Jordi Gasulla
Cap de l’oposició (CUP)
“A Olot, la nostra línia és no voler ser l’eterna oposició”
“No tothom a ERC estava d’acord amb la decisió de no apostar per un pacte d’esquerres. Crec que es van equivocar”
“Hi ha d’haver un pla de mobilitat ambiciós per canviar la mobilitat de la ciutat. El 80% de la mobilitat d’Olot és interna”
-
Gasulla va entrar al consistori substituint a mig mandat Lluís Riera i el 2023 va ser cap de llista J.C. -
El portaveu del principal grup de l’oposició s’ha volgut fotografiar al cim del volcà Montsacopa, perquè és un punt privilegiat des d’on es domina tota la ciutat i on és més fàcil explicar algunes de les seves propostes J.C.
És imprescindible coordinar-se amb la resta de moviments polítics amb qui compartim objectius Amb el pacte de govern, amb el PSC, l’independentisme a Olot no hauria perdut ni un bri de força
El projecte de variant nord d’Olot que hi ha sobre la taula té la nostra desaprovació total
Jordi Gasulla analitza en aquesta entrevista l’evolució de la CUP a Olot i afirma que estan preparats per governar. Explica també el seu punt de vista sobre el perquè va fracassar un pacte d’esquerres i detalla les prioritats del seu partit.
M’equivoco si dic que se’ls veu poc cupaires?
Un dels grans encerts que va tenir la CUP en aquestes últimes eleccions és aprendre de tot el que ens ha precedit, de la lluita tant als moviments socials com en el món institucional i de totes les generacions tot i no ser del nostre espai polític. L’encert és aprendre que no eren excloents. Que se’ns vegi poc de la CUP és potser perquè el partit ha tingut una imatge de voler estar sempre a l’oposició. Actualment, i almenys a Olot, la nostra línia és no voler ser l’eterna oposició, sinó arribar, si és que els ciutadans amb el seu suport ens ho permeten, a poder decidir i a poder governar en benefici de tothom.
Doncs és una CUP molt d’Olot?
És veritat que és imprescindible coordinar-te amb la resta de municipis i de CUPs i amb la resta de moviments polítics amb què podem compartir objectius per poder fer més força i arribar a assolir tots els nostres objectius. Evidentment, amb un localisme pur no aconsegueixes transformar les ciutats. Sí que és veritat que som una candidatura amb la nostra feina principal enfocada a la ciutat.
Què va faltar per fer un pacte d’esquerres?
No sé què va passar, en tot cas cal que respongui amb total sinceritat la direcció d’ERC a Olot, que de cara al públic anava dient una cosa i després pel darrere vam constatar que en va fer una altra de molt diferent. I ho dic amb tristesa i fins i tot pena a nivell polític i, en algun cas, a nivell personal, perquè sé que no tothom a ERC estava d’acord amb aquesta decisió. Crec que es van equivocar.
Expliqui’s.
Dins d’ERC hi havia un sector molt il·lusionat per poder fer un govern de transformació, però no la direcció del partit. ERC no és una organització tan assembleària com la CUP i el que mana el cap de llista del moment és determinant. De fet, la decepció ha estat més gran perquè mai no ens han allargat la mà, quan ens hem posat a disposició del nou govern per donar un cop de mà en temes que compartim.
La idea és que volien un govern netament independentista.
Era clar que amb la nostra opció l’alcaldia hauria estat independentista, perquè l’hauria tingut la CUP i la majoria del govern hauria estat independentista: set dels onze regidors ho són. Teníem parlat amb l’altra força que hauria entrat al govern, el PSC, que en les qüestions que afectessin el tema sobiranista cadascú mantindria la seva llibertat de vot. El moviment independentista no hauria perdut ni un bri de força.
Què canviaria amb la CUP a l’alcaldia?
Es veuria un canvi en la manera de fer política. Durant la campanya, denunciàvem què havia comportat una majoria absoluta de Junts, la pèrdua de qualitat democràtica, de processos participatius, de consultes populars, i en l’actualitat encara estem arrossegant aquesta dinàmica i això es veu en projectes com el de Montolivet.
Què vol dir?
Que el govern local s’ha gastat cent mil euros per fer un projecte que no ha tingut el suport del veïnat i ara l’haurà de tornar a refer totalment. Ja es veia que no es podia fer un projecte de més d’onze milions d’euros amb un esquema del segle passat. I ho veiem també en el Morrot.
Què pensa la CUP d’aquest pla parcial?
Veiem que un dels últims espais verds a la falda del volcà Montsacopa el pretenen urbanitzar, i també s’ha creat una plataforma de veïns perquè la junta de govern local rectifiqui i protegeixi aquests espais verds.
L’alcalde diu que vostès instrumentalitzen aquests processos.
Des que la CUP va entrar a l’Ajuntament, sempre hi ha hagut algú que darrere de qualsevol protesta veïnal o social hi ha vist la mà negra de la CUP. Segurament hi ha gent nostra que participa en aquests espais, però això no significa que la CUP, amb mala fe, intenti manipular aquestes coses.
Falta de qualitat democràtica... Ho diu per l’últim ple?
Sí, va ser un episodi absolutament trist, sobretot per a la gent que va venir. He vist la sala de plens plena de gent i aquesta vegada va ser la més civilitzada, tranquil·la i respectuosa, amb persones que, de bona fe, eren allà per protegir una cosa que s’estimen, que és la falda del Montsacopa. Sense dir-ho a l’oposició i fer-ho públic, l’alcalde va canviar una dinàmica que ell mateix havia instaurat: si venia un grup de veïns i pacíficament ho sol·licitaven, se’ls deixava parlar abans del torn de precs i preguntes. Això és la punta de l’iceberg: la manca de qualitat democràtica la veiem en molts altres aspectes.
En quins?
La veiem també quan nosaltres fem sol·licitud d’informació que és pública, que hauria d’estar a disposició de la gent entrant en una pàgina web, però nosaltres ja estem redactant la reclamació a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública per onze peticions que ens estan denegant i que són d’informació pública. El mandat passat ja vam haver de fer una reclamació d’aquest tipus sobre la pacificació d’entorns escolars i se’ns va donar la raó.
Quina oposició fan vostès?
Continuem aquest mandat exercint d’oposició. Ho dic perquè no sempre els partits de l’oposició exerceixen aquest paper, sigui per omissió total o perquè es comparteixen els preceptes de l’equip de govern. Crec que això es va premiar en les últimes eleccions. Amb només dos regidors van exercir de caps a l’oposició. Sempre penso que ens agradaria fer moltes més coses, estar més actius en molts més àmbits perquè són moltes les necessitats que té la ciutat, però tenim el temps que tenim. Si bé és cert que, com a CUP, vam prendre la decisió que hem d’alliberar una part del nostre temps de feina professional per poder-lo dedicar a l’Ajuntament.
Analitzi l’increment del vot ultradretà que s’ha produït?
Vam analitzar els resultats de les últimes eleccions al Parlament i una de les principals conclusions és que obviar-ho no serveix per aturar-ho, i això és una de les primeres lliçons que ens obligaran a adaptar la nostra activitat política a saber respondre de manera suficientment convincent als electors que l’extrema dreta no ofereix, al contrari del que pregona, cap solució als problemes que tenim, sinó tot el contrari, ens pot empitjorar més la situació.
Vostès parlen molt de mobilitat.
Sí, perquè ens afecta molt a nivell local i comarcal. La teoria de l’equip de govern és que tots els problemes que tenim és perquè no hi ha una variant i que quan hi sigui tot s’haurà solucionat. Pel que hem après dels experts i de ciutats que fa molts anys que han fet els deures en aquest tema, el principal problema de mobilitat és la manera com ens desplacem per les nostres ciutats i com dissenyem els espais públics. Per tant, hi ha d’haver un pla de mobilitat ambiciós per canviar la mobilitat de la ciutat. Recordem que el vuitanta per cent de la mobilitat d’Olot és interna. Si solucionem això, ja tenim una bona part solucionada. Però, a més, si no abordem el tema de la mobilitat interna abans de la variant que es construirà, la mobilitat empitjorarà.
Variant sí, variant no?
Nosaltres sempre hem dit que primer calia deixar de mentir. Si es fa o no, és una decisió exclusivament de la Generalitat. Ja vam dir que no ens desentendrem d’un projecte que ens pot afectar d’una manera més o menys greu depenent de la manera com s’acabi fent, si és que s’acaba fent. Vam dir que seríem en totes les taules on es debati aquest tema per protegir els interessos de la nostra ciutat, amb el menor impacte possible i que fomenti la mobilitat activa i sostenible, que no és el cas del projecte que hi ha sobre la taula, que té la nostra desaprovació total.
Per aquest tema i altres que ha comentat, cal un nou POUM?
Sí, s’ha de fer una revisió del POUM. És un pla a llarg termini i determina molt quin tipus de creixement té una ciutat i com interactua amb el parc natural. Cal fer-lo amb experts que ens assessorin i amb un procés participatiu prou bo perquè el document final tingui una bona continuïtat d’anys.
Com creu que s’ha d’afrontar el canvi climàtic?
És clar que s’han d’adaptar les ciutats a la realitat que ens ve al damunt. Per això, i entre altres, vam presentar la moció de la ciutat termoregulada. A més, també hi ha el tema de la gestió de l’aigua, que creiem que hauria de ser cent per cent pública.
Cal municipalitzar-ho tot?
Nosaltres creiem que hi ha serveis que han de ser gestionats de manera pública, perquè es garanteix millor la qualitat i si hi ha beneficis es reverteixen en el mateix servei. Tot el contrari de les grans multinacionals, que a més et lliguen de mans i peus.
La propera és el Transport Públic d’Olot, el TPO.
Sí. Nosaltres proposem crear un consorci comarcal de transport. No té gaire sentit dibuixar una xarxa a la comarca separada de la del transport municipal. Apostem perquè el consorci sigui en la mesura que sigui possible al cent per cent públic i, si no, amb una bona concessió.
Què proposen per al nucli antic?
Fa set anys ja vam dur a Olot els experts Pablo Feu i Itziar González per saber com afrontar la rehabilitació. L’equip de govern ho va menystenir i ara han optat per la Itziar: bona notícia. Hi tenim una gran esperança posada, però no s’ha de quedar als papers.
L’habitatge és un altre dels seus grans cavalls de batalla.
Cal assenyalar els culpables de la situació actual, qui ha generat la bombolla: els grans tenidors. No pot ser que hi hagi més de mil pisos buits i, en tot cas, que no se’ls faci pagar. Vam apostar per un recàrrec del cinquanta per cent a l’IBI. Cal també iniciativa pública.
Impostos progressius?
Sí, vam signar un acord amb l’equip de govern per introduir a les ordenances la tarifació progressiva a les escoles bressol, i ara a les de música i d’expressió, però ara per ara no s’està complint.
El perfil
Un fix dels moviments estudiantils i socials i polítics
Com a bon jugador de waterpolo –hi va jugar d’adolescent–, sap aguantar-se a l’aigua molta estona sense tocar de peus a terra. I la resistència és, segurament, una de les qualitats que l’han convertit en una de les figures rellevants –ell diria que s’exagera afirmant això– dels moviments de protesta ciutadana. Només cal fer un cop d’ull al seu currículum previ a la seva entrada a la política institucional. Membre del sindicat d’estudiants CEPC-SEPC, representant dels estudiants al consell escolar de l’INS Montsacopa, militant de Maulets, integrant de la comissió d’alumnes del Consell Escolar Municipal d’Olot, representant dels estudiants al claustre de la Universitat de Girona, coordinador del Consell d’Estudiants de la Universitat de Girona, membre de l’associació cultural Greda, també de La Garrotxa Decideix i Olot Decideix –plataformes impulsores de les consultes populars sobre la independència a la comarca–, ha estat als Esplais de la Garrotxa i a l’Ateneu Popular 217, a més, al moviment del 15-M per una democràcia real, membre de la PAH Garrotxa –la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca–, d’Unitat Contra el Racisme i el Feixisme, d’ACAPS Garrotxa-La Garrotxa amb el Sàhara, ha estat a l’organització de la consulta popular Multireferèndum i integrant de La Garrotxa amb Palestina i del Fòrum Intercultural. Finalment, ha estat membre de la plataforma Olot Sense Correbous, del referèndum per la independència de l’1 d’octubre, del CDR-ADL Garrotxa, de la plataforma Stop Racisme Lloguers i de la Ruta Zapatista. Tot plegat demostra que aquest olotí que va acollir els infants sahrauís Buchraya, Lueita i Hamma durant cinc estius i que és mestre d’educació primària, només podia entrar en política a les files del partit assembleari de la CUP.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
