Memòria democràtica a Castell i Platja d’Aro

Un llibre, la darrera Memòria del Govern Municipal de Castell i Platja d’Aro, en què l’historiador local i exarxiver municipal, Pere Barreda, ha compilat la composició dels consistoris des del 1906, facilitava l’acte institucional de recordatori i homenatge als edils que han governat la població des de la restauració de la democràcia. Ahir va fer 45 anys de la constitució dels primers plens escollits per sufragi universal després de la dictadura franquista, i la sala de plens va quedar justa per condensar-hi, en cos o ànima, els representants de dotze mandats, familiars, amics o militants i veïns rasos, els simples representants que van dipositar les paperetes a les urnes.

El catedràtic de ciència política Quim Brugué (UdG) va reflexionar sobre el tauler de joc d’aquests 45 anys, entre els models anglosaxó –eficiència– i francès –més representativitat– i partint d’una casella de sortida zero, un “raquitisme” de recursos que es va construir “pedra a pedra” i que a partir dels anys noranta, amb infraestructures i serveis més o menys endegats, va poder virar cap a la participació, però en un context de desencís ciutadà que li va servir per demanar als polítics locals, sempre “punta de llança”, liderar una “segona transició” que revitalitzi el conjunt de la democràcia. Però no és fàcil: cal “ser més eficients, ràpids i amb la dificultat afegida que imposa la proximitat”. Virtut i llast alhora per a l’engranatge.

Després de la teoria, la pràctica i ofici de quatre periodistes que han conegut de prop la política de Platja d’Aro les darreres quatre dècades. Lluïsa Martínez, directora de TV Costa Brava, admetia les dificultats d’informar “entre amics però sense amiguismes”, dins de l’escenari de proximitat. I Francesc Carcassés recordava l’empenta de l’empresariat local, que encara als vuitanta mantenia la inèrcia de no confiar gaire en la capacitat de l’Ajuntament heretat del franquisme per bastir una Ràdio Platja d’Aro que no deixés de banda la promoció, i que encara perdura dirigida per Joan Perich. Aquest darrer destacava el fet que en la política municipal sovint ha imperat l’entesa pel teixit empresarial i turístic, pel damunt d’altres diferències programàtiques. Finalment, el company Joan Trillas, d’El Punt Avui, diagnosticava la pèrdua de proximitat, cara a cara amb l’alcalde o regidor de torn, que representen els “filtres” de gabinets de premsa o els plens on-line, que fan que es pugui arribar a més llocs, però distancien des de la virtualitat.

L’actual alcalde, Maurici Jiménez, que seguia des de la primera fila l’acte amb els altres dos predecessors vius, Joan Giraut i Dolors Padilla –Anicet Clarà i Ramir Pons van traspassar–, reivindicava enfortir la memòria amb dades i experiència. I situava reptes de futur com ara retornar, o superar la participació històrica del 75% aquell 1979, o elevar la xifra de regidores que aquest 2023 continua ancorada en només 26 noms del centenar llarg d’electes que s’han assegut a les cadires del plenari en 45 anys. La commemoració va finalitzar amb l’homenatge i la foto de família dels edils i exedils presents, que van rebre una insígnia commemorativa amb l’escut municipal i el llibre de Barreda.