“Els serveis no estan a l’alçada del que mereix la ciutadania”

La principal ve arrossegada del mandat anterior i és la falta d’empenta i d’energia per afrontar i tirar endavant projectes. Tampoc hi ha cap anàlisi ni visió i no saben cap a on van. De fet, fins a l’últim plet no es va saber en quins projectes s’invertirien els milers d’euros del pressupost. Ho vam haver de preguntar fins a tres vegades i en tres plens diferents i no va ser fins aquest últim que ens ho van aclarir. Nosaltres ho teníem molt clar i si volíem donar vida a Malgrat ho volíem fer amb uns pilars marcats prèviament.

Hi ha diferents accions puntuals però que formen part d’una mateixa base i que nosaltres anem advertint des de fa molt temps. Malgrat va créixer molt urbanísticament a principis d’aquest segle i va passar de 12.000 habitants a gairebé 20.000 en poc temps. Aquest creixement poblacional no va anar acompanyat d’uns serveis adaptats a les noves necessitats. I ara patim això. Tenim una única llar d’infants municipal que no pot oferir més places i deixa nens i nenes fora. Els clubs esportius tenen moltes dificultats per poder fer ús d’unes instal·lacions sobreexplotades. No tenim un teatre... Aquest és el resultat de només pensar en pisos i no en les necessitats que hauràs de cobrir amb la demanda de la gent que t’arriba. És una demostració clara que els serveis a Malgrat no estan a l’alçada del que mereix la ciutadania.

No. Parlem d’una projecció a mitjà-llarg termini. I més que una aposta és un marc mental, un canvi, una transformació que arribi a tots els àmbits i d’acord amb els valors republicans.

El passeig està d’actualitat perquè, després de la rescissió de contracte amb l’empresa per part de l’Ajuntament per un tema d’increment de preus que va dur als tribunals, ara un jutjat de primera instància ha donat la raó a l’Ajuntament. L’empresa ha presentat recurs i cal esperar la sentència ferma. Es tracta d’una obra cabdal tant pel que fa als veïns com per al sector turístic i haurem d’esperar a veure com evoluciona.

És un dels temes que més ens dolen. Som conscients que es tracta d’un equipament insuficient per al volum d’activitat cultural que hi ha a la població i ens faria falta també un teatre auditori on es poguessin fer espectacles que el Centre, per motius d’espai i d’escenari, no pot assumir. La vergonya és que fa quatre anys que el tenim tancat amb l’excusa del condicionament. El febrer del 2020 es va representar l’última obra de teatre i des que es va tancar per la pandèmia no s’ha tornat a obrir. Fins i tot hem arribat a perdre ajudes del PUOSC de la Generalitat perquè determinades actuacions no es van acabar en els terminis previstos.

Nosaltres tenim la percepció que sí, perquè cada cop hi ha més botigues tancades i més locals buits. En l’eix comercial del carrer de Mar es veu prou bé que allà on hi havia un establiment ara hi ha el garatge d’una casa; per tant aquell comerç ja no tornarà. Nosaltres apostem, i així ho hem demanat al govern, perquè tecnifiqui la regidoria corresponent i posi un professional a analitzar la situació de Malgrat i a buscar-hi solucions per reactivar el comerç.

Totalment. Ara tindrem prop d’una quarantena d’habitatges socials, però fa res no en teníem ni un i no es podia donar cap mena de resposta a la demanda creixent en el municipi. L’única cosa que teníem en cartera eren aquells pisos que la ciutadania posava a disposició a la borsa d’habitatge de lloguer social. Però no podem dependre només de la bona voluntat de la gent i ens cal un parc sòlid d’habitatge social. La inauguració d’aquesta primera promoció resoldrà una petita part de la demanda, tot i que està prevista una segona promoció en col·laboració amb l’Incasòl en un altre espai de Malgrat. Allò que anunciava el PSC el 2006 que tindríem centenars de pisos de lloguer social, avui per avui no s’ha acomplert ni de bon tros.

Personalment, sí. Me’n recordo cada dia quan miro el registre d’entrada i cada setmana quan consulto les juntes de govern local i veig què es tira endavant i què hauríem fet diferent nosaltres. On es treu suc de la feina és a govern, que és on tens els instruments i els recursos per posar en marxa la transformació de què parlàvem. A l’oposició podem fer propostes, compartir-les i buscar complicitats, però sempre estem supeditats a la voluntat del govern per poder tirar-les endavant.

Hi ha una part del polígon industrial que s’ha d’ordenar, però també no té massa marge de maniobra perquè pràcticament el sol està esgotat. Es pot apostar per altres sectors més enllà de la metal·lúrgia, amb un pes important a Can Patalina, com pot ser la logística i per aprofitar al màxim la nostra situació estratègica que ens connecta molt bé tant amb Girona com amb Barcelona. Pel què fa a la zona de les químiques, al polígon de La Pomereda a tocar del Pla de Grau, encara genera alarma social i aquí sí que no s’hauria de créixer més perquè és complicat conviure amb aquest tipus d’activitat.

Tenim un problema conegut per tothom, però no resolt. A l’últim càmping el separa tan sols un caminet del Delta que, quan es desborda, arrasa amb tot. Això és una anomalia tan a nivell de seguretat com de protecció d’un espai natural que està en perill. Parlem d’un Delta que hauria d’estar molt més protegit i que ha de conviure amb estructures i presència humana que li compliquen la vida. Pel què fa a la seguretat el temporal Glòria ens ho va confirmar i fa un mes, amb l’últim episodi de pluges fortes el càmping es va tornar a inundar i la gent va haver de sortir d’emergència. Cal una solució ràpida per evitar una major desgràcia i aquí la decisió li correspon a l’ACA que ja va posar sobre la taula tres possibles respostes amb diferents nivells d’afectació. El més gran implica l’expropiació del càmping i la renaturalització de l’espai perquè l’aigua recuperi l’espai que li era propi. El mandat passat totes les forces de l’Ajuntament vam apostar per aquesta via, però a partir d’aquí l’ACA no ha fet cap pas endavant.

L’aposta del turisme l’hem de tenir ben present perquè, sens dubte, és un sector molt important per a l’economia local i un dels nostres principals motors. Caminar cap a la singularitat suposa també fer-ho cap a la desestacionalització, que és un concepte que també ens interessa com a població per no concretar el turisme només a l’estiu. Aquí el repte, creiem, és garantir l’equilibri entre el turisme amb la ciutadania i que la població s’endugui les coses bones i no les dolentes que suposa ser una destinació, com pot ser l’incivisme o els sorolls. Un turisme sostenible i de transformació verda, com el que apostem des del partit.

Sí i en dos moments. El primer va ser just després de les eleccions quan el PSC ens va citar perquè ens van dir que la seva prioritat era fer un govern d’esquerres. Ho vam valorar positivament i vam emplaçar a aconseguir la majoria d’aquell govern amb la incorporació de la CUP. Una assemblea interna ens va donar el vistiplau, perquè era una oportunitat històrica per, precisament, aplicar aquesta transformació que volíem fer des d’ERC. Recordem que el PSC sempre ha tingut socis de dreta o de centre dreta a Malgrat i aquell era un moment únic per dur els socialistes cap a l’esquerra. Tot i això, el PSC finalment va optar per repetir el pacte amb el PdeCAT- Malgrat ens Mou, però en aquest cas en minoria. Mesos després des de govern es van cercar nous socis perquè no s’ensortien i aquí vam tenir la segona oportunitat. Però en aquesta ocasió ja fallava des d’un principi perquè el PSC ja tenia un pacte fet amb una formació amb la qual nosaltres no som gens compatibles. I, també, perquè volíem gestionar unes regidories que estaven en mans del PdeCAT-Malgrat ens Mou i que ells no volien deixar anar. Finalment es va trucar la porta de Junts i aquesta van respondre que sí.

Cert. És sabut per tothom i ells no se n’amaguen pas que l’acord que tenen no és a tres, sinó que Malgrat ens Mou i Junts tenen cadascú un acord amb el PSC. Estan manant tres forces i dues d’elles no s’han posat d’acord. Per tant, son dos governs locals.

Això ja ve d’un històric que eren un mateix partit i es van separar. I aquesta distància i desencontre des del primer moment pot ser perjudicial pel dia a dia de l’Ajuntament. Hi ha moltes accions que demanen una transversalitat entre regidories i si cadascuna d’elles treballa per lliure i no facilita l’entesa doncs tot pot acabar sent més complicat i farregós. Si tu vols parlar de comerç però et cal contactar amb Urbanisme de cares a millorar l’espai públic però els titulars de cada departament no es parlen, com resoldran el problema? O l’Educació i l’Esport que també estan en mans de Junts i Malgrat ens Mou. Si entre ells no es parlen com faràs accions per potenciar les diferents àrees? Cadascú va a la seva i es perd potencial de treball.

Puc parlar segons les meves percepcions i crec que sí que aguantaran fins al 2027. Que poden passar coses a mig mandat i que algú estratègicament abandoni el govern? Potser sí, però això no m’agradaria perquè aquí no s’està per fer estratègies sinó per governar un municipi.

Una aposta clara per la cultura i la infància i la joventut i aprofitar l’energia que tenen aquests col·lectius per fer-los partícips en les activitats i en el dia a dia del poble, no només cada quatre anys. Que poguessin escollir sovint què es fa i com es fa. També que apostés pel patrimoni i per conservar les senyes d’identitat i els nostres símbols que ens fan sentir orgullosos de ser malgratencs i malgratenques. Finalment, apostar per donar igualtat d’oportunitats per a tothom.

D’aquest tic que encara predomina per l’urbanisme per l’urbanisme, per invertir en el totxo descuidant els temes socials i que donen vida al municipi.

Funciona per fer una trobada i parlar de propostes. A l’hora de fer-les realitat, no tant. Sí que s’ha acabat fent alguna cosa que hem aportat, però costa, costa.

Potenciar la cultura i el patrimoni, la conservació de la pagesia, l’aposta per la infància i la joventut i l’impuls del comerç local per donar vida al poble. La primera cosa que haguéssim fet, però, hagués estat reunir a tots els treballadors de l’Ajuntament i explicar-los el nostre projecte, per fer-los partícips i còmplices del seu desenvolupament.