Comença a Annapolis una trobada crucial per definir el futur del Pròxim Orient

Gai­rebé 60 anys després de l'esclat del con­flicte entre isra­e­li­ans i pales­tins, la con­ferència que se cele­bra avui a Anna­po­lis suposa l'última opor­tu­ni­tat per als seus par­ti­ci­pants a l'hora d'arri­bar a un acord de pau per al con­flicte.

La idea de "l'última opor­tu­ni­tat" sem­pre ha estat en boca de tots els ana­lis­tes en cada reunió d'alt nivell entre les dues parts, però aquesta vegada el món es troba davant de l'última pos­si­bi­li­tat amb la qual compte la Ini­ci­a­tiva de Pau Àrab, pre­sen­tada el 2002 i que molts ente­nen com una de les solu­ci­ons més con­so­li­da­des per posar fi al con­flicte.
Estats Units es limita a assu­mir, segons la Casa Blanca, un paper d'orga­nit­za­dor de la cimera. Pot­ser, tindrà més rellevància en cer­tes con­ver­ses sobre el pro­grama nuclear iranià, que ocu­pa­ran un lloc secun­dari durant la con­ferència. Però tot i que la intenció de l'admi­nis­tració Bush és no inter­fe­rir en el resul­tat final de la tro­bada, sí es té constància d'esforços nord-ame­ri­cans per a la publi­cació d'una decla­ració prèvia con­junta, per a aquesta nit o demà, abans del començament ofi­cial de la reunió.

Però, mal­grat l'escep­ti­cisme reg­nant, hi ha motius de pes per tenir certa espe­rança sobre un final feliç: un com­promís àrab sense pre­ce­dents, demos­trat ahir amb la incor­po­ració a última hora de Síria, i la volun­tat del pri­mer minis­tre isra­elià, Ehud Olmert, i del pre­si­dent palestí, Mah­mud Abbas, a l'hora de por­tar les nego­ci­a­ci­ons a bon terme podrien superar el boi­cot orga­nit­zat per Hamàs i per Iran.