“Junts em va voler apartar oferint-me un càrrec”

Vaig demanar anar de número dos i se’m posava al tres o al quatre. Creia que amb l’experiència que tenia de vuit anys treballant per al poble em mereixia més. Em vaig trobar amb la porta tancada de Junts i l’expulsió d’una reunió. No em volia quedar amb els braços plegats, m’agrada treballar per al municipi i vaig fer una aposta, amb la màxima transparència.

Em vaig agafar una setmana per pensar què feia i fer un tempteig per si veia possibilitats de muntar una candidatura. Vaig trobar sis persones que em van dir que hi serien si jo anava al davant i vaig decidir fer una agrupació electors, i així va començar l’embolic.

Vaig rebre moltes pressions de Junts, també a escala nacional, amb mentides i ofertes econòmiques perquè m’apartés.

Sí, em van oferir un càrrec de confiança que vaig rebutjar. A part, vaig haver de sentir-me que s’havien format quatre candidatures, que ens faríem mal, que ens hauríem d’entendre per formar govern... Vaig dir que em deixessin estar, que em deixessin tranquil, que el poble ja decidiria què volia.

Sí, tot va ser molt intens, fins i tot va venir en Jordi Turull a veure’m per convèncer-me d’ajuntar les dues candidatures en un moment en què ja es veien perdedors. Va insistir que no tenia experiència, que em faria mal, que ens havien d’ajuntar oferint-me anar al Consell Comarcal o a la Diputació. I li vaig dir que no, que si se m’hagués escoltat abans, les coses podien haver canviat. Jo feia temps que avisava que la candidatura de Junts no acabava d’agradar, i ningú m’escoltava.

Sí, són aquelles caramboles que passen. Nosaltres vam ser els primers sorpresos, perquè mai una agrupació d’electors no havia entrat al Consell. Donem suport a Junts al Consell, perquè hi ha en Santi Reixach a la presidència. En Santi va ser una de les úniques persones que van mediar, amb la seva humilitat i bon fer, perquè a les Planes no hi hagués aquesta trencadissa.

Hem recuperat una subvenció de camins de 140.000 euros que s’havia perdut per millorar la carretera de Cogolls, i tenim l’acompanyament d’en Santi en totes les administracions.

És bo, tot i que hi ha projectes que ens hauria agradat executar, però hem de ser conscients d’on venim. En termes mèdics, estàvem a la unitat de crítics, i ara estem a la de semicrítics, continuem tenint un deute bastant important, de més d’1.150.000 euros, i això ens permet només fer petites accions de manteniment o del dia a dia, o les que ens venen subvencionades.

Hem millorat una mica; el maig passat teníem un deute d’1.284.000 euros i pagàvem a dos-cents trenta-vuit dies i, ara, paguem entre trenta i quaranta dies. Per tant, hem de fer encara un esforç per posar-nos al dia quant a terminis de pagament i eixugar el deute. Hi va haver un temps en què es va estirar més el braç que la màniga. La situació és aquesta, i amb la màxima transparència possible hem d’explicar als veïns d’on venim i cap a on volem anar.

Som partidaris de mantenir les coses que funcionen bé. Nosaltres hem trencat la línia d’abans en coses que no s’enfocaven bé, com la política turística, que ha fet venir molta gent però no tenia en compte els veïns. Això és el que ens van traslladar quan vam fer el porta a porta.

Cuidant les persones i el dia a dia. Estem impulsant un grup de cuidadores, un curs de cuina catalana, un de català, accions per als qui viuen sols.

Volem impulsar un nou canvi en la jardineria que començarem al parc de la Vedruna, també del mobiliari urbà, volem que les places recuperin vida, ajudar els comerços pel moment difícil que passen a causa de la competència d’internet i de les grans superfícies.

Els projectes més grans són el camp de futbol de gespa artificial i construir un centre de serveis per a la gent gran. No ho descartem, i estem explorant altres possibilitats de finançament que no siguin els fons propis. Estem pendents, però, del pla de sanejament. Estem treballant per millorar la xarxa d’aigua i evitar les fuites que tenim ara, amb un pla plurianual de més de 2 milions que superarà aquesta legislatura.