“Volem fer canvis estructurals i de pes dins de l’Ajuntament”

No, encara és d’hora perquè tots els canvis necessiten el seu temps. L’administració és molt lenta, no va al ritme que la societat demana i, tot i que t’agradaria fer les coses amb més celeritat, estàs obligada a adaptar-te als tempos que hi ha marcats. Per tant, tots els canvis que volem impulsar i que són importants perquè afecten el nivell estructural i l’organització interna de l’Ajuntament hauran d’esperar.

D’entrada, hi havia un tema de confiança perquè amb el PSC ja havíem governat i en el cas d’en Xavier Pla, de Més Tordera, també hi havia bona sintonia. D’altra banda, quan vam començar les negociacions amb la resta de partits per formar govern, aviat vam veure que el projecte de poble coincidia en molts aspectes. De fet, dissenyar el poble que volem i com arribar-hi va ser el nucli central de les converses i, després, es va decidir el millor perfil per a cadascuna de les regidories.

No tenir pressupost no és cap daltabaix i totes les regidories treballen molt bé tant en l’àmbit particular com de manera transversal. Repeteixo que volem fer canvis estructurals i de pes i no es poden fer d’un dia per l’altre. Canvis de pes en els departaments perquè el que volem és treballar de manera més eficient i per projectes. El pressupost que teníem fins ara això no ens permet fer-ho i calia refer-lo. Per això ja hem començat a treballar en un bon pressupost per al 2025 que ens permeti afrontar els reptes amb prou capacitat per donar-los sortida. No ens condicionarà cap inversió perquè les que hi ha previstes ho seran a través de subvencions.

D’entrada, en tenim un de ben important i immediat, que és la gestió de la sequera, i que fa un any que ja el vèiem a venir. Hem posat sobre la taula totes les eines que ens permetran afrontar l’episodi amb les millors condicions possibles. L’altre gran repte és dignificar els serveis per a la població que tenim, impulsant-los i optimitzant-los per treure’n el màxim rèdit possible. Parlem dels àmbits social, esportiu i cultural, del manteniment de carrers i infraestructures i de la seguretat ciutadana.

Sembla que finalment ara comença a haver-hi certs moviments dels fons i les entitats bancàries que hi ha al darrere de les promocions de pisos buits. De totes maneres, és cert que durant uns anys Tordera va viure un boom de creixement que portava un miler de ciutadans cada any. Amb la crisi econòmica molts d’aquests edificis van quedar sense acabar i pendents dels requisits bàsics per ser habitats. Llavors es van convertir en un focus d’atracció per a l’ocupació il·legal i amb tots els problemes que comporta.

Aquesta seria la nostra voluntat com a govern. Encara ens queden alguns plans urbanístics per desenvolupar, sobretot els que afecten la ronda de circumval·lació, però ens plantegem reduir el nivell d’edificabilitat amb menys pisos i més cases.

Al final Tordera ja viu aquesta realitat de nuclis disseminats des de sempre i el nostre objectiu prioritari és que les urbanitzacions s’integrin dins el teixit del poble. Allò que s’ha de fer és un exercici de cohesió. Viure en una urbanització no ha de significar viure fora del poble sinó participar-hi. Sí que representa una despesa important per a l’Ajuntament perquè fer arribar els serveis a un nucli que es troba a 40 minuts en cotxe del centre de Tordera no és barat. Però precisament per aquest efecte de cohesió tots els veïns de Tordera paguen el mateix, tant els del centre com els de les urbanitzacions. Crec fermament que les urbanitzacions, des de fa uns anys, se senten part activa de Tordera.

No hi estic d’acord i ho demostra la participació en les assemblees i els consells veïnals. La gent té moltes ganes de dir la seva en els temes que afecten tota la població. Quan es munten activitats s’omplen de ciutadans d’arreu, de Sant Daniel, d’Àgora, del centre, de Niàgara Parc i de Sant Pere... No hi ha grans diferències i les que queden s’estan superant. I en això les escoles han tingut un paper fonamental.

El centre històric és cert que té unes circumstàncies molt concretes de locals petits que tenen accés a l’habitatge dels propietaris i això fa difícil el lloguer. També hi ha un problema important de relleu generacional. Fa un any ja vam dir que calia fer un debat important sobre quin ha de ser el futur del centre històric. El volem mantenir comercial o el volem turístic, o social perquè les entitats en facin més ús? L’afrontarem durant aquest mandat.

Hem hagut d’obrir diferents carpetes perquè parlem d’una situació que no es pot afrontar d’una única manera. Un dels aspectes clau i que sobrepassa els límits municipals és el reaprofitament de les aigües tractades des de l’EDAR de l’Alt Maresme i que haurien de servir per reomplir els aqüífers de la Tordera. Parlem d’un tema territorial, de comarca, en el qual s’està empenyent l’ACA perquè hi aporti la partida necessària per tirar endavant un projecte clau per garantir el subministrament d’aigua dels municipis que es nodreixen del riu. També estem obligats a millorar l’eficiència de la xarxa actuant i invertint en aquelles canonades que durant anys no s’han tocat i per les quals es perden milers de litres d’aigua. No ens podem permetre que una avaria deixi deu carrers sense aigua. Finalment, el tercer repte és reduir els consums.

Tordera pertany al sistema Ter Llobregat, quan el municipi és sobirà pel que fa a l’abastament d’aigua en tant que l’obté només dels aqüífers del riu. No estem connectats encara a cap sistema, igual que Fogars de la Selva, que tenim al costat i que pertany a una conca diferent. Tenint en compte que es tracta de dues poblacions molt semblants i de costat, creiem que seria més útil i eficaç pertànyer a la mateixa conca i així ho vam traslladar als responsables de l’ACA, que fa poc que ens van respondre que de moment no es faria el canvi i que es deixaria passar l’emergència de la sequera per prendre una decisió en funció de la renovació del pla hidrològic de Catalunya. Les mesures de pressió i els límits que ens ha posat l’ACA damunt la taula serien uns altres si pertanyéssim a una altra conca perquè s’ha de tenir en compte que Tordera té una xarxa de canonades de 200 quilòmetres i tenir-la a punt reclama un sobreesforç.

Ara mateix estem per tancar el sector industrial de La Mina d’Or, al costat de Can Buscà i on encara es pot instal·lar alguna empresa. També estem treballant d’acord amb el Departament d’Urbanisme de la Generalitat per ampliar una part de Can Buscà Nord i estem pendents dels expedients mediambientals per desenvolupar Can Bartolí, on també hi haurà sector comercial. A banda de fomentar el comerç local i de proximitat, també hem de poder generar feina per a la nostra gent i aquí la creació de noves empreses i serveis és fonamental. La idiosincràsia de Tordera és cert que no ens ajuda, perquè tenim moltes zones inundables, però estem actuant per aconseguir totes les mesures correctores necessàries que facilitin que al municipi es pugui viure dignament i trobar feina.

Abans de la covid sí que vam comprovar que el mercat havia perdut afluència de visitants, però també és cert que durant molts anys l’oferta comercial dels diumenges a la zona era nul·la i només obria el mercat de Tordera. Ara hi ha més mercats i les tendències de compra també han canviat amb l’entrada ferotge de les compres per internet. Hi estem donant una volta des de la regidoria de Mercats per oferir alguna cosa més que la compra per si mateixa. Que sigui una experiència. D’altra banda, els paradistes també tenen problemes amb el relleu generacional.

Tordera no és un poble incívic, però té una minoria que ho és i es veu molt. Aquesta gent no actua correctament i, a més, ho fa de forma vistosa. Llençar la brossa dins del contenidor és el més fàcil que hi ha. Deixar-la fora és deixadesa. No es pot justificar de cap manera. Hem actuat contra aquesta minoria amb més mesures dins l’ordenança de civisme, instal·lant càmeres de vigilància; ara estem posant ordre en l’ús dels patinets elèctrics... Però també he dit en més d’una ocasió que estem patint com a societat una crisi de valors. S’ha perdut la cultura de l’esforç i els casos d’incivisme s’han multiplicat des de la pandèmia. Tenir un territori tan gran tampoc ajuda perquè ens trobem abocaments il·legals arreu perquè alguna empresa decideix deixar la runa allà on vol quan el correcte seria portar-la a la deixalleria. Controlar tot això és molt difícil.

Les puntes d’ocupació de pisos que hem tingut al poble en aquests darrers mesos no ens han ajudat gens. I em refereixo a l’ocupació il·legal que està vinculada al fet delictiu, que és la que sovint genera els problemes de convivència. Són aquests els que també porten problemes d’ordre públic. Fa mesos passava a Calella i ara ho patim nosaltres. Per això és tan important que hi hagi un canvi legislatiu i s’endureixin les penes contra els multireincidents. Contra aquestes persones la policia està farta d’actuar i quan se’ls deté entren per una porta i surten al cap de res per l’altra. No és un bon sistema i és molt frustrant tant per a la ciutadania que ho pateix com per a l’administració a la qual es reclama que actuï. Tenim identificats els individus, sabem qui són i on viuen i no podem fer res més. Això no va de races, ni d’ètnies ni de religions, sinó de persones que delinqueixen i contra les quals s’han de poder aplicar mecanismes que les neutralitzin. És el que vam demanar al seu moment tots els alcaldes de Junts del Maresme i el que encara demanem.

Crec que era necessari. Teníem un conveni amb el Bisbat que estava a punt de caducar i les instal·lacions reclamaven actuacions urgents, com ara la substitució de la coberta de fibrociment. A més, no estàvem en condicions de construir un nou pavelló i ens calia mantenir els espais, i cal recordar que és un espai històric, ubicat al centre i que dona molta vida social al municipi. Vam demanar un crèdit a interès zero a la Diputació de Barcelona i va passar a ser municipal en una decisió que, presa en el mandat anterior, trobo del tot encertada.

Sí. Els serveis de Medi Ambient estan treballant en la nova licitació del servei de recollida d’escombraries que sortirà aquest any. Volem incloure la nova taxa per generació perquè recordem que Europa ens hi obliga a partir del 2025.

A banda de fer la feina, s’ha d’explicar. I més quan la feina que fas és en una administració pública. Les dinàmiques han canviat i les maneres de fer-ho també, però es tracta de comunicar tan bé com sigui possible i fer que el missatge arribi al màxim de gent.

Per part meva és bona. Nosaltres des del principi vam oferir mà estesa a l’oposició per treballar plegats. La relació és cordial i així s’ha demostrat en temes com el reglament de l’ús de la llengua que hem tirar endavant. Tots som regidors i regidores que ens hem presentat per millorar el nostre poble.

La regeneració de l’aqüífer de la Tordera amb l’aigua tractada a l’EDAR de l’Alt Maresme, que ens permetria respirar tranquils pel que fa a l’abastament, tot i que també hi ha la previsió de connectar-nos a la dessaladora perquè el futur passa per disposar d’altres sistemes per garantir l’aigua. Tinc fe que ho puguem aconseguir.