Per què no frenen Hard Rock

Si l’any passat van ser el PSC i la ronda Nord de Terrassa a Sabadell, enguany són els comuns i el Hard Rock els que encallen un acord pel pressupost català, amb una negociació que ja ha entrat en el compte enrere, ja que el 14 de març passa la primera gran prova de foc en votar-se al Parlament l’esmena a la totalitat que decidirà si el projecte de llei decau o continua la tramitació per a la seva aprovació final a mitjan abril. Ara, a més, hi ha l’escull afegit que l’acord ja assolit pel govern amb el PSC –que implica complir un altre dels compromisos del 2023, aprovar el pla director urbanístic (PDU) per a la construcció del complex tarragoní– és incompatible de ple amb la condició dels comuns, que és just la contrària: frenar-lo.

Ara bé, si l’any passat el govern va empassar-se el gripau a última hora en comprometre’s a signar el conveni per fer l’obra vallesana, enguany assegura que, ni que volgués –de fet, ja és un projecte que ERC veu amb poc entusiasme–, no podria aturar el Hard Rock, que fa temps que va deixar la fase de la discrecionalitat política per entrar en la de valoració de criteris estrictament tècnics. Fonts de l’executiu, així, asseguren que la tramitació no es pot aturar, com a mínim, sense incomplir la normativa vigent i exposar-se, per tant, a responsabilitats jurídiques greus per delictes com ara prevaricació, i sense haver d’afrontar probablement, a sobre, la demanda de grans indemnitzacions per part d’uns promotors, Hard Rock Entertainment World, que de fet ja tenen atorgada la llicència des del 2018.

I és que el PDU del Hard Rock ja es va aprovar el desembre del 2016, basant-se en una llei 6/2014 que de fet no era altra cosa que la modificació de la llei 2/1989 sobre centres recreatius turístics, que fa 35 anys va posar les bases per a la instal·lació de Port Aventura i que en aquell moment ja preveia la possibilitat de desenvolupar una segona fase lúdica i hotelera. La qüestió, però, és que en ser un projecte tan complex des de tants punts de vista, com ara l’ambiental –és a tocar de la petroquímica–, i en ser la normativa urbanística tan garantista, va topar el setembre del 2020 amb una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·lava el PDU en considerar que hi havia risc químic en part de l’àrea que destinava a zona verda. Arran d’això, la Comissió de Territori de Catalunya va acordar reiniciar els tràmits del pla i fer-hi les modificacions pertinents per adequar-se a la sentència, i així el febrer del 2022 el va aprovar inicialment de nou. Ja només faltava, doncs, l’aprovació definitiva, que depenia d’un seguit de compromisos que havia d’adquirir Ercros en les seves instal·lacions –ja assumits a hores d’ara– i dels informes tècnics d’una pila d’ens i organismes que s’han anat emetent en els últims dos anys, des d’Adif fins a Protecció Civil, Patrimoni Arquitectònic, Carreteres o l’Autoritat de la Mobilitat, a més de la mateixa Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que ja va emetre un informe favorable el 2022.

Amb tot això, ara mateix només falta un pronunciament, que és el més important: l’informe d’impacte ambiental, que ha d’emetre la direcció general de Polítiques Ambientals, dependent del Departament d’Acció Climàtica. “Els funcionaris s’ho estan mirant amb lupa perquè ja ve d’un procediment prèviament anul·lat”, expliquen fonts de l’executiu, que asseguren que els càrrecs polítics de la conselleria ja no tenen “cap capacitat d’incidència” sobre aquests informes tècnics, que són “reservats”. Això sí, especulen que l’avaluació ambiental definitiva podria incorporar més requeriments per garantir la sostenibilitat, o fins i tot mesures extres suggerides igualment per l’ACA atenent la nova situació d’extrema sequera a gran part del país –no al Camp de Tarragona, això sí, que no està en emergència perquè depèn de l’aigua de l’Ebre–, tot i que recorden que les restriccions d’aigua afecten les activitats en producció i les d’imminent construcció, però no les que estan en tramitació. Les mateixes fonts, a més, constaten que l’informe, que fa més d’un any que s’espera, tampoc podrà diferir gaire de l’avaluació positiva que ja es va emetre per a l’aprovació del PDU el 2016, ja que les condicions dels terrenys no han variat. “Si ara hi ha una ordre política per frenar-ho, ens estaríem apartant del procediment legal i de la llei del 2014, i podrien exigir fins i tot responsabilitats penals”, asseguren fonts del govern, que, a més, recorden que aquest tipus d’avaluacions solen detectar impactes i proposar mesures i compensacions per corregir-los, però “no sentencien que no es pot fer una cosa i ja està”. “La mecànica és molt reglada i el marge de maniobra és ben petit”, conclouen, i recorden que quan s’aprovi l’informe –i s’hagin introduït els eventuals canvis que pugui indicar– la Comissió d’Urbanisme de Catalunya haurà de fer l’aprovació definitiva sense cap discrecionalitat possible, punt en què s’acabarà la intervenció de la Generalitat. “Una moratòria en un procediment urbanístic no existeix, no té encaix jurídic”, subratllen també.

A les previsibles conseqüències jurídiques, a més, caldria afegir-hi les econòmiques. Des del govern, així, recorden que l’empresa, ja adjudicatària de l’autorització, podria exigir una indemnització a la Generalitat per responsabilitat patrimonial, primer per la via administrativa i després per la contenciosa al jutjat. D’una banda, pel dany emergent, que correspondria als diners ja invertits –per exemple té immobilitzats 65 milions en una societat com a garantia, i podria adduir pèrdues pel cost d’oportunitat–, i de l’altra, pel lucre cessant, és a dir, l’expectativa de guanys perduts, encara més difícil de calcular, cosa que el govern diu que no ha fet, tot i que aventura que la reclamació podria ser multimilionària. “Els números reals els té l’operador, però queda clar que les decisions unilaterals no són gratuïtes en aquests casos, toca passar per caixa”, constaten.

Així, què podria aturar Hard Rock? Segons les mateixes fonts, només ho podria fer el fet que els promotors hi renunciessin, ja que en aquest cas sí que es podria reiniciar el procediment i posar noves condicions polítiques a l’autorització. Des del govern, de fet, no descarten que això acabi passant en tractar-se d’una qüestió tan complexa, en què possiblement hi haurà nous entrebancs en forma de demandes judicials d’altres actors, o fins i tot problemes financers. I és que els promotors, expliquen a l’executiu, mantenen l’interès, tot i que ara mateix tampoc tindrien els diners per tirar endavant les obres. I caldrà veure si no han de renegociar amb La Caixa, propietària dels terrenys, el preu taxat abans de la sentència del 2020. Si aquests dos privats es posen finalment d’acord, l’Incasòl faria de mitjancer com a garantia de la compravenda, segons l’entitat financera va exigir al seu dia, però no hi hauria de posar ni un euro públic. És clar que per arribar a aquest punt encara han de passar moltes coses... “Igual que el PSC ha hagut de transitar un camí, i hi hem acordat el pressupost del 2024 sense haver complert aquesta condició del 2023, els comuns també ho hauran de fer, i aquests dies veurem si tenen voluntat política real d’aprovar el pressupost”, conclouen des del govern.