política
L’ANC no se’n surt de triar nou president
L’assemblea s’ajorna per als “pròxims dies” després de nou hores i cinc votacions sense prou consens
Calen els vots de dos terços del secretariat, i Lluís Llach no els assoleix arran de la irrupció del candidat sorpresa Josep Punga
Bloqueig a l’Assemblea Nacional Catalana. El ple constituent del secretariat nacional sorgit de les eleccions de l’entitat la setmana passada s’ha suspès avui a les vuit del vespre després d’onze hores de reunió infructuosa, molt tensa i amb diversos recessos, en què no s’ha assolit el mínim consens necessari per triar un president que rellevi en el càrrec la jurista Dolors Feliu. El ple, segons un breu comunicat de l’entitat, es reprendrà “en els propers dies”, probablement dissabte vinent, en una situació inèdita en els 12 anys d’història de l’entitat.
El cantautor Lluís Llach i el fins ara desconegut Josep Punga són els dos noms que s’han disputat la presidència, però cap dels dos ha aconseguit l’aval mínim imprescindible que marquen els estatuts, dos terços del secretariat, és a dir, 48 dels seus 72 integrants. Llach, exdiputat de Junts pel Sí i exmembre del govern del Consell de la República, es va imposar amb solvència a les eleccions amb 3.268 vots, mentre Punga és un jove economista llicenciat per la UAB i director de negoci internacional del Banc Sabadell, que tot just en va assolir 32 com a representant del bloc jove, a partir d’un cens això sí molt menor, dels socis fins a 35 anys. Avui, però, ha irromput com a candidat sorpresa, i ha aconseguit si més no frenar la candidatura de Llach. Segons l’ACN, Punga ha rebut l’aval de 27 secretaris en les primeres votacions –la reunió s’ha aturat a les dues per dinar després dels dos primers intents–, mentre el cantautor hauria rebut 43 vots. Punga s’ha retirat després de la tercera votació ja a la tarda, però igualment els secretaris que li donaven suport han votat en blanc en la següent, amb la qual cosa el bloqueig ha persistit. Els suports a Llach han augmentat fins als 45 en el cinquè i últim intent, quan de fet la mesa inicialment ha donat per vàlida la seva elecció i fins i tot alguns secretaris ja han començat a marxar de la sala, si bé en recomptar els vots s’han adonat que no havia arribat per un als necessaris, que sempre són un mínim de dos terços dels secretaris nacionals presents. En aquell moment eren 68, o sigui que Llach necessitava 46 vots per ser proclamat president.
L’exdiputat i exvicepresident del Parlament, Josep Costa, que va ser el segon candidat més votat a les eleccions amb 3.105 vots, s’ha despenjat en canvi des de bon inici i no ha fet el pas de presentar candidatura a presidir l’ANC. A banda de Llach i Costa, els altres dirigents escollits amb el major nombre de vots a les eleccions van ser Julià de Jòdar, Toni Strubell, Josep Cruanyes, Jordi Pesarrodona, Joan Matamala, Uriel Bertran, Eulàlia Sirvent, Sílvia Ventura, Conxita Bosch, Núria Macià i Joan Puig.Els quatre càrrecs orgànics principals –president, vicepresident, tresorer i secretari– han de ser elegits per dos terços dels secretaris nacionals, i la resta ja no s’han arribat a votar.
A la sortida aquest vespre, Llach ha deixat clar que no renuncia “de cap manera” a la presidència i va confiar trobar “una manera que això es pugui arreglar”. “He guanyat cada vegada”, ha recordat, malgrat que ha lamentat que “un bloc ho ha obstruït no permetent els dos terços”. “És legítim, els estatuts són així”, es resignava. Punga, pel seu cantó, no ha descartat tornar a presentar-se, després d’haver-ho fet al matí perquè trobava “que era positiva per a l’ANC, per al país i per fer passos cap a la independència”. Segons ell, buscava aportar una proposta “constructiva”. L’encara presidenta en funcions, Dolors Feliu, ha demanat “respecte pels procediments de l’entitat” i ha justificat que en “processos de democràcia hi ha molt debat i de vegades no surt tot a la primera”.
Fonts consultades per aquest diari han atribuït la divisió encara a les ferides que va provocar el recent debat intern sobre la conveniència d’impulsar o no una llista cívica a les eleccions del 12-M, que al març es va resoldre per molt pocs vots a favor del no. Llach, que s’hi va declarar contrari i és partidari d’obrir més l’ANC per restablir ponts amb la resta de partits i entitats independentistes, hauria rebut el boicot dels partidaris en el seu dia de la llista cívica, que han demostrat ser prou per bloquejar la seva tria malgrat ser minoria en el nou secretariat, i que haurien impulsat Punga perquè els representés i alhora es veiés com una figura de renovació que aportés saba nova a l’entitat.