la crònica
Llum a Rull amb el somni de Muriel
En l’agenda atapeïda dels candidats, res com sentir l’escalfor dels de casa quan encara falta una setmana intensa de campanya. El número 3 de Junts, Josep Rull, pujava poc abans de les nou del vespre a l’escenari de l’acte central de Terrassa, la seva ciutat, entre ovacions, i confessava: “M’heu emocionat.” L’havia precedit Jordi Turull, company de partit i que la presó els va unir diluint diferències pretèrites, i a qui confessava que poc es podien imaginar que compartirien cafès als matins a la plaça on es va fer el míting, la del Vapor Ventalló, quan tots dos van poder deixar la cel·la el 2020. Turull s’incorporava a treballar al despatx Badia Advocats i ell ho feia a MútuaTerrassa i l’animava a mirar la Torre del Palau per copsar l’esperit de la ciutat i “el batec de la gent”.
Pocs minuts abans de l’inici de l’acte, i a pocs carrers de distància just davant de l’ajuntament, els Cants de Llibertat eren fidels a la seva cita des que van decidir denunciar amb música la repressió de l’Estat espanyol a l’independentisme enviant el govern de l’1 d’octubre del 2017 a la presó i a l’exili. L’altre terrassenc represaliat i ara número 13 de la llista de Carles Puigdemont, l’exconseller Lluís Puig, intervenia a distància per agrair al col·lectiu les mostres de suport rebudes aquests sis anys i esperava que s’apliqui la llei d’amnistia, “una victòria de la posició de Junts a Madrid, on vam saber dir no per fer-ho millor”, per afegir-se properament als seus càntics.
També unes hores abans el candidat del PSC, Salvador Illa, també intervenia en un míting a la FACT de Terrassa i, precisament, va ser un dels protagonistes de l’acte de Junts perquè “a aquestes alçades tothom ja veu que és cosa de dos”, reblava Turull tirant un dard a ERC i a Pere Aragonès sense citar-lo, i afegir que cal un govern que deixi d’anar “amb el cap cot” i tingui “lideratge i ambició” per “no tornar a fer” un 1-O, sinó “per acabar-ho de fer”. De l’atzagaiada del socialista Matías Carnero sobre Puigdemont a l’“Alfonso Guerra style”, Turull va reclamar a Illa que el faci plegar si no vol que la política catalana sigui “la del fang”. Rull advertia del risc per la llengua catalana considerar “una anècdota” o un “lapsus” sentir al presidenciable socialista dir “Lérida” o “Bajo Llobregat”, i reiterava la idea que, com li passa a ell amb Puigdemont però per motius ben diferents i oposats, “no soc l’únic que va als debats en representació d’altres”, ja que Illa ho fa com a Pedro Sánchez.
Amb el suport de la seva dona i regidora a l’Ajuntament, Meritxell Lluís; el candidat rubinenc, Ivan Vila, i la secretària general de la JNC, Ariadna Urroz; i altres alcaldes vallesans, com el de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, i la de Viladecavalls, Cesca Berenguer, Rull va defensar el vot per a Puigdemont i l’esperit de l’1-O perquè “un poble que renuncia a l’esperança és mort”. I cap al final, just quan anava a citar Muriel Casal i el seu “no som aquí per buscar un somni, nosaltres som el somni”, i qui sap si un auguri per a Junts, com el candidat terrassenc va fer palès, la llum de la plaça es va encendre.