La crònica
El capitalisme fa massa temps que funciona
Els palestins cremats vius a Rafah eren a la ment de tothom quan els estudiants de la Universitat Pompeu Fabra van acudir ahir a una cita amb la llegendària defensora dels drets civils afroamericans Angela Davis. L’activista, que va conversar amb la periodista catalana Mònica Terribas, va ser aplaudida només d’entrar a l’auditori del Campus de la Ciutadella de la UPF per 350 persones. “Em sento molt còmoda aquí sabent que estic rodejada de persones que saben que el genocidi que s’està produint ara mateix a Gaza s’ha d’acabar”, va iniciar Davis després de ser introduïda per la rectora de la universitat, Laia de Nadal, la qual havia demanat l’alto el foc a Palestina. L’estatunidenca va mostrar-se molt esperançada per les mobilitzacions d’estudiants en el seu país, que es contraposaven amb l’actitud passiva dels òrgans directius de les universitats més prestigioses dels Estats Units. “Les universitats són un dels focus de creació de coneixement més importants de tot el món, però crear coneixement no té sentit si no serveix per millorar la vida de la gent”, va establir. El públic aplaudia les paraules de Davis i Terribas començava a conversar amb ella amb una confiança que despertava els riures de l’auditori.
La llibertat és un concepte del qual Davis parla sovint. La citació de l’escriptora afroamericana Toni Morrison i amiga seva és una idea que li agrada recordar: “L’essència de la teva llibertat és la lluita per la llibertat dels altres.” En aquest sentit, Davis va assenyalar com els estudiants d’arreu del món s’han aixecant lluitant per la llibertat del poble palestí. Demostrava, segons ella, que les altres lluites no t’han de ser alienes. “No podrem experimentar que som lliures fins que no sentim que els altres ho són”, va dir. El capitalisme és per Davis un tòpic que no es pot obviar en cap conversa sobre les lluites socials. “El capitalisme fa massa temps que funciona”, va ironitzar Davis. La resposta del públic en format de riures i els aplaudiments es van escoltar per tota la sala. “Sembla que serà un sistema etern”, hi va afegir. Però a l’activista li agrada utilitzar el terme de capitalisme racial perquè considera que el racisme i el capitalisme s’entenen com dues formes d’oprimir diferents quan “el capitalisme que coneixem avui en dia no seria possible sense el colonialisme”. En aquest sentit, l’activista critica que Europa tingui una assignatura pendent en matèria racial. “Europa no serà mai més blanca i ha d’aprendre a gestionar el racisme”, va expressar. L’afirmació va tornar a despertar una ovació intensa. França, va dir, presenta la islamofòbia com una forma de laïcitat. En aquest sentit, Davis va afirmar que els països europeus veien el racisme arreu del món, menys en els seus propis territoris. “Europa mira de reüll les persones que emigren als seus països des de fora com si no fossin una conseqüència de les seves accions del passat”, va afirmar.
Aquest mateix sistema capitalista és el que fomenta l’individualisme, concepte que Davis va esmentar diverses vegades. En la nostra societat, l’individu és la unitat base de tota mesura. Però “per alguna raó els individus som creats col·lectivament”, va raonar. Va establir que s’havia de salvaguardar la individualitat, no l’individualisme. “L’individualisme sempre milita en contra de la individualitat”, va sentenciar. Amb tot, l’afroamericana va apostar per no centrar-se en figures úniques en les lluites socials, ja que en la història del món els grans canvis socials s’havien produït gràcies a lluites col·lectives: “Sempre ens centrem en qui serà el president d’un estat, perquè assumim que realment tindrà efecte en com el món canvia. Però és la gent ordinària qui ha impulsat els canvis en la història.” La lluita pels drets civils als Estats Units va ser impulsada per dones negres que van impulsar el boicot dels busos segregats, fet que seria l’espurna per a tots els canvis socials que van venir. “Però [aquestes dones] mai són proclamades com les impulsores”, va lamentar-se. Davis va ser una de les figures més reconegudes d’aquesta lluita, entre altres raons, per la seva estada a la presó. “Ara ho veig com un regal; hi ha moltes coses que aprens patint que no aprendràs de cap altra forma”, hi va afegir. Amb 80 anys, l’afroamericana va opinar que en envellir t’adones que la temporalitat travessa els patiments de l’individu.
Angela Davis no és aliena a la qüestió catalana. Terribas va recordar que l’activista pels drets civils va estar present a Catalunya el 2017, durant la tardor en què es va intentar declarar la independència. Sense conèixer l’actualitat política catalana, Davis va criticar que l’agenda política de l’independentisme es quedés en valors racistes i no abordés la realitat material del territori. Va explicar que en aquells anys una noia negra se li havia apropat per dir-li que la seva primera llengua era el català, però no es veia representada en el moviment nacionalista. Terribas va fer-li saber que aquest temor s’havia fet realitat amb l’entrada de l’extrema dreta catalana al Parlament. Després d’una hora de conversa, Davis va exclamar: “Palestina lliure!”, i el públic va seguir el càntic fins que l’activista va marxar de l’auditori.