Regne Unit
Downing Street, més a prop
El líder laborista britànic insta el primer ministre a convocar eleccions generals després del triomf a les locals d’Anglaterra
Sunak admet la derrota i es resisteix a acceptar el gir cap a la dreta que li exigeix el seu partit, que el manté per ara com a cap
Potser per la proximitat a les eleccions al Parlament de Westminster –que el primer ministre conservador britànic, Rishi Sunak, ha de convocar abans que s’acabi l’any–, els resultats de les municipals d’Anglaterra, celebrades dijous passat, són llegides en clau de generals. El resultat ha estat inqüestionable: els conservadors han perdut la meitat dels regidors i són els clars derrotats; els laboristes són els grans guanyadors i recuperen zones perdudes a les darreres eleccions pel vot prestat als conservadors, sobretot al nord d’Anglaterra. Fins al punt que el líder laborista, Keir Starmer, ha demanat a Sunak que convoqui les generals de seguida. D’alguna manera, ja ha encarregat el vestit de primer ministre, perquè ja s’hi veu.
Cal tenir en compte que, en aquests moments, els sondejos donen 22 punts d’avantatge als laboristes en unes generals, i per això Sunak està ajornant la convocatòria d’eleccions. Les declaracions tant de Sunak com de Starmer després de les locals s’han d’entendre com un posicionament davant de les generals. Sunak ha reconegut que és molt probable que no les guanyi (no li quedava més remei), però també ha dit que tot fa pensar que, a les generals, hi haurà un Parlament sense majories.
Aquest és un fet molt poc habitual al Regne Unit perquè el sistema electoral per a les generals afavoreix el bipartidisme perquè acumula vot en districtes electorals. O sigui, que no es pot extrapolar el percentatge de vot de les locals a les generals. Però sí que es pot veure la tendència, com va passar el 2014 amb l’UKIP, que va guanyar les europees. Aleshores l’UKIP no tenia opcions d’entrar al Parlament a les generals de l’any següent, però sí que van influir perquè es quedaven un percentatge de vot important dels conservadors afavorint els laboristes. Per això els conservadors van fer aquell gir cap a la dreta i van prometre el Brexit, per poder anul·lar l’UKIP. I ho van aconseguir, el van anul·lar. El preu van ser el Brexit i la crisi actual.
El gir cap a la dreta dels conservadors va portar a l’elecció de Boris Johnson i a la materialització del Brexit amb la majoria aclaparadora de les eleccions de desembre del 2019. Des de l’arribada de Sunak l’octubre de 2022, després de la dimissió de Johnson i Liz Truss, els tories han anat virant cap al centre, igual que els laboristes, que després de Corbyn i ja amb el Brexit, al 2020, també es van moderar amb Keir Starmer. Ara Sunak ha predit un Parlament sense majories i que els laboristes hauran de pactar amb l’SNP i el seu nou líder, John Swinney, per aconseguir majoria i que els escocesos els imposaran la seva agenda separatista, en un intent de fomentar el vot de càstig. Ha estat el seu mateix partit el que ha posat el mirall davant a Sunak, que ha vist que ara mateix no té possibilitats. El grup parlamentari conservador s’ha plantejat canviar de líder, però aquesta opció ha estat descartada per la falta d’unanimitat dels opositors per triar una alternativa. L’exministra de l’Interior, Suella Braverman, que representa l’ala més dretana del partit, va demanar un nou gir a la dreta per contrarestar la pujada del partit Reform UK, que és l’antic partit del Brexit. “No crec que sigui una opció factible ara mateix [canviar de líder], no tenim prou temps i és impossible que algú nou vingui i canviï la nostra sort, no hi ha superhome o superdona que pugui fer-ho”, va dir, resignada. Braverman ha exigit a Sunak polítiques més conservadores, com ara la retirada del Regne Unit de la Convenció Europea de Drets Humans, mesura que seria molt impopular entre els conservadors moderats.
Aquest és el debat en el bàndol conservador. En el laborista, tot i l’eufòria per la indiscutible victòria, no tot són flors i violes. Han guanyat però hi ha algunes zones que han perdut davant dels liberaldemòcrates pel posicionament laborista a favor d’Israel. Starmer és proisraelià i educa els seus fills sota la fe jueva. Va suspendre Corbyn per deslligar el partit de l’ala més d’esquerres i de les acusacions d’antisemitisme.
Però bona part de la comunitat musulmana, primera minoria religiosa al Regne Unit amb prop de quatre milions de persones (el 7% de la població), són votants laboristes. I molts han votat els liberaldemòcrates perquè demanen una solució de dos estats a Israel. Els laboristes van caure en picat a zones amb una gran població musulmana, inclosa Oldham, a l’area metropolitana de Manchester, al nord d’Anglaterra.
El grup de pressió musulmà Muslim Vote, que ha demanat el vot a candidats propalestins a les locals i ho farà a les generals, ha enviat a Starmer una llista de 18 demandes per reclamar el vot per als laboristes, com trencar els llaços militars amb Israel, el reconeixement de Palestina com a estat, la prohibició de viatjar als polítics israelians implicats en la guerra i la disculpa pel retard inicial dels laboristes a demanar un alto el foc immediat. En les setmanes vinents veurem si els conservadors opten per girar a la dreta i els laboristes a l’esquerre.