“Desenvolupant el sector sud, hem de millorar el centre”

Home, jo crec que els resultats deixen clara una tendència que és la reducció o davallada d’Esquerra Republicana de Catalunya. Qui va perdre un important nombre de vots va ser Esquera. Però si analitzem amb més detall com va anar la contesa electoral, el que veiem és que el gran problema va ser la participació [un 47,55%, amb una abstenció del 52,45%]. Ja prevèiem probablement una caiguda de participació, però esperàvem superar el 50%. Això va fer que la situació quedés de manera similar al mandat anterior. Si haguéssim arribat a aquesta xifra, l’empat en nombre de regidors amb Esquerra hauria estat garantit, no dic guanyar.

Això és una cosa que sempre hem hagut d’analitzar, perquè veiem molta més participació en altres eleccions que no pas en les municipals. Hi va haver un joc de l’equip de govern anterior [d’ERC i Junts] amb les seus electorals i ho vam denunciar. Per què ho dic? Perquè un dels llocs amb més davallada de participació, d’un 30%, va ser la zona de la plaça Catalunya, on tenim un electorat molt fidel i hi va haver un canvi de seu [del Mas Mota a l’espai Som Salt, a l’antic Tramuntana]. També s’ha de dir que som un partit més transversal i moltes vegades sorgeixen partits municipalistes que tenen un perfil semblant al nostre. Estic pensant en el partit de jubilats [Unió Europea de Pensionistes] i en Unim.

Hi havia alguna candidatura amb militants del Partit Socialista que formaven part d’aquelles candidatures. Ens sap greu, però són vinculacions que entenc, perquè són per coneixença, ciutadania, veïnatge.

Per començar, és un pacte en minoria, que és molt diferent del pacte que hi havia anteriorment [ERC i Junts tenien 11 regidors de 21 en el mandat anterior i ara en tenen 10]. Però la sensació és la mateixa, o sigui, que és un pacte de cadires. Per què dic que és un pacte de cadires? És un pacte de cadires i de sous perquè la implicació tant pública com d’acció de govern de Junts és pràcticament inexistent. Ho vam trobar en el mandat anterior i ho estem veient ara. Estan, diguéssim, en un absolut segon terme respecte a Esquerra. Per nosaltres, és un pacte de conveniència i no aporta gaire al municipi.

Home, sens dubte el futur de Salt depèn del desenvolupament de tot el sector sud, però no només això, sinó també l’activitat econòmica que pot generar el campus de salut i la resta del sector. Què vull dir? L’activitat econòmica que s’ha de condicionar a la zona comercial de l’Espai Gironès [a tocar del centre comercial]. Una de les mancances més importants que té Salt és l’activitat econòmica. Els ingressos que té Salt se situen en la mitjana dels municipis de la seva mida, no vull dir el seu perfil de població, sinó la seva mida. Però el gran problema que tenim és que els ingressos per activitat econòmica són realment baixos. Això és perquè tradicionalment és una ciutat dormitori on tenim molts habitants que treballen fora de Salt. Això ho hem de revertir de manera intel·ligent, perquè no podem posar grans polígons industrials, ni petroquímiques ni coses d’aquestes, sinó que al final les activitats dels nostres ciutadans són principalment dues: la construcció i el sector de serveis, sobretot el comerç. I hem de potenciar això. I ho hem de fer creant sinergies. Una sinergia molt interessant va ser que l’Espai Gironès va suposar posicionar Salt en el mapa de les comarques gironines com un espai comercial important i de serveis. I així ho veiem. Salt està donant la capacitat de serveis a la qual Girona no arriba en la seva àrea metropolitana. Estic pensant en la piscina municipal; tenim moltíssimes AFA (associacions de famílies d’alumnes), de Vilablareix, Aiguaviva, Fornells, Quart, Bescanó. Totes venen a Salt a fer servir serveis. A la piscina municipal per fer cursets de natació, a l’espai de gimnàstica, als clubs esportius, a la Coma Cros amb les seves universitats. Estem donant una sèrie de serveis i estem compensant molt bé Girona. Estem molt ben coordinats en aquests serveis.

Per tant, hem de generar més ingressos. I el campus de salut ha de fer això: donar un hospital, que és una necessitat de Girona, i quan dic Girona vull dir la província de Girona, un hospital que creï sinergies amb l’hospital de Santa Caterina que tenim, i el parc Martí i Julià, que suposi que tinguem un hospital de més categoria. Gràcies a aquestes sinergies, cal que les especialitats puguin créixer al nou Trueta perquè es puguin compartir una sèrie de serveis amb el Santa Caterina i evitem, doncs, moltes vegades haver d’anar a Barcelona. Ho dic per l’experiència d’haver tingut un fill allà. Hem d’elevar el nivell assistencial del Trueta, però a la vegada hi ha d’haver un sector educatiu universitari, i també d’innovació, perquè al final la universitat també porta innovació al darrere, que fa que empreses vinculades al sector sanitari es puguin posar aquí, però a la vegada també un sector comercial que revifi l’Espai Gironès. Quines són les problemàtiques? Els terminis de vegades són un perill, i això és una de les coses que hem de lamentar moltes vegades per part de la Generalitat i l’equip de govern de Salt. Si analitzem quin és el calendari previst en l’acord del juny del 2020, ja acumulem més d’un any o dos anys de retard. Al final, les necessitats es van generant arreu, i, si no ens espavilem, per les necessitats sanitàries d’altres territoris, de la mateixa Barcelona, de les comarques tarragonines o de les comarques de Lleida, al final podem tornar a perdre l’oportunitat d’avançar en el Trueta i això no ho podem permetre.

Crec que sí, però no és el mateix fer-lo en els pròxims 10 anys que en els pròxims 20 o en els pròxims 30, perquè Salt no pot esperar aquest desenvolupament amb la necessitat que té al darrere [...]. És un repte també perquè tot desenvolupament econòmic urbanístic suposa un creixement important de la població en habitatge i això també s’ha d’afrontar com es fa i a la vegada ha de revertir per millorar els ingressos i que suposi una reurbanització en sectors més deprimits, com ara el sector centre. Aquí, hi veig les mancances de no tirar endavant amb la intensitat que seria necessària aquest projecte.

Analitzem les dades i les necessitats i el que ens diuen els veïns. Veiem evidentment que estadísticament no tenim gaire problemàtica en seguretat si ho comparem amb el nostre entorn, però sí que els veïns tenen aquesta sensació d’inseguretat. No només ho diem nosaltres, també ho diu Junts. Aquesta sensació requereix executar unes accions per millorar.

Ho defensem, i tant. Posaré com a exemple dos dels punts més calents, especialment ara que ve l’estiu: la plaça de la Llibertat i el sector de la Maçana, o la plaça de la Maçana. Els veïns tant d’un sector com de l’altre fan reivindicacions públiques constants pel soroll de gent que pren begudes. Al final, es tracta de tenir empleats públics que puguin treballar, que puguin parlar amb aquells ciutadans que fan soroll fins i tot sense ser-ne conscients. Fer aquell toc d’atenció pot millorar la comoditat i la qualitat de vida de la gent. Això no vol dir, com diu Vox, que s’hagi de criminalitzar un sector específic de la població. Ells sempre diuen que els immigrants són els culpables. Els delinqüents són delinqüents, digui el que digui el DNI. No ens agrada la diferenciació que fan.

És una de les problemàtiques. Un dels principals motius pels quals els joves en edat de tenir fills marxen de Salt és el tema educatiu. Això és un problema.

Sí, és dolorós. Però, si ho analitzem, jo crec que des de la Generalitat, en connivència amb aquest equip de govern, volen fer servir les mateixes regles a Salt que tot arreu. La singularitat de Salt és tan diferent de qualsevol altre lloc que requereix actuacions molt concretes. Estem sentint parlar reiteradament de la lluita contra la segregació escolar. Quan parlem de la segregació escolar i llegim els informes del Síndic de Greuges o les recomanacions de la Fundació Bofill, es diu que una aula no hauria de tenir més d’un 25% de NESE (necessitats específiques de suport educatiu) [...]. A Salt estem parlant que a secundària en tenim més d’un 57%. Quan parlem de segregació, per més que ens movem, sempre superarem aquests llindars [...]. Salt és un lloc on hi ha d’haver respostes molt singulars, perquè aquests números no hi ha cap municipi a Catalunya que els tingui. I, si em permets, no podem criminalitzar com fan algunes entitats l’escola concertada saltenca. Té un finançament molt més limitat que l’escola pública i està donant un suport educatiu molt important i està acollint molt alumnat NESE sense tenir els mateixos recursos. L’escola concertada saltenca està molt i molt implicada i té els índexs NESE molt elevats. Hi ha escoles concertades amb grups per sobre del 50%.