Política
Caçar desafectes
Eleccions 9 de Març
Ho deia amb tota la contundència l'expresident Jordi Pujol: "O reaccionem o ens rendim". O Catalunya respon a les urnes en clau nacional el 9-M , o ho deixa córrer. I és que, paradoxalment, podrien ser els electorats de CiU i ERC els principals damnificats per la síndrome de la desafecció, en forma d'abstencions i vots en blanc, i no el del PSC, que, segons els sondejos, manté les seves expectatives electorals incòlumes, en una campanya en què la bipolarització extrema entre el PSOE i el PP juga clarament al seu favor.
Des del 2004, Catalunya ha vist com el somni de l'Estatut topava amb la dura realitat d'un Zapatero que, assetjat pel PP, va oblidar la seva promesa, o com Barcelona es quedava a les fosques, o com se suspenia el trànsit de les línies de Rodalies pels esvorancs a les obres de l'AVE de Maleni Álvarez. La Catalunya emprenyada que tem que la nova terminal de l'aeroport del Prat es converteixi en la T-5 de Barajas, o que cada cop compta amb més empresaris petits i grans que admeten que potser sí que la independència serà la solució a l'espoli fiscal.
La resposta a tot plegat, ara com ara, ha sigut l'increment de l'abstenció en totes les cites electorals, sense que res indiqui que CiU i ERC puguin rendibilitzar el 9-M aquest estat de desafecció de què va parlar el president Montilla. Malgrat els eslògans, Respectaran Catalunya i Per un país de primera. Independència, els pesa massa la col·laboració amb Zapatero a Madrid i, en el cas d'ERC, a més a més, la presència al govern Montilla a la Generalitat. Però cap de les dues forces ha tirat la tovallola. Es tracta de caçar el desafecte i ara toca l'enduriment dels respectius missatges i estratègies. Potser per això, des de Bilbao, en un acte a favor de l'Espanya plural, Montilla entrava ahir en campanya equiparant el PP, CiU i ERC a l'hora d'atiar les "passions identitàries".
A Barcelona, Duran, l'endemà que Zapatero menystingués CiU com a possible soci, va endurir el discurs sobre els pactes admetent per primer cop que potser sí que a la federació li convindrà més continuar com fins ara: fora del govern central per influir "des de la barrera", malgrat que ell defensa el contrari. I Ridao, que puja dia a dia la dosi sobiranista del discurs d'ERC, assenyalava que tot i la disposició a entendre's amb el PSOE, haurà de ser "amb el venciment de la lletra a la vista". Una expressió deutora de l'encunyada per Pujol recentment: que aquest cop, a Madrid s'ha de penjar el cartell de "No es fia".
Des del 2004, Catalunya ha vist com el somni de l'Estatut topava amb la dura realitat d'un Zapatero que, assetjat pel PP, va oblidar la seva promesa, o com Barcelona es quedava a les fosques, o com se suspenia el trànsit de les línies de Rodalies pels esvorancs a les obres de l'AVE de Maleni Álvarez. La Catalunya emprenyada que tem que la nova terminal de l'aeroport del Prat es converteixi en la T-5 de Barajas, o que cada cop compta amb més empresaris petits i grans que admeten que potser sí que la independència serà la solució a l'espoli fiscal.
La resposta a tot plegat, ara com ara, ha sigut l'increment de l'abstenció en totes les cites electorals, sense que res indiqui que CiU i ERC puguin rendibilitzar el 9-M aquest estat de desafecció de què va parlar el president Montilla. Malgrat els eslògans, Respectaran Catalunya i Per un país de primera. Independència, els pesa massa la col·laboració amb Zapatero a Madrid i, en el cas d'ERC, a més a més, la presència al govern Montilla a la Generalitat. Però cap de les dues forces ha tirat la tovallola. Es tracta de caçar el desafecte i ara toca l'enduriment dels respectius missatges i estratègies. Potser per això, des de Bilbao, en un acte a favor de l'Espanya plural, Montilla entrava ahir en campanya equiparant el PP, CiU i ERC a l'hora d'atiar les "passions identitàries".
A Barcelona, Duran, l'endemà que Zapatero menystingués CiU com a possible soci, va endurir el discurs sobre els pactes admetent per primer cop que potser sí que a la federació li convindrà més continuar com fins ara: fora del govern central per influir "des de la barrera", malgrat que ell defensa el contrari. I Ridao, que puja dia a dia la dosi sobiranista del discurs d'ERC, assenyalava que tot i la disposició a entendre's amb el PSOE, haurà de ser "amb el venciment de la lletra a la vista". Una expressió deutora de l'encunyada per Pujol recentment: que aquest cop, a Madrid s'ha de penjar el cartell de "No es fia".
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.