Política

L'Ertzaintza carrega contra els seguidors d'ANB i EHAK que boicotejaven un míting de Zapatero a Sant Sebastià

La primera protesta contra la suspensió d'activitats d'Acció Nacionalista Basca (ANB) i el Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), s'ha acabat amb incidents aquest dissabte al matí a Sant Sebastià. Una cinquantena de persones que intentaven boicotejar un acte del president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, han estat dispersats per l'Ertzaintza. Els antiavalots de la policia basca ha carregat contra els manifestants i els incidents s'han acabat amb un detingut i diversos contusionats. Hi ha altres protestes convocades per al cap de setmana, inclosa una gran manifestació per a demà, diumenge, a Bilbao.

El jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón s’ha avançat a una futura il·legalització d’EHAK i ANB per part del Tribunal Suprem i ahir mateix va suspendre d’activitats totes dues formacions. La mesura és per tres anys, però la llei permet prorrogar-la fins a cinc. En tot cas, cap de les dues sigles podrà presentar-se a les generals del 9-M, una decisió ratificada pel Tribunal Suprem.

De fet, la decisió de Garzón va coincidir amb l’inici del procés del Suprem que ha de portar a la futura il·legalització de les dues formacions. En la reunió dels magistrats de la sala especial del jutjat número 61, fiscal i advocat de l’Estat van reclamar a l’alt tribunal les mateixes mesures cautelars de suspensió aplicades pel jutge de l’Audiència Nacional. Els serveis jurídics de l’Estat pretenien, a més, que la suspensió s’ampliï a l’activitat del grup parlamentari d’EHAK i dels grups municipals d’ANB. Després de cinc hores de deliberació, ahir a la nit l’alt tribunal va acordar únicament suspendre les ajudes públiques, a més de prohibir a ANB que pugui presentar-se a les generals. Però aquesta decisió no afecta la de Garzón, ja que es tracta d’una via diferent, la penal.

L’argument de Garzón per actuar contra les formacions basques és que considera que estaven al servei d’ETA i de Batasuna i que els membres d’aquests partits estaven a punt d’integrar-se a l’organització terrorista.

Les interlocutòries de Garzón contra EHAK i ANB –de 200 folis cadascuna– estenen la teoria que tot en el món abertzale amb projecció pública és ETA i que la seva activitat està dirigida exclusivament a donar suport polític i econòmic a la cúpula etarra i als dirigents de la il·legalitzada Batasuna, tots ells actualment a la presó.

Apoderat d’ANB
El jutge basa en bona part la suspensió de les dues formacions en la circumstància que onze membres d’EHAK i tres d’ANB han comès delictes de col·laboració amb banda armada, frau en subvencions i malbaratament de fons públics en diferents períodes. A banda, el jutge adjunta en un dels actes que un dels suposats assassins de dos guàrdies civils a Capbreton (França) l’1 de desembre passat, Asier Bengoa, havia actuat d’apoderat d’ANB tot i ser un fugitiu de la justícia des del novembre del 2006. A partir de la interlocutòria judicial, cap de les dues formacions polítiques podrà fer actes polítics fora del Parlament i dels ajuntaments on estan representants, encara que sí que mantindran els seus escons i càrrecs municipals. El jutge ordena l’embargament dels comptes i el tancament dels seus locals.

Suport del govern
El govern espanyol, a través de la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va expressar respecte i satisfacció per la mesura impulsada per Garzón i va apuntar que la suspensió serà garantia perquè cap de les dues formacions estigui present a les generals.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.