Rèmores sexistes a la Constitució

Tot i que la catòlica Irlanda ha avançat molt en drets socials en els darrers anys –legalitzant l’avortament i el matrimoni gai, per exemple–, encara hi ha reminiscències del passat sexista inscrits en la pròpia Constitució, aprovada el 1937. Avui, coincidint amb el 8-M, més de 3,5 milions d’irlandesos estan convocats a les urnes per pronunciar-se sobre canvis en la carta magna que afecten la definició de família i el paper de la dona en la societat.

En la seva redacció actual, la Constitució insta les autoritats a vetllar perquè la necessitat econòmica no “obligui” les mares a haver de treballar fora de casa i “desatendre els seus deures a la llar” i hi afegeix que “la vida de les dones a casa” és una font de suport per a l’Estat, necessària per al “bé comú”. Fins a principis de la dècada dels setanta, moltes dones deixaven la feina a Irlanda quan es casaven, sobretot al sector públic, i, encara que això ja no es fa, el govern, que promou la revisió constitucional, sosté que les dues clàusules en qüestió entorpeixen la lluita per la igualtat. Un vot afirmatiu en aquesta consulta permetria substituir les polèmiques referències sexistes pel reconeixement del valor de la prestació de cures al domicili “per part de membres d’una família”. El canvi, però, no convenç les associacions de discapacitats, que consideren que, en la nova formulació, s’hauria de posar més èmfasi en la responsabilitat de l’Estat a l’hora de cuidar tots els ciutadans de manera equitativa. En l’altre referèndum que se celebrarà juntament amb aquest, es preguntarà sobre la reforma de l’article que ofereix protecció a la unitat familiar, entesa aquesta com una instància basada en el matrimoni. Es planteja ampliar la definició de família, afegint-hi també unitats basades en “altres relacions duradores”. El canvi es considera necessari perquè l’obligació de l’Estat de donar suport a la cura familiar recaigui sobre tots els ciutadans.