Alejandro Fernández
Candidat del PP
“És evident que Illa prioritza un acord amb el separatisme”
“S’ha demostrat que el PP no és una secta, que es pot debatre, discrepar fins i tot, i que malgrat això pots acabar sent candidat”
“Convertir la llengua catalana en una eina de construcció d’un projecte polític acaba apartant moltíssima gent del seu ús”
Si vols col·laborar, el que hi ha d’haver és respecte mutu i has de ser capaç de dialogar entre iguals
En finançament, les posicions maximalistes només serveixen per poder fer-se el valent
No hi ha cap enquesta que no vaticini que el PP serà el que experimentarà l’increment més notable, triplicant o fins i tot multiplicant per quatre els seus actuals tres diputats. El seu candidat, Alejandro Fernández, parla sobre aquestes expectatives electorals, les diferències que pugui tenir, o no, amb la cúpula estatal del partit i algunes de les qüestions que marcaran el debat polític a Catalunya, com ara la reforma pendent del model de finançament.
S’ha dit, i fins i tot publicat, que se li ha imposat la llista des de la direcció estatal. Té aquesta sensació?
No, perquè tota candidatura és fruit sempre d’un acord. Estic molt satisfet de la llista que tinc. Són grans companys. Jo els defenso i, alhora, he pogut comprovar que ells em defensen a mi.
La seva relació podria ser millor amb el president del partit, Alberto Núñez Feijóo, per dir-ho de manera suau?
La veritat és que, si vam tenir alguna discrepància fa un temps, en aquesta campanya electoral hem treballat en absoluta sintonia. I a més, s’ha demostrat que el meu partit no és una secta, que es pot debatre, discrepar fins i tot, i que malgrat això pots acabar sent candidat, cosa que no passa en altres partits on s’ha demostrat que qualsevol que discrepa és expulsat.
El Partit Popular ha de poder normalitzar, quan toqui o sigui plausible, relacions amb Junts o Esquerra? I sobre aquesta qüestió hi ha una visió compartida amb l’actual cúpula de Génova?
Jo tinc molt clar que qui ha de revisar la seva manera de fer són ells. I m’explico. El Partit Popular és un partit que ha arribat a acords històricament amb formacions que, en aquell moment, no deien que Espanya fos un estat feixista o que qualsevol que no pensava com ells eren uns feixistes també. Per tant, si has de col·laborar, el que hi ha d’haver és respecte mutu i has de ser capaç de dialogar entre iguals, no amb algú que considera que ets un colono o alguna cosa semblant.
Si es donés l’aritmètica, repetiria amb Salvador Illa el mateix que el PP va fer a Barcelona, que va fer alcalde Jaume Collboni per tal que no ho fos un independentista?
Jo crec que és evident que el senyor Salvador Illa ja ha escollit Puigdemont com a soci prioritari i, per tant, aquesta hipòtesi que vostè em planteja ara per ara només és això, una hipòtesi. Crec que és obvi que Illa ha descartat qualsevol tipus d’acord amb el Partit Popular i ha prioritzat el separatisme.
A aquestes alçades triplicar com a mínim la seva representació actual al Parlament ja és l’objectiu obert que es marquen?
Nosaltres el que tenim molt clar és que totes les enquestes marquen que serem la força política que més creixerà en aquestes eleccions. Per tant, aquest és l’objectiu i, després, el nombre concret d’escons que puguem obtenir, l’hauran de decidir els ciutadans. Dit això, la tendència que sí que es marca és que serem una força política central de la política catalana.
El partit té pendent fer el seu congrés a Catalunya. Quan es farà? Aspirarà a presidir-lo?
Ara mateix, les qüestions orgàniques no ocupen ni mig minut del meu pensament. Quan tot això acabi, quan tinguem la legislatura en funcionament, quan es tingui govern a Catalunya, sigui el que sigui, aleshores parlarem de les qüestions internes i de les qüestions orgàniques.
De cara a la negociació del nou finançament, el PP parteix de la premissa que Catalunya està infrafinançada? Què proposen per reequilibrar-ho?
Doncs arribar a un acord multilateral amb el conjunt de comunitats autònomes que permeti a les comunitats autònomes, que són unes quantes, que estem ara mateix infrafinançades millorar el seu finançament. Les posicions maximalistes no serveixen per a res, només per fer-se els valents, però a l’hora de la veritat no solucionem un problema que és real.
Sense retocar el model, el de finançament, és plausible parlar d’abaixar impostos sense que això afecti l’estat del benestar en un moment socialment crític com l’actual?
Evidentment que sí. Galícia és una de les comunitats autònomes que, com Catalunya, surten malparades de l’actual sistema de finançament. I, malgrat això, Galícia ha abaixat els impostos, no té barracons, no té llistes d’espera i té uns serveis públics que funcionen.
I finalment, vostès aposten per un model educatiu trilingüe en un moment en què l’ús social del català està baixant, especialment entre els joves. Què plantegen per trencar aquesta dinàmica?
Doncs que és evident que com més immersió, més multes i més imposició, més està baixant l’ús social del català. Potser haurien de plantejar-se que convertir la llengua catalana en una eina de construcció d’un projecte polític acaba apartant moltíssima gent de l’ús social del català.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.