El TC admet el recurs del PP contra el vot delegat de Puigdemont i Puig

El ple del Tribunal Constitucional ha admès el recurs d’empara presentat pel PP a Catalunya contra la decisió d’admetre el vot delegat de Carles Puigdemont i Lluís Puig per a l’elecció dels òrgans de la cambra, el president i els membres de la mesa de la quinzena legislatura, el passat dilluns 10 de juny. La determinació la va prendre la mesa d’edat, presidida pel diputat de Junts Agustí Colomines i amb els diputades Mar Besses (ERC) i Júlia Calvet (Vox) com a secretàries. Calvet va votar en contra de la decisió.

Malgrat tot, el Constitucional ha decidit no adoptar la mesura cautelaríssima de suspendre l’acord, en una determinació que ha rebut el vot contrari dels magistrats conservadors Enrique Arnaldo i Concepción Espejel.

L’admissió a tràmit no implica cap posicionament sobre el fons de la qüestió, que es debatrà en futurs plens.

El president del TC, Cándido Conde-Pumpido, va decidir la setmana passada introduir aquest debat al ple d’aquesta setmana per donar una resposta ràpida a la petició dels populars.

El recurs del PP reclamava als magistrats que anul·lessin de forma cautelar l’acord de la mesa d’edat, una decisió que hauria tingut un efecte incert sobre el resultat de la votació per a l’elecció de Josep Rull, les dues vicepresidències i les quatre secretaries de la mesa del Parlament.

Els populars argumentaven que l’acceptació del vot delegat de Puigdemont i Puig va contravenir el mandat del mateix TC, que pocs dies abans de la constitució del Parlament va emetre una sentència que anul·lava el vot telemàtic de l’exconseller Puig durant la passada legislatura.

A més, demanaven que se suspengués la constitució del Parlament de Catalunya per a aquesta legislatura. Adduïen que el fet que Puigdemont i Puig votessin va atemptar contra el dret fonamental dels diputats del PP a l’exercici de la funció representativa.

Segons la nota de premsa que ha difós el TC, el ple ha admès a tràmit el recurs perquè entén que la qüestió impugnada pot tenir “conseqüències polítiques generals”, però no activa les mesures cautelars que demana el PP “perquè els dos vots delegats no van ser determinants del resultat de les votacions celebrades el passat 10 de juny”.

Amb tot, els magistrats obren una peça separada per determinar en un futur si adopten una suspensió dels acords. Aquesta peça separada es tramitarà de forma “ordinària”, i un cop estigui conclosa, el ple resoldrà el que consideri sobre la petició del PP.

Els magistrats Enrique Arnado i Concepción Espejel han votat en contra de la decisió de no aplicar la suspensió cautelar dels acords de la Mesa. Tots dos consideren que caldria requerir al president del Parlament, Josep Rull, i als integrants de la Mesa del Parlament “que no autoritzin l’emissió de vots per delegació dels diputats exclosos d’aquest mitjà d’expressió del vot”. Recorden la doctrina del TC al respecte, i en especial la sentència del 3 de juny contra el vot telemàtic.