Lideratge en paral·lel al gir sobiranista de Convergència

Josep Rull i Andreu (Terrassa, 1968) és advocat, aficionat a les curses de fons i al personatge de còmic Tintín. Amb dots d’orador reconeguts pels seus professors escolars però de to pausat, la seva elecció com a president de la cambra ha estat possible gràcies al seu tarannà, que l’ha convertit en un nom de consens entre Junts, ERC i la CUP en uns temps de poc consens independentista.

La trajectòria política de Rull agafa protagonisme amb el gir sobiranista a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) impulsat per Artur Mas el 2012. Partidari de la sobirania força temps abans que el seu partit, Rull segueix aviat la seva vocació política militant amb divuit anys a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) a partir del 1986 i de la qual va ser secretari general del 1994 al 1998. Diputat al Parlament des de 1997 fins al 2017 coincidint amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució que suspenia l’autogovern, Rull va ser regidor de Terrassa del 2003 al 2014 i candidat frustrat a l’alcaldia per CiU en diverses ocasions. És el 2012 que es converteix en secretari d’organització de CDC com a mà dreta del nou secretari general, Oriol Pujol, i juntament amb el vicesecretari d’estratègia, Francesc Homs. Amb CiU al govern presidit per Artur Mas, Convergència inicia el gir sobiranista que la portarà a compartir llista independentista amb ERC el 2015 per mitjà de Junts pel Sí per tal de celebrar el referèndum d’independència del 2017. En el fallit intent de substituir CDC amb la marca PDeCAT, Rull s’havia enfrontat amb Jordi Turull, rival polític seu des dels temps de joventut com a valors convergents en alça al Vallès. L’1-O acabarà amb la suspensió de l’autogovern per decisió del govern popular de Rajoy amb el vistiplau del PSOE, i portarà a l’exili o a la presó els dirigents catalans, entre els quals Rull com a conseller de Territori i Sostenibilitat d’aquell govern presidit per Carles Puigdemont, però també Turull. La presó els va unir i es va endur les diferències pretèrites. Un cop lliures, Turull s’incorporava a treballar al despatx Badia Advocats de Terrassa i Rull, a Mútua Terrassa. Sense imaginar-s’ho pocs anys abans, quedaven cada matí per fer el cafè junts a la plaça Vapor Ventalló.

Empresonat per sedició el 2018 per l’organització del referèndum i indultat el 2021, Rull ha substituït Puigdemont com a candidat de Junts en els debats de les recents eleccions catalanes i ha tornat a la cambra abans de ser elegit ahir president del Parlament, cambra en què ja va ser secretari tercer de la mesa del 2010 al 2015. Aleshores era el període de la consulta del 9-N i en què prèviament l’independentisme va intentar acordar amb la majoria parlamentària espanyola el referèndum. Abans d’anunciar-se la candidatura de Puigdemont, el seu nom corria com a possible candidat. “Ha de ser bona persona, però no ha de semblar tan bona persona. Li falta malícia”, afirmava llavors l’expresidenta del Parlament Núria de Gispert (CiU). Per ser president del Parlament, en canvi, potser cal també semblar bona persona. Una font consultada per Efe i identificada com a aliena al sector de Junts afí a Rull, s’hi referia ahir amb aquestes paraules: “És del millor que hi ha per triar. És cordial, conciliador, formal i segurament creu en la institució."