Lisboa reescriu la UE

Ha passat més de mig segle des que França, la República Federal Alemanya, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg van crear el 1951 la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA), embrió del que avui es coneix com a Unió Europea (UE). 56 anys després neix el Tractat de Lisboa, el més ambiciós dels que mai s’han fet en la història europea. Els líders europeus es reuneixen avui a la capital portuguesa per inscriure la seva rúbrica al document.
La Unió Europea d’avui poc té a veure amb la CECA del 1951. El club europeu està format ja per 27 membres i en tots aquests anys s’han superat els recels de la Segona Guerra Mundial i s’han fet passos gegants en integració, com ara la creació del mercat comú i d’una moneda única o la cooperació a gairebé tots els nivells entre els Estats membres.

Malgrat els importants avenços, a ningú se li escapa que la UE ha viscut en els darrers dos anys una de les pitjors crisis arran del fracàs de la Constitució Europea. L’aprovació del nou Tractat, que substitueix la fallida carta magna, ha anat precedida d’una etapa d’incertesa en què la UE ha navegat sense rumb. El Tractat de Lisboa podria ser el revulsiu per superar la crisi. “És el pas històric que necessitava fer Europa per definir el seu lloc en el món del segle XXI”, va dir ahir la cancellera alemanya, Angela Merkel.

Què canviarà a la UE amb el nou Tractat? El canvi més visible i políticament més important és l’aparició d’una nova figura, la del president permanent. Actualment la presidència de la Unió es rotatòria, cada sis mesos passa a mans d’un soci diferent i es considera president europeu el cap del govern de l’Estat membre en qüestió. Es diu que en una de les reunions entre Rússia i la UE, el president rus, Vladímir Putin, es va queixar que cada vegada que havia de negociar amb la Unió, es trobava cara a cara amb una persona diferent. Quan el Tractat entri en vigor l’any 2009, això ja no passarà perquè la UE tindrà un president estable. Entre els noms que més sonen per ocupar el càrrec hi ha el de l’exprimer ministre britànic Tony Blair. En política exterior, la Unió també guanya pes amb la figura d’un alt representant que tindrà més competències que ara.

Iniciativa popular
També el Parlament Europeu, única institució comunitària escollida directament pels ciutadans, guanya pes polític, sobretot en àrees com la justícia o l’agricultura. D’altra banda, el nou Tractat preveu un mecanisme pel qual es reconeix la iniciativa popular: els ciutadans podran proposar iniciatives polítiques a la Comissió.
La signatura avui del Tractat de Lisboa, però, no està exempta de polèmica. Una part dels eurodiputats euroescèptics així com del grup de l’Esquerra Unitària Europea reclamen que es faci un referèndum a cada Estat membre. Diuen que només així serà un Tractat aprovat pels ciutadans, que són els qui conformen la Unió. Els líders europeus, en canvi, justifiquen l’absència de referèndum assegurant que els Parlaments estatals ja han estat escollits pels ciutadans. En principi, està previst que només Irlanda celebri referèndum i la resta d’Estats ratificaran el text per via parlamentària.

Carta de Drets Fonamentals
Ahir els impulsors de la campanya pel referèndum van protagonitzar un acte de boicot al Parlament Europeu. En l’acte simbòlic de proclamació de la Carta de Drets Fonamentals, els manifestants –la majoria, eurodiputats asseguts al seu escó– van exhibir samarretes i pancartes amb la paraula “referèndum” i van intentar impedir amb crits i xiulets els discursos del president de torn de la UE, José Sócrates, i del cap de l’executiu comunitari, José Manuel Durão Barroso.

La Carta de Drets Fonamentals tindrà valor jurídic vinculant per a tots els Estats membres a excepció del Regne Unit i Polònia, que van demanar com a condició per donar el seu vistiplau al Tractat que no fos vinculant al seu territori.