Mor Rose Dugdale, l’anglesa que va fer-se militant de l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA)

L’anglesa i militant de l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA), Rose Dugdale, va morir dilluns, a l’edat de 82 anys.

Va néixer el 1941 en el si d’una família milionària de Londres. El seu pare treballava al mercat d’assegurances Lloyd’s de Londres i era propietari de Yarty Farm, una finca de més de 600 hectàrees al sud-oest d’Anglaterra. Ella va ser educada a la prestigiosa escola femenina Miss Ironside’s School de Kensington. Va ser una alumna exemplar i molt popular i el 1958 va ser presentada com a debutant al palau de Buckingham en clàssic Grand Tour europeu que organitza la reialesa anglesa pels joves que entren a l’alta societat britànica. L’any següent va entrar a la Universitat de St. Anne’s College (Oxford) per estudiar filosofia, política i economia. Més tard va treure’s un màster a Massachusetts i va doctorar-se en economia a la Universitat de Londres.

Va ser a partir de les protestes estudiantils de 1968 que va començar a tenir una forta consciència política. Va estar-se una temporada a Cuba, i en tornar al seu país va dimitir de la seva feina com a economista del govern, va vendre’s la casa que tenia al barri de Chelsea i se’n va anar a viure amb el seu xicot a un pis de Tottenham. A més, els diners que havia cobrat per part de Lloyd’s (150.000 lliures), els va utilitzar tots per donar ajudes als pobres del nord de la capital.

Ella i la seva parella van interessar-se pel moviment en favor dels drets civils d’Irlanda del Nord. Van viatjar-hi en freqüència i van assistir a les manifestacions. El 1973 van contactar amb comandants de l’IRA per oferir-los ajuda en la compra d’armes. A partir d’aquell moment, van començar a participar de diverses accions del moviment, com l’assalt a la residència de Sir Alfred Beit, on van robar quadres valorats en vuit milions de lliures amb l’objectiu d’intercanviar-los per presoners o l’intent de bombardejar una comissaria de Strabane (Irlanda del Nord) des d’un helicòpter.

Dugdale va acabar sent detinguda i jutjada. Des de la mateixa sala judicial, va declarar-se culpable i, amb el puny alçat, va manifestar que sentia rebuig tant per l’ocupació britànica, com pel col·laboracionisme del govern de Dublín. Va ser condemnada a nou anys de presó.

El 1980, després de ser posada en llibertat, va continuar a l’IRA com a experta en fabricació de bombes. L’any 2011 se la va homenatjar a l’acte de Voluntaris de Dublín. “Estic orgullosa d’haver format part del moviment republicà i espero haver aportat el meu granet de sorra a l’èxit de la lluita armada”.