L’Equador demana permís a Mèxic per a detenir a Glas a la seva ambaixada a Quito

El govern de l’Equador ha sol·licitat a Mèxic poder entrar a la seva ambaixada a Quito per a detenir Jorge Glas, exvicepresident durant el mandat presidencial de Rafael Correa (2007-2017), que des de desembre passat es troba en aquesta seu diplomàtica a l’espera de resposta a l’asil sol·licitat, i qui té una ordre d’ingrés a la presó provisional per un cas de corrupció.

En el document, la Cancelleria de l’Equador demana a l’ambaixadora de Mèxic, Raquel Serur, el seu consentiment “perquè les forces de l’ordre (Policia), que depenen del ministeri de l’Interior, ingressin als locals de la missió (diplomàtica) i compleixin amb la captura del senyor Jorge David Glas Espinen, disposada per la Cort Nacional de Justícia de l’Equador”.

Abans de realitzar aquesta petició, la ministra de Relacions Exteriors de l’Equador, Gabriela Sommerfeld, ja havia anticipat setmanes abans que, en cas que Mèxic li concedís l’asil, el govern del president Daniel Noboa no atorgaria el salconduit perquè Glas sortís del país sense ser detingut.

Glas, que a la fi de 2022 havia sortit en llibertat després de complir cinc anys de presó per dues condemnes per suborn i associació il·lícita de vuit i sis anys de presó, respectivament, es troba processat per presumpta malversació en el cas ‘Reconstrucció’ de la costanera província de Manabí després del terratrèmol de 2016.

A mitjan desembre de 2023, Glas, que es considera innocent i un perseguit polític víctima de ‘lawfare’, va arribar a l’Ambaixada de Mèxic a Quito, quan encara no pesava sobre ell una ordre de detenció.

A inicis de gener un jutge va dictaminar el seu ingrés a la presó provisional pel cas de la reconstrucció de Manabí.

La recerca de Fiscalia va determinar que existiria un abús de diners públics en benefici de terceres persones, naturals i jurídiques, que van ser contractistes i fiscalitzadors dels contractes subscrits.

Glas va estar cinc anys i quatre mesos en la presó en haver estat condemnat a vuit anys per suborn en el cas ‘Suborns’, on també va ser inhabilitat i condemnat Correa, i a sis anys per associació il·lícita relacionada amb l’escàndol de suborns de la constructora brasilera Odebrecht.

La sol·licitud d’asil presentada per Glas recorda al cas de l’exministra correísta María dels Àngels Duarte, condemnada també en el cas ‘Suborns’, qui durant prop de dos anys i mig va estar allotjada al costat del seu fill menor d’edat en la residència de l’ambaixador de l’Argentina a l’espera que el govern argentí resolgués la seva sol·licitud d’asil.

A la fi de 2022 el govern del llavors president peronista Alberto Fernández li va concedir l’asil, però l’Executiu del conservador president equatorià Guillermo Lasso li va negar el salconduit, per la qual cosa l’exministra va sortir de l’Equador sense que les autoritats locals s’adonessin fins a arribar a Veneçuela.

Això va generar una forta tensió diplomàtica entre l’Argentina i l’Equador, que van expulsar de manera recíproca als ambaixadors i no van arribar a nomenar nous caps de missió fins quatre mesos després.