guerra a gaza
Més pressió sobre Netanyahu
El president israelià ofereix al primer ministre “ple suport” perquè tanqui un acord d’alto el foc amb Hamàs que permeti l’alliberament dels ostatges
El cap de l’oposició li reclama que accepti la proposta de BIden i es compromet a no deixar caure l’executiu
Més de cent mil persones reclamen al govern que accepti un pacte que porti els captius a casa en una manifestació a Tel-Aviv
El president d’Israel, Isaac Herzog, ha ofert públicament al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, “ple suport” per a tancar un acord d’alto el foc amb Hamàs que permeti l’alliberament de tots els ostatges que continuen retinguts pel grup islamista palestí a la Franja de Gaza des del 7 d’octubre passat. Herzog ha dit que havia parlat amb el primer ministre israelià sobre la proposta presentada divendres pel president dels EUA, Joe Biden, i que li ha promès “ple suport” per a segellar el pacte.
“No hem d’oblidar que, segons la tradició jueva, no hi ha manament més gran que redimir a captius i ostatges, especialment quan es tracta de ciutadans israelians als qui l’estat d’Israel no va poder defensar”, ha afirmat Herzog. “És la nostra obligació inherent portar-los a casa dins del marc d’un acord que preservi els interessos de seguretat de l’estat d’Israel”, ha afegit el president israelià en relació amb els 121 segrestats que continuen captius a l’enclavament palestí, encara que es tem que molts d’ells són morts.
Herzog ha tingut també paraules d’agraïment per Biden per la nova proposta per un acord d’alto el foc i els esforços per alliberar tots els ostatges, després que Netanyahu hagués corregit el president dels EUA i hagués dit que Israel mai acceptarà un cessament permanent de les hostilitats sense haver destruït abans Hamàs.
Una proposta, però que sí que compta amb el suport de l’oposició al govern israelià i de la Unió Europea.
El cap de l’oposició israeliana, Yair Lapid, va instar dissabte a Netanyahu a tancar l’acord presentat per Biden i es va comprometre a no deixar caure el govern per aquest motiu.
Amenaça de ruptura
I és que l’ala dura de l’executiu, representada pels ministres ultradretans Bezalel Smotrich i Itamar Ben Gvir, han amenaçat d’abandonar la coalició si l’accepta. Creix, doncs, la pressió sobre Netanyahu a dins i fora del govern.
Protestes als carrers
Milers de persones –més de 100.000, segons els mitjans locals–, van sortir dissabte al vespre als carrers de Tel-Aviv per instar l’executiu a acceptar l’acord d’alto el foc que porti els ostatges a casa. Els manifestants, però també vam reclamar la convocatòria d’eleccions anticipades.
Pla en tres fases
El pla de pau anunciat per Biden –la preparació del qual el mandatari va atribuir a Israel– consta de tres fases. La primera d’elles consisteix en una treva de sis setmanes, durant les quals Hamàs entregaria part dels ostatges que manté segrestats i Israel alliberaria centenars de presos i les seves tropes es retirarien de les àrees poblades de Gaza per permetre el retorn dels desplaçats a les seves llars.
La clau, en el segon punt
A més, s’incrementaria l’entrada d’ajut humanitari. Durant les sis setmanes de treva, les negociacions continuarien, i dependria de l’èxit de les converses el fet de passar a la segona fase, la qual inclouria l’alliberament de la resta dels ostatges vius i la retirada total de l’exèrcit israelià de Gaza. La treva passaria a ser un “alto el foc permanent”, punt que rebutgen tant Netanyahu com els seus socis ultradretans.
En l’última fase, Hamàs retornaria les restes dels ostatges morts i es podria iniciar “un gran pla de reconstrucció” amb assistència internacional.
