El Senat admet a tràmit la llei d’amnistia mentre el PP i Vox temptegen la batalla jurídica

La Mesa del Senat ha admès a tràmit avui la proposició de llei d’amnistia i ha decidit portar-la pel procediment ordinari, amb el 16 de maig com a data límit perquè retorni al Congrés. La Mesa ha tirat endavant amb la tramitació malgrat un informe dels lletrats del Senat que ha qualificat durament la norma i ha arribat a la conclusió que és inconstitucional i que en realitat es tracta d’una “reforma encoberta de la constitució”.

La norma ha tirat endavant malgrat que Vox ha demanat a la Mesa que iniciï els tràmits per al plantejament d’un conflicte entre òrgans constitucionals al Congrés i ha demanat la inadmissió de la norma i el requeriment de revocació al Congrés.

El Senat, amb majoria del Partit Popular, ha decidit continuar amb la tramitació de la norma, I els serveix jurídics del Congrés ja han expressat la seva confiança que no hi haurà dilacions en la seva tramitació. Fonts properes a la Secretaria General del Congrés han insistit que no hi “preocupació” respecte el procediment i han aclarit que si el Senat no torna la llei en un termini de dos mesos entraria en vigor automàticament.

El PP ha activat els mecanismes necessaris per elevar el que la llei del Tribunal Constitucional (TC) denomina “conflicte entre òrgans constitucionals”. Ho farà per resoldre el xoc d’atribucions entre Congrés i Senat que, a parer del PP, implica la llei d’amnistia. Els populars s’agafen així la línia d’actuació suggerida pels lletrats de la Cambra Alta, que en un informe debatut avui a la mesa plantejaven aquest pas que podria acabar al Constitucional. “El grup popular proposarà que aquesta cambra, en defensa de les seves atribucions, insti formalment al Congrés a retirar la llei d’amnistia per ser una reforma encoberta de la Constitució”, ha afirmat García al ple.

Vox havia reclamat aquesta via jurídica a la que s’encamina el PP fa setmanes. Ara fins i tot es planteja demanar-ne una suspensió al mateix TC.

El Senat pot plantejar aquest conflicte -regulat a l’article 73 de la llei del TC- si considera que un altre òrgan constitucional envaeix les seves atribucions. Un cop en té constància, té un mes per votar en ple la decisió i comunicar el conflicte a l’altre organisme, en aquest cas el Congrés, i demanar que retrocedeixi. Tal com indica el mateix tribunal, aquests conflictes es poden donar entre organismes com el govern, el Congrés, el Senat o el Consell General del Poder Judicial, entre d’altres.

ERC, que també ha presentat un escrit a la Mesa en contra del procediment ordinari, i Junts han criticat aquest dimarts els moviments del PP al Senat “El PP encarrega informes a la carta, segurament, per deslliurar-se del revés que va comportar les conclusions de la Comissió de Venècia, que va avalar l’amnistia”, ha explicat la senadora d’ERC Sara Bailac. Per part de Junts, el senador Joan Bagué ha dit que el PP fa servir la seva majoria a la cambra per intentar “entorpir” i “dificultar” la tramitació.l’esquerra en bloc ha tret importància a l’informe dels lletrats del Senat i han defensat que, en tot cas, és el Tribunal Constitucional el que s’ha de pronunciar.

També el senador socialista Juan Espadas ha criticat que el PP Estigui “abusant de les seves facultats i de la seva majoria absoluta” per “forçar la màquina i plantejar un conflicte sobre la llei d’amnistia” i que hagi “forçat un acord de la Mesa per qualificar o no l’admissió a tramit de la llei quan es tracta d’un procés automàtic”.

Des de Sumar, Gerardo Pisarello, secretari primer de la Mesa del Congrés i jurista de formació, ha recalcat que més enllà de les opinions que puguin venir d’una banda o altra, “el que opina el Constitucional, que és el que està autoritzat” i ha expressat la seva discrepància amb l’opinió dels lletrats.

Pel mateix grup, la portaveu adjunta Aina Vidal (Comuns) ha insistit també que ha de ser l’Alt Tribunal el que es pronunciï sobre això, encara que ha donat ja per tancat el recorregut “de tots els estratagemes per intentar tirar enrere aquesta llei”.

Una llei, ha dit, que és bona per seguir avançant: “Ja n’hi ha prou de posar problemes a alguna cosa que serà, que entrarà en vigor i que funcionarà”.

Podem no li ha donat tampoc gaire valor a l’informe dels lletrats en recordar que ja el gener passat van ser els lletrats del Congrés els que van qüestionar la constitucionalitat d’una part de la llei.

“La norma no es frenarà, es decideix al Congrés i la seva opinió (la dels lletrats) no és vinculant”, ha subratllat el portaveu dels morats, Javier Sánchez.

Néstor Rego, del BNG, ha subratllat igualment que qui ha de decidir si una llei és o no constitucional és el TC i ha carregat contra l’aparell judicial “ultrareaccionari”, que es posa de part “de les forces més ultres”, contràries a qualsevol avenç social i especialment democràtic, segons el diputat gallec.