Guerra a Europa
Els EUA enviaran a Ucraïna 300 milions de dòlars estalviats pel Pentàgon
Els diners provenen de compres d’armament que han resultat més barates del pressupostat
La Casa Blanca adverteix que la partida no substitueix la necessitat d’un acord bipartidista per enviar més ajuda a Kíiv
La Casa Blanca ha anunciat aquest dimarts un nou paquet d’ajuda militar per a Ucraïna de 300 milions de dòlars (uns 275 milions d’euros).
L’assessor de Seguretat Nacional del govern dels Estats Units, Jake Sullivan, ha explicat en una roda de premsa que els diners que enviaran a Kíiv provenen d’“estalvis imprevists” en els contractes de compres d’armament que el Departament de Defensa va negociar precisament per substituir material enviat a Ucraïna en partides anteriors.
“Resulta que hem negociat bé i aquests contractes han estat per sota del pressupost, i per això tenim una modesta quantitat de finançament disponible”, ha explicat Sullivan.
El portaveu del Pentàgon, el general Pat ryder, ha detallat que el paquet inclourà “míssils antiaeris Stinger, munició addicional per [al sistema de llançament de míssils] HIMARS, obusos d’artilleria de 105 mil·límetres, sistemes anti-tanc AT-4 i municions addicional per a armes petites”, entre altres.
Sullivan ha advertit que aquesta partida potser només proporcionarà a Ucraïna munició per a “un parell de setmanes”. L’assessor de la Casa Blanca ha advertit que aquesta ajuda queda lluny de “satisfer les necessitats del camp de batalla” i “no evitarà que Ucraïna es quedi sense municions en les properes setmanes”.
“Aquest paquet no substitueix el projecte de llei de seguretat nacional bipartidista i no ajorna la necessitat crítica d’aprovar-lo”, ha subratllat Sullivan en al·lusió a les negociacions encallades al Congrés per aprovar més desemborsaments militars per a la guerra d’Ucraïna contra Rússia.
Sullivan ha remarcat que “quan les tropes russes avancen i els seus canons disparen, Ucraïna no té prou munició per respondre-hi. Això està costant terreny i vides. I té costos per a nosaltres, els Estats Units i l’aliança de l’OTAN, estratègicament”, ha reblat.
