Zapatero rectifica les línies generals del govern i dóna més pes a l'aparell del PSOE
Salgado substitueix Solbes en el nou executiu, de perfil més polític, amb tres vicepresidències i cinc cares noves
Zapatero va justificar la remodelació, que prèviament havia estat filtrada a la premsa, per la necessitat d'un «canvi de ritme» per afrontar amb «un nou impuls i més fortalesa» la crisi.
Un canvi que suposa una rectificació en els seus trets generals tant en el fons com en la forma del govern que va formar fa encara no un any.
Una remodelació estratègica, que dóna més pes polític a l'executiu. L'aparell del PSOE recupera protagonisme en el govern. Un protagonisme que no tenia des del 1991, quan va trencar-se el tàndem que formaven Felipe González i Alfonso Guerra, tant en el partit com en el govern. Així, Zapatero s'emporta cap al govern el president del PSOE, Manuel Chaves, que ja va ser ministre en el primer govern de González. Li dóna la vicepresidència tercera, que és de nova creació, i el situa al capdavant del Ministeri de Cooperació Territorial, fins ara Ministeri per a les Administracions Públiques. La incorporació al govern de qui en els darrers divuit anys ha estat president de la Junta d'Andalusia és totalment estratègica. Serà l'encarregat de garantir els pactes al Congrés en un moment en què l'executiu es troba en una situació de debilitat parlamentària. El nomenament de Chaves està vinculat a aquesta delicada situació, de la qual Zapatero és plenament conscient després que en els últims plens ha hagut de negociar fins a l'últim moment amb tots els grups i cedir davant l'oposició per evitar perdre una votació. El segon pilar serà Elena Salgado, fins ara titular d'Administracions Públiques, que relleva Pedro Solbes i serà vicepresidenta segona i ministra d'Economia i Hisenda. Salgado és, juntament amb la vicepresidenta primera, María Fernández de la Vega, una de les dues úniques persones que continuen en el govern des que el 2004 Zapatero va arribar a La Moncloa. El ministeri de més pressupost, Foment, passa a mans del vicesecretari general del PSOE, José Blanco, l'home que controla el partit i que és la mà dreta de Zapatero. Una altra persona de partit que incorpora l'executiu és Trinidad Jiménez, tota una històrica del PSOE que va ser assessora de Felipe González i que es fa càrrec de Sanitat, en substitució de Bernat Sòria. Donant més pes a l'aparell del PSOE, Zapatero vol millorar la col·laboració entre el partit i el govern, silenciar les crítiques que han començat a sorgir i evitar que recaigui únicament sobre ell la responsabilitat d'uns mals resultats en les eleccions europees, que se celebren aviat. La remodelació, que manté la paritat amb 9 dones i 8 homes, també incorpora dos independents: Ángel Gabilondo, que assumeix Educació i torna a incorporar Universitats, fins ara dependent de Ciència i Innovació, i Ángeles González-Sinde, fins ara presidenta de l'acadèmia del cinema espanyol, que es fa càrrec de Cultura.
ELS REPTES DELS NOUS MINISTERIS
Solbes paga la crisi que li va costar d'admetre i ja no envejarà Bermejo
El president espanyol va tenir unes paraules d'«especial agraïment» per a Pedro Solbes, que ja no envejarà Mariano Fernández Bermejo perquè des d'ahir és exministre. Sobre Solbes va dir: «Tots n'hem après què són la tenacitat, la dedicació i la intel·ligència en defensa dels interessos generals.» Amb Solbes, segons va afegir-hi Zapatero, l'«economia espanyola ha conegut els moments més brillants dels darrers trenta anys». Solbes, que el mes d'agost farà 67 anys, deixa el govern en plena crisi econòmica, la que el va dur el març del 2008 a acceptar la petició de Zapatero perquè tornés a fer-se càrrec de l'àrea econòmica del govern, i que ara li passa factura; la mateixa crisi que es va resistir a reconèixer i que va qualificar de «desacceleració», però que davant l'evidència va haver d'admetre com la pitjor situació econòmica que havia viscut mai. Un qualificatiu depriment, com també ho eren les seves previsions de futur, segons les quals encara no s'hauria tocat fons. El cansament de Solbes era evident, com també ho eren les diferències amb Zapatero, i com a exemple, el cas de l'ajuda de 400 euros, al qual el ja exministre era contrari i que va qualificar d'electoralista.
Notícies relacionades
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 08-04-2009, Pàgina 16
- El Punt. Barcelona 08-04-2009, Pàgina 16
- El Punt. Camp de Tarragona 08-04-2009, Pàgina 16
- El Punt. Comarques Gironines 08-04-2009, Pàgina 16
- El Punt. Penedès 08-04-2009, Pàgina 16
- El Punt. Maresme 08-04-2009, Pàgina 16
- El Punt. Vallès Occidental 08-04-2009, Pàgina 16