L’Eurocambra aprova la primera llei per regular la intel·ligència artificial

El Parlament Europeu ha ratificat aquest dimecres amb una àmplia majoria la normativa consensuada amb els vint-i-set per regular la intel·ligència artificial a la Unió Europea (UE). La llei, pionera a nivell mundial en aquesta matèria, ha rebut l’aval de 523 eurodiputats, el rebuig de 46 i 49 abstencions.

El comissari europeu del Mercat Interior i impulsor de la iniciativa, Thierry Breton, ha celebrat “l’aclaparador suport del Parlament Europeu a la nostra llei d’intel·ligència artificial, la primera norma global i vinculant del món per una intel·ligència artificial fiable”. “Europa és ara un referent mundial en intel·ligència artificial”, ha destacat. Breton ha assegurat que la UE està “regulant el menys possible, però tot el que cal”.

La normativa dona així un pas determinant per a la seva aprovació definitiva pel Consell de la UE, que es preveu per a les properes setmanes. No obstant, la nova legislació no entrarà en vigor fins al 2026.

La llei europea sobre la intel·ligència artificial permet o prohibeix l’ús d’aquesta tecnologia en funció del risc social que suposi per a les persones. La normativa cerca garantir així que els sistemes existents i utilitzats a la UE són segurs i respecten els drets fonamentals i els valors europeus.

Un dels punts més controvertits durant la negociació de la normativa han estat els límits de la identificació biomètrica per part de les forces de seguretat. En línies generals, la llei veta la vigilància massiva als espais públics però permet que les forces de seguretat pugin utilitzar aquesta tecnologia, amb una autorització judicial prèvia, en casos molt flagrants com ara el risc d’un atac terrorista imminent. Els cossos policials també hi podran recórrer per identificar persones que hagin comès delictes de terrorisme, tràfic de persones o explotació sexual i crims mediambientals, així com per localitzar les víctimes.

Un altre punt espinós que tracta la norma és el de la categorització biomètrica, que queda prohibida per creences polítiques, religioses, filosòfiques o per la seva raça i orientació sexual. Seguint en l’apartat de prohibicions, tampoc no es podran utilitzar els sistemes que puntuen a les persones en funció del comportament, la intel·ligència artificial capaç de manipular el comportament humà o els sistemes per crear bases de dades facials captant dades de manera indiscriminada a través d’internet.

També identifica sistemes de risc que només es podran comercialitzar si els desenvolupadors garanteixen que respecten els drets fonamentals. Per exemple, aquells que puguin influir en el resultat d’unes eleccions, o per avaluar la solvència dels clients bancaris.

Pel que fa als sistemes d’intel·ligència artificial generativa –en els que es basen programaris com ChatGPT o Bard– les empreses hauran de complir criteris de transparència, com ara especificar si un text, una cançó o una fotografia s’ha generat a través d’aquest sistema. També hauran de garantir que les dades utilitzades per ensinistrar els sistemes respecten els drets d’autor.

Finalment, la norma preveu la creació de l’Oficina Europea d’Intel·ligència Artificial, que coordinarà l’ús de la tecnologia entre les autoritats nacionals i que estarà assessorada per un panell de científics i d’organitzacions de la societat civil.

Amb aquesta iniciativa la UE pretén donar exemple a la resta del món i impulsar la industria europea enfront dels Estats Units i la Xina.