política
Les togues es remouen
Motí de fiscals dretans contra l’amnistia en xoc amb el fiscal general i en sincronia amb el vet del PP al Senat
El TC frena la ILP al Parlament
Preocupada per la separació de poders inherent, segons ella, a la llei d’amnistia, la presidenta de la conservadora i majoritària Associació de Fiscals, Cristina Dexeus, acudia el 4 d’abril al Parlament Europeu a invitació de l’eurodiputada de Ciutadans Maite Pagazaurtundua a enaltir la independència judicial amb la presentació del Pacto de profesionales en defensa del estado de derecho, ja presentat el 13 de març a Barcelona i que agrupa des de la també dretana Associació Professional de la Magistratura fins a la confederació espanyola de policia. “A Espanya hi ha un clar retrocés democràtic”, va dir Dexeus. “El Codi Penal és cada vegada més reduït per a l’independentisme, en aquells delictes que poden estar en l’esfera de comissió dels polítics independentistes. És el gran problema que tindrem per reaccionar”, reblava Dexeus sense dissimular el dolor de la primera persona del plural. Cinc dies després d’aquest particular Europa ens mira i l’endemà de la irrupció de Pere Aragonès al Senat aprofitant el regal del PP de citar-lo, les togues es removien ahir ja en sòl espanyol en un dia de productivitat stakhanovista i sincronitzada.
A la mateixa hora que la portaveu del PP al Senat, Alicia García, anunciava un vet a la proposició de llei orgànica d’amnistia perquè al grup li sembla inconstitucional i fruit d’un “tramitació fraudulenta” al Congrés, sis vocals conservadors del consell fiscal –afiliats a les ordres de Dexeus– protagonitzaven un sorollós motí contra el fiscal general de l’Estat, el progressista Álvaro García Ortiz, per haver-se negat a redactar l’informe ad hoc exigit pel Senat al gust del PP. Els sis vocals, de l’Associació de Fiscals, es prenen la llibertat de redactar un text de 160 pàgines en el qual s’erigeixen en un Tribunal Constitucional preventiu en l’afany de combatre l’amnistia. “La Constitució no només no reconeix expressament la figura de l’amnistia, ni com a manifestació del dret de gràcia, ni tampoc com potestat especialment atribuïda a les Corts [...] i per això la mera aprovació d’un text legislatiu d’aquesta naturalesa pel parlament, al marge de tota previsió constitucional que li reconegui aquella potestat, serà manifestament inconstitucional”, diuen els fiscals del motí. I es permeten acudir al VAR de la investidura de Pedro Sánchez per concloure: “El diagnòstic d’inconstitucionalitat es veu encara més accentuat si la decisió d’amnistiar determinades persones no obeeix a un ideal de Justícia [en majúscula a l’original], sinó a una raó de confessada necessitat conjuntural per fer realitat una investidura”.
Debat sense precedents al TC
La coreografia sincronitzada de togues en aigües catalanes es va completar amb la decisió del ple del Tribunal Constitucional de dictar una providència en què per unanimitat admet a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat del govern espanyol en contra de la iniciativa legislativa popular (ILP) que el Parlament va admetre a tràmit el 20 de febrer per declarar la independència de Catalunya, un pas que per si sol i sense necessitat d’entrar encara en el fons de l’afer suposa ja una paralització immediata de la iniciativa. A pesar que la decisió final va ser unànime, es dona la circumstància que el cas de la ILP va atrapar el ple del TC més d’una hora i mitja en un debat saberut i enrevessat, perquè és “un procediment escassament utilitzat” i “sense massa precedents”: en rigor no és un recurs d’inconstitucionalitat contra una llei, sinó un recurs d’impugnació de disposicions autonòmiques sense força de llei que té per objecte el mer acord de la mesa del Parlament d’admissió a tràmit de la ILP.
La remor de togues ha ofert fins i tot episodis de caïnisme, com quan l’Associació de fiscals presidida per Cristina Dexeus es va negar a emparar un afiliat seu, Álvaro Redondo, el fiscal del Tribunal Suprem que va emetre un informe contrari a investigar Carles Puigdemont per terrorisme. Redondo acaba de tramitar la seva baixa davant l’associació després de més de vint anys de pertinença perquè és “absolutament incapaç” d’emparar-lo davant l’atac (“es cómplice de un canje corrupto”) de Jorge Bustos a El Mundo. “Més estats han perit per la depravació dels costums que per la violació de les lleis”, va deixar escrit Montesquieu a L’esperit de les lleis. Ell, però, no estava afiliat a l’Associació de Fiscals ni a Ciutadans.