El cap de llista de la CUP per Girona, Dani Cornellà, lamenta que el govern d’ERC no s’hagi cregut l’acord d’investidura, fet que ha barrat el pas per avançar en les polítiques socials i la independència. Precisament, i parlant de l’acció de govern, defensa la CUP com una opció real. Per Cornellà, ara mateix un exemple és Girona, on, en el marc de Guanyem, en forma part, així com en molts altres pobles gironins on encara governa. La CUP presenta per al territori gironí propostes de mobilitat, com els trens de tram; creu que amb el Trueta s’ha perdut molt de temps, i defensa que ha estat gràcies a Guanyem que s’ha desencallat. Finalment, aposta per reforçar el sistema educatiu i el sanitari i per barrar el pas a macroprojectes com ara el parc eòlic de l’Alt Empordà.
En primer lloc, i en clau de país, quina valoració fa d’aquesta legislatura?
El govern d’ERC no ha aconseguit finalitzar la legislatura. Ha estat un període amb molts entrebancs i incompliments; es va iniciar amb uns acords i unes expectatives que no s’han anat complint.
I això què ha comportat?
Que el govern d’ERC s’ha anat quedant sol. I, al final, no ha tingut més remei que convocar eleccions. Aquesta legislatura ha estat, doncs, una oportunitat perduda per a l’independentisme i, molt especialment, per a les esquerres.
En quin sentit?
Sobretot perquè dins de l’independentisme hi havia una majoria clara d’esquerres per poder fer unes polítiques diferents. El govern hauria d’haver portat el país cap a unes propostes socials i, de manera paral·lela, avançar cap a la independència. Tot això no ha estat possible.
Uns anys perduts, doncs.
Ha estat el govern qui ha perdut aquesta legislatura, perquè no s’ha cregut fermament l’acord inicial d’investidura. Ho podem resumir dient que ha preferit seguir l’agenda del PSC. ERC ha preferit mirar més el que passava a Madrid que el que estava passant al país.
Si ens centrem en les comarques gironines, quines són les prioritats de la CUP per a Girona?
Ens centrem molt en temes de mobilitat, com els trens tram, com els de Lloret-Blanes, les Gavarres, Figueres-Roses i Banyoles-Olot. Volem una millora de l’R3 i de tot el sistema regional.
I en salut?
Per descomptat, treballarem pel nou Trueta, així com per tots els centres d’atenció primària que falten. Volem fer redactar un pla en què no es passi dels quatre anys per fer-los. I això també implica, és clar, revertir les retallades.
Entenc que no estan d’acord amb l’actual model sanitari.
Acumulem molts anys de retallades en el sistema sanitari públic. Això no s’ha revertit independentment de qui hagi governat. Aquests governs el que han fet ha estat incrementar les transferències de diner públic als equipaments sanitaris privats i concertats.
Més sanitat pública, doncs.
El sistema sanitari públic ha de garantir des de la seva entrada pels centres d’atenció primària una sanitat per a tothom, amb recursos, sense llistes d’espera i, evidentment, que continuï creixent en qualitat.
Parla del nou Trueta. S’ha perdut un temps preciós?
Totalment. El PSC, Junts i ERC, perquè han governat tots; tothom n’ha anat parlant, fins que finalment un govern liderat per Guanyem a Girona ha fet els tràmits per cedir els terrenys a la Generalitat. Som una opció de govern. Girona n’és un exemple. Amb la CUP dins Guanyem, aquesta és la primera vegada que des del govern el Trueta avança.
Girona com a aparador de l’acció de govern de la CUP, doncs?
No només Girona, que també. A la Generalitat hem fet presidents i hem aprovat pressupostos, sempre defensant el nostre programa, avançant en diverses matèries clau per al país. Fa anys que a la demarcació hem estat dins del govern de moltes poblacions, com Verges, la Bisbal, Viladamat, Sarrià de Ter, Celrà i Colomers. I en moltes encara governem. Hem demostrat que som una alternativa real, una opció real de govern. Als municipis on hem governat, hi han passat coses sempre transformadores i en benefici del conjunt de la població.
Abans, i en el marc del model sanitari, parlava de retallades. Passa el mateix amb les escoles?
Per descomptat. Aquí treballarem per a la concreció de les escoles i instituts que falten, així com les ampliacions que ens calen a Girona. No cal dir que de tot això falta moltíssim per fer.
Això ens porta a la situació del català a les escoles.
Per a nosaltres és imprescindible fer una nova llei d’educació. Ha de quedar molt clar que la llengua vehicular ha de ser el català. El pacte que hi va haver entre ERC, Junts, el PSC i els comuns al final el que va comportar és introduir el castellà com a llengua vehicular amb un 25%.
Això ho garantiria?
Amb una nova llei d’educació podem garantir la vehicularitat del català dins el sistema educatiu del nostre país.
Posant sobre la taula el parc eòlic de l’Alt Empordà, què plantegen en matèria energètica?
Primer cal provar el pla sectorial de la implantació de les energies renovables, i fer-ho comarca per comarca, barrant el pas a macroprojectes que trinxen el territori. Cal apostar per les comunitats energètiques d’autoconsum i escollir zones que han estat malmeses per implantar-los. El parc eòlic entra en contradicció amb el que diu la Unió Europea, que és fer el trànsit cap a les renovables, però protegint el territori. No és el cas, com veu.
Què ha de fer l’independentisme?
Nosaltres ho tenim molt clar, com a partit independentista. Hem de tornar al 2017, amb una majoria social al carrer que defensi aquest dret. I no pas el que s’ha fet fins ara, que ha estat mirar a Madrid i treballar pel “reecuentro” amb el partit socialista. La CUP sempre treballarà en un altre escenari.
Com veu el procés que segueixen els partits anomenats d’extrema dreta?
Ja fa uns anys que va creixent. Estem en una època de retrocés democràtic i pèrdua de drets. Això és així. Són discursos molt populistes, que no es poden portar a la pràctica, però que quallen tot i no tenir programa.
Què creu que ha de fer l’esquerra, en contraposició a aquestes polítiques?
L’esquerra ha de trobar el seu espai, així com tots els partits demòcrates, com a eines útils per solucionar els problemes, han de saber desemmascar aquesta enganyifa.