L’estereotip pesa. Ens imaginem un Vic verd i frondós, i un aire pur i sa. I una vida política plàcida, en un entorn que convida a contemplar. Doncs, no. Facin Ctrl+Z per esborrar les línies anteriors. Maria Balasch, d’Esquerra Republicana, cap de l’oposició a l’Ajuntament, declara que a Vic ciutat sobra ciment i falten arbres, i que el govern de Junts no se’ls escolta per res.
Per algú del Barcelonès, acostumada al gris dels edificis, es fa estrany que al programa electoral, l’any passat, demanessin més verd.
Al voltant hi ha verd; a la ciutat, no. Tota la construcció nova feta pel govern sempre és grisa. Amb les onades de calor prou que s’ha vist. A l’estiu, segons quins recorreguts facis, no et trobes ni una ombra d’arbre. S’ha fet una construcció de ciment que no ha tingut en compte l’arbrat. I s’ha demostrat sobradament a través d’estudis que a les ciutats amb un determinat percentatge d’arbres la temperatura baixa uns quants graus. No tenim gaires pulmons verds, i els arbres que hi havia han desaparegut.
Una altra qüestió que consideren primordial és l’habitatge.
Som una població amb el mercat de l’habitatge tensionat. Tenim un problema. Des de la pandèmia, per exemple, hem notat la vinguda de gent jove, famílies joves que s’han adonat que amb el teletreball poden viure fora de Barcelona, o potser han vist que triguen el mateix d’anar de Vic a Barcelona que de casa seva a Barcelona fins al lloc de treball en transport públic. Amb una hora ets a Barcelona! La immigració també continua, perquè tenim unes indústries càrnies que l’atrauen. Com que no s’han fet polítiques d’habitatge, tenim un problema greu. Si vas a l’oficina d’habitatge, per un pis de protecció, de lloguer assequible, la llista d’espera és d’uns dos anys. De fet, jo m’hi vaig apuntar, per fer la prova. Farà dos anys i no m’han trucat encara.
No hi ha pisos?
És que hi ha un altre problema: tenim molts habitatges buits. Tenim propietaris que són grans tenidors, perquè tenim el mateix problema que té tot Catalunya, però també hi ha petits propietaris que no ho necessiten, i tant els fa que estiguin tancats. Més de 2.000 pisos tancats! I tenim molt poc parc públic, s’ha invertit molt poc en compra d’habitatge o construcció. En el govern municipal diuen que sí, que s’hi inverteix, i et donen una xifra que inclou els sous dels funcionaris... Això no és inversió en habitatge! En resum, anem endarrerits.
I la immigració, com s’ho fa?
Tenim problemes perquè moltes immobiliàries es neguen a llogar a immigrants. Si hi truques i et dius Fàtima o tens un accent determinat, responen que no tenen pisos per llogar. Això porta a ocupacions o a pisos pastera, on viuen moltes persones amuntegades. I s’obre la porta a les màfies, també. Arriben famílies que han pagat un ronyó per venir, i els posen en un pis ocupat.
Hi ha eines per accedir als pisos tancats i alleugerir la pressió fent-los aflorar?
N’hi ha. Hi ha un programa que és per contactar amb els propietaris, per veure per quina raó no lloguen i mediar i treballar perquè ho facin. L’Ajuntament no hi ha cregut prou. El nombre de propietaris que han posat el pis a disposició perquè l’Ajuntament fes de mitjancer és molt baix. T’ho has de creure. I un altre problema que tenim és que els lloguers són alts.
Ha esmentat la immigració. Després de tants anys, i amb gairebé un 40% de població immigrada, han aconseguit fer l’encaix necessari?
Integrada del tot, no. Potser no sortim als telenotícies, però la realitat és que tenim escoles segregades, barris molt segregats, i vam tenir problemes amb l’empadronament. Si mires indicadors com ara els sous i la salut per barris, de seguida detectes on són les zones amb més immigració.
Mirem Vic des de fora i tenim la sensació que aquí hi ha molta potència, per exemple, més indústria que a d’altres poblacions en què els polígons s’han omplert de magatzems.
Sí, és cert, tenim una potència important, però hem de mirar a llarg termini. Aquí ho tenim tot centralitzat en un tipus d’indústria, la del porc. Hem de començar a posar-nos les piles i diversificar, amb el sector de serveis, amb el que sigui, perquè el dia que peti el sector porcí... I pot petar. Pensa que hi ha una indústria xinesa molt important. El gènere encara no ens arriba, però potser arribarà. També ens deien que la construcció no petaria, i mira.
Què va passar el 2023? I què ha passat des de les eleccions? L’extrema dreta ha tornat a entrar a l’Ajuntament...
Si m’ho permets, d’ells no en vull parlar, no vull fer-los d’altaveu.
D’acord, doncs. Tant Junts com ERC han fet un pas enrere i han perdut regidors. Quina és l’anàlisi?
El fet d’estar en el govern sempre passa factura, també aquí. I el vot s’ha diversificat, han entrat més partits. La CUP també ha baixat un regidor. El PSC ha pujat un regidor, perquè estaven en un moment d’auge. Per cert, tot i pujar un, el cap de llista va plegar perquè pensaven que traurien més regidors i per a ells, doncs, ha estat un mal resultat. També han entrat els comuns, Ara Vic i l’extrema dreta. Ara som més partits. Així que perdem regidors, però seguim sent els segons més votats.
Mirant els resultats, podrien estar en el govern, tant amb Junts, que també va baixar i necessita suports, com amb la resta de forces més o menys afins que estan en l’oposició. Com és que no s’han fet pactes?
Sumàvem tant d’una manera com de l’altra. Amb l’oposició era sumar amb el PSC, els comuns, la CUP i Ara Vic. Vaig parlar amb tothom, però des del minut u vaig ser conscient, tot i no verbalitzar-ho, que seria impossible, perquè Ara Vic tenia claríssim que pactaria amb Junts. Per entendre’ns, si Junts és Convergència, Ara Vic és Unió. El dia mateix de les eleccions vaig trucar a tothom i Ara Vic ja no em van agafar el telèfon. Van contestar al cap d’uns dies. Tot i així vaig seguir amb les converses. Amb la CUP i els comuns ens vam entendre de seguida. Amb socialistes va semblar que també. En paral·lel, ens vam oferir a Junts i anaven passant els dies però no deien res. I al final ens van dir que no, que ERC era l’enemic a abatre, perquè si hi havia un canvi nosaltres érem l’opció per governar al municipi. No ens donarien l’oportunitat, així de clar. Els vam dir que s’ho rumiessin, que estàvem disposats a governar, que teníem ganes –i tenim– de fer coses per Vic. S’ho van pensar durant 12 hores. Van trucar i van dir que no. Estava clar que ho tenien lligat amb Ara Vic. Són Convergència i Unió. També he de dir que hem insistit a saber en què consisteix el pacte al qual han arribat. I a través dels mitjans de comunicació vam saber que van fer una roda de premsa per presentar el PAM, el pla d’actuació municipal. Me l’estic llegint encara. En el seu programa Ara Vic prometia l’oro i el moro i carregava contra el govern. Fins ara no he sabut trobar el seu programa en aquest PAM.
Aleshores, què els han donat, a canvi del suport?
Un sou. A més a més, el govern, automàticament, també va augmentar el sou de tots, el màxim que es podien apujar, i també van augmentar les retribucions de la resta, per anar al ple, comissions...
Diria que el comportament de Junts a Vic és reflex de com són les relacions en el marc del govern català?
A Esquerra Republicana, ni aigua. De fet, s’ha vist en aquest temps de legislatura, que ens hem vist molt poques vegades i no ens han buscat mai per a cap projecte. Mai. És cert que per al pressupost van parlar amb tothom. Però quan ens vam reunir vam presentar un seguit de punts que eren com línies vermelles per poder aprovar. No hi va haver negociació, ja ens van dir que no, que ja havien arribat a un acord amb els socialistes.
Com afecta a Vic, tot això?
Em sembla que és una immaduresa molt gran per part dels polítics posar el partit al davant de la ciutat. Això demostra que te l’estimes poc, la ciutat, i col·lateralment, el país, però jo he de parlar de Vic. La legislatura passada, en què Junts tenia majoria absoluta, ja ens va passar, no comptàvem per a res. Jo sempre deia que és millor tenir 21 persones pensant, posant les seves idees sobre la taula i debatent que no pas 11. Perds 10 caps pensants!
I no se la van escoltar.
A Vic han governat sempre els mateixos, no hi ha hagut mai un canvi de color. Això és el senyor i el treballador: l’un fa i desfà i decideix i l’altre executa. El fet de no tenir altres maneres de veure la ciutat empobreix i perdem molta pistonada. Hi ha ciutats que ens estan passant la mà per la cara. A Manresa, per exemple, són més proactius. Van aconseguir cap a 22 milions d’euros dels fons Next Generation. Aquí en vam aconseguir 1,5 milions. Per posar un exemple, només. Estem perdent la capitalitat de la Catalunya central. A Manresa estan fent inversions, tiren endavant projectes potents. Perdrem el tren per culpa de l’egocentrisme tan gran que té Junts per Catalunya, de no col·laborar, de no escoltar, de no compartir. Ens assabentem de tot pels mitjans de comunicació.
Que no fan plens, comissions...?
En el cas de les comissions, acabem de viure el que és un clar exemple de com es fan les coses. Em sap greu perquè potser sortirà una mica de rancor en aquesta entrevista, i no ho vull, però... La legislatura passada, tots els partits, menys el PSC, vam votar a favor del porta a porta de recollida de residus a la ciutat de Vic. És un gran projecte, que implica tota la comarca d’Osona, a través del Consell Comarcal. Es va fer un projecte liderat per l’aleshores regidor Albert Castells, que és l’alcalde actual. Ell liderava el porta a porta i tots hi vam apostar. I resulta que el divendres dia 23 de febrer ens vam assabentar per la premsa que ell, l’alcalde, ha decidit que Vic no farà el porta a porta. Això vol dir que deixa penjat el Consell Comarcal, que s’ha de veure què passa amb el contracte que s’havia fet, de 80 milions d’euros... El que més ens dol, com a ERC, és que en totes les comissions informatives, a totes, cada mes, hem demanat com estava el porta a porta i ens han mentit, perquè ens deien que s’estava seguint el calendari previst. I ara no es fa!? Aquesta manera de fer ens provoca desconfiança.
I quina és la justificació de no fer el porta a porta?
L’explicació d’ells és que veuen que segurament s’acabarà fent una forma híbrida, i que en alguns barris serà d’una forma i en altres d’una altra... És una decisió unilateral. A veure, implementar el porta a porta és antielectoral. Si demanes als veïns què volen, porta a porta o contenidors, diran que contenidors. És el més còmode, és clar. I els pot passar factura electoral. Sigui el que sigui que s’hagi d’aprovar, quedarà aprovat, perquè l’extrema dreta també hi està en contra. Ja tenen els vots que els fan falta.