Els advocats dels joves que van tallar les vies del tren en l’aniversari de l’1-O també demanen l’amnistia

Els advocats dels investigats pel procés continuen movent fitxa per aconseguir que les causes dels seus defensats siguin arxivades i un dia després que l’amnistia es publiqués al BOE han estat els assistents legals dels quatre encausats pel tall de les vies de l’AVE a Girona durant el primer aniversari de l’1-O els que han entrat un escrit al jutjat sol·licitant que siguin amnistiats. Els processats estan pendents de judici i s’enfronten a penes de 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros per delictes de desordres públics, atemptat, danys i lesions lleus. Els advocats dels activistes, Benet Salellas i Montserrat Vinyets, exposen que els activistes compleixen tots els requisits fixats a l’article 1 de la llei per acollir-se a l’amnistia perquè les mobilitzacions es van emmarcar en el context del “procés independentista” i van tenir lloc entre l’1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023, informa l’ACN. Els lletrats afegeixen que el mateix article recull “expressament” que s’han d’arxivar les causes obertes per “actes de desobediència, desordres públics i atemptat a l’autoritat que haguessin estat executats amb el propòsit de mostrar suport” al procés independentista. Avui també ha demanat beneficiar-se de la nova llei la defensa de l’única activista jutjada per la protesta durant la qual centenars de persones van tallar les vies del tren i l’AVE el dia que es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que condemnava els líders independentistes. Ha entrat l’escrit a l’Audiència de Girona, que té pendent resoldre el recurs a la pena d’1 any de presó.

Ahir, els advocats d’ERC també van demanat que s’arxivin les 37 causes que afecten a dirigents del partit. Entre la quarantena de dirigents republicans que esperen quedar amnistiats hi ha Oriol Junqueras, que dilluns va dimitir com a president d’Esquerra, la secretària general del partit, Marta Rovira, Ruben Wagensberg, Josep Maria Jové, Lluís Salvadó, Marta Molina, Raül Romeva o Dolors Bassa. Òmnium Cultural no només ha demanat ja l’amnistia per al membre de la seva junta directiva Oleguer Serra, acusat de terrorisme en el marc de la causa contra Tsunami Democràtic, sinó que ha posat a disposició de tots els represaliats l’escrit presentat per si el volen fer servir.

La defensa de l’exconseller i secretari general de Junts, Jordi Turull, també ha demanat ja al Tribunal Suprem que li aixequi la inhabilitació de 12 anys pels delictes de desobediència i malversació. A més, reclama que si es porta la llei al Tribunal Constitucional o a la justícia europea, se suspengui la inhabilitació mentre s’estudia el cas. L’advocat del nou president del Parlament, Josep Rull, també ho té ja “tot preparat” per seguir els seus passos. Tot i que només estava acusat pel delicte de sedició i aquest va ser eliminat del Codi Penal, Rull va avançar ahir que s’acollirà a la llei per “esborrar els antecedents penals”. Ho va indicar en una entrevista a Rac1 recollida per l’ACN en la qual va explicar que malgrat que farà els passos que toquin, tem que “l’actitud” de la cúpula judicial obstaculitzi el desplegament de la norma. També l’exalcaldessa de Figueres Marta Felip ha entrat al jutjat l’escrit per beneficiar-se de la llei d’amnistia. L’advocat de Carles Puigdemont Gonzalo Boye, ha optat per una estratègia diferent. Ahir va avançar que no presentarà de moment cap escrit perquè esperarà a veure què fan els jutges. “S’ha publicat al BOE, està en vigor i els jutges saben què han de fer”, la llei és “molt clara”, va argumentar en una entrevista a Catalunya Ràdio. L’advocat va expressar “confiança” en la justícia i va demanar “calma”. Sobre el possible retorn a Catalunya de Puigdemont, va insistir que és una qüestió política i no judicial però va recordar que l’expresident va dir que tornaria pel ple d’investidura. Mai ha tingut por del risc de ser detingut, va assegurar.

En el cas dels escrits de les defenses de Junqueras, Romeva, Forcadell i Bassa, són molt breus i simplement recorden que els fets pels quals van ser condemnats pel Tribunal Suprem són plenament amnistiables, i per això demanen que finalitzi la inhabilitació. Pel que fa a Marta Rovira, els advocats recorden que només està investigada al Suprem per un delicte de desobediència en els preparatius del referèndum de l’1-O. No obstant, com que ella ja no és diputada, i per tant no és aforada, aquest delicte s’hauria de jutjar a l’Audiència de Barcelona. L’advocat del diputat Rubén Wagensberg, exiliat a Suïssa des de fa uns mesos, demana a la magistrada instructora del Tribunal Suprem del cas Tsunami Democràtic, Susana Polo, que arxivi la causa contra ell.

Per la seva banda, Alerta Solidària va anunciar ahir que en els propers dies anirà presentant als jutjats escrits sol·licitant l’amnistia per independentistes encausats per protestes al carrer. Inicialment l’entitat antirepressiva ha centrat l’interès en 20 casos que afecten 53 persones i que consideren que podran dibuixar un “mapa clar de l’orientació de la fiscalia i de les reaccions de la judicatura”. Els afectats estan investigats o condemnats per delictes com desordres públics i atemptat a l’autoritat.

Per ajudar a tots els encausats, Òmnium ha posat a disposició de tothom l’escrit que ha preparat per demanar l’amnistia per al membre de la seva junta a través a través de la Sindicatura per l’Amnistia. Es tracta d’una eina impulsada per vetllar per la correcta aplicació de la llei d’amnistia, denunciar públicament totes les vulneracions i obstruccions que es trobi per part de la justícia i generar un espai d’intercanvi d’informació, documentació i estratègies entre les diverses defenses legals. A través de la Sindicatura per l’Amnistia, l’equip jurídic d’Òmnium durà a terme el “monitoratge de les tendències de l’aplicació de la llei”, per tal que l’amnistia s’apliqui correctament a les més de 1.600 persones que s’hi poden acollir, ha avançat l’entitat. A la web hi ha penjats diversos models de petició d’amnistia, tant per a casos oberts de desordres públics –que suposen el 80% de les causes penals comptabilitzades– com per a la devolució de sancions administratives.

El BOE va publicar ahir a primera hora del matí la llei d’amnistia que afecta els represaliats del procés i ha complert així el darrer tràmit administratiu que faltava per permetre l’entrada en vigor la norma. A partir d’aquest moment, els efectes de la llei queden en mans dels jutges amb causes vinculades al procés, que disposen de dos mesos per decidir si l’apliquen i decreten l’aixecament immediat de les mesures cautelars que pesen contra els investigats, o opten per alguna dilació.