judicial
L’Audiència de Barcelona ordena investigar tortures de la Guàrdia Civil a un CDR
Considera que es tracta de fets “greus” que poden suposar vulneració de drets
L’Audiència de Barcelona ha ordenat investigar la querella per tortures presentada per un dels CDR processats per terrorisme contra els guàrdies civils que el van detenir en el marc de l’Operació Judes. Considera que es tracta de fets “greus” que poden suposar vulneració de drets.
En un auto, segons recull Efe, la secció tercera de L’audiència de Barcelona estima el recurs presentat per Jordi Ros, un dels CDR processats i ordena al jutjat número 2 de Sabadell que admeti a tràmit la seva querella. La demanda es dirigeix contra 11 agents d e la Guàrdia Civil que el van detenir i el van custodiar en el seu trasllat fins a l’Audiència Nacional.
En la querella, Ros assegura que va ser coaccionat i amenaçat durant les entrades i els registres practicats durant la seva detenció, el 23 de setembre del 2019 i que no se li va permetre designar un advocat.
També sosté, igualment, que en el seu trasllat a Madrid, en què es van fer parades a dependències d ela Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca i a la comissaria de Tres Cantos a Madrid va ser increpat, obligat a mantenir una postura forçada, no se li va permetre dormir i va rebre amenaces.
El processat, a més, denuncia que els agents van obligar al seu germà, que pateix una patologia mental, a romandre assegut al replà de casa i sense poder parlar amb ningú durant deu hores.
El jutge de Sabadell que va rebre la querella va ordenar una sèrie de diligències per aclarir els fets denunciats, encara que es va declarar incompetent per investigar els fets succeïts fora del partit judicial.
En la seva interlocutòria, ara, l’Audiència retreu al jutge la “pèssima instrucció duta a terme fins a la data i les dilacions” que acumula la causa i li ordena admetre íntegrament la querella interposada per Ros, perquè investigui els fets “amb la màxima eficiència i de forma completa”.
Per al tribunal, els fets denunciats “tenen aparença delictiva”, sense que el “context de crispació” del moment en què es van practicar les detencions –setmanes abans que es dictés la sentència del “procés”– permeti descartar els delictes que s’hi apunten a la querella. La sala sosté que els fets “poden constituir delictes de tortura i contra els drets fonamentals comesos pels agents de l’autoritat” i per això han de ser investigats, “com reiteradament assenyala el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) i el nostre Tribunal Constitucional” .
En un comunicat, el col·lectiu d’advocats de l’esquerra independentista Alerta Solidària lamenta que aquest cas posa de manifest que “l’amnistia per a alguns és diària”, alhora que critica la “lentitud i deixadesa” de la justícia davant de la querella presentada contra els guàrdies civils.