regne unit
Una força atrapada en contradiccions
Tot i la baixa popularitat del seu líder, es preveu una victòria històrica laborista aquest dijous al Regne Unit
El programa electoral acumula incerteses i imprecisions en temes com ara Israel, energia o impostos
El partit ha virat cap al centre i, per alguns, cap a la dreta i està preparat per enfrontar-se als sindicats
Els laboristes de Keir Starmer s’encaminen cap a una victòria històrica a les eleccions de dijous, en què, segons els últims sondejos, dels 650 escons que hi ha al Parlament britànic, n’obtindrien 425 (un 39% dels vots), més del doble que Corbyn el 2019 i superant els 418 (43,2% dels vots) de Tony Blair el 1997, la darrera gran victòria laborista. Però el presumible triomf de Starmer es basarà en un programa carregat d’interrogants i de contradiccions. Guanyarà tot i la seva baixa popularitat, que se situa en el 37%, mentre que Blair va arribar al 93%. Hi ha la sensació que es vota laboristes perquè el país necessita un canvi després de catorze anys d’austeritat i Brexit conservadors, no per convicció en les seves idees.
“En comparació amb el programa electoral laborista del 2019 i el 2021, l’actual és una mica imprecís i el llenguatge que fa servir és obert a interpretacions”, explica a El Punt Avui Sarah Yung, coordinadora de moviments de base de Liverpool. Diu que, en general, no queda clar fins on vol arribar Starmer en el seu programa. Per exemple, en matèria de política energètica, promet que no entregarà més llicències per perforar el mar del Nord, una de les decisions més controvertides de Rishi Sunak, “però no es compromet a revertir les noves llicències que ja han concedit els conservadors”. Tampoc queda clar si acabarà apujant els impostos.
“Ha promès resoldre la crisi humanitària i ajudar els refugiats als països d’origen, però un cop més és imprecís tenint en compte les seves declaracions en el conflicte israelià- palestí”, afirma. Starmer s’ha situat en tot moment al costat d’Israel en aquest conflicte, i això l’enfronta amb la facció laborista més corbynista i pro Palestina.
“Ha dit que donen suport a un alto el foc immediat i a enviar ajuda humanitària a Gaza, que reconeixerà la solució de dos estats –explica Yung–, però quan s’aprofundeix no queda clar. I es refereix a l’ordre d’arrest contra Netanyahu per crims de guerra per part del Tribunal Penal Internacional. “Quan li van preguntar si l’arrestaria si trepitjava el Regne Unit, no es va mullar.” Starmer va dir que era “una hipòtesi”.
L’última gran victòria laborista va ser la de Tony Blair el 1997 amb el Nou Laborisme, que combinava polítiques econòmiques liberals i socialdemòcrates i socialistes, un gir cap al centre després de gairebé vint anys de neoliberalisme thatcherià. Blair sempre ha dit que l’única opció que té el laborisme per guanyar unes eleccions és movent-se cap al centre, com ha fet Starmer.
“Gir decebedor”
“Sí, en certa manera Starmer ha fet un gir que tots els analistes comenten que és molt semblant al que va fer Blair quan va trencar amb la missió del laborisme de ser la veu dels sindicats i d’aspirar sempre a la nacionalització de les empreses públiques”, explica a aquest diari Toni Timoner, financer de la City. I hi afegeix: “És possible que tinguem entre els seus ministres principals alguns secretaris d’estat a l’època de Blair.” Ja circulen alguns noms.
Però Yung creu que Starmer ha virat encara més enllà, cap a la dreta. “Blair va agafar un partit que encara tenia molts valors socialistes i progressistes, i el va portar al centre”, explica. “El que veiem ara és un Partit Laborista molt al centre, gairebé centredreta, que s’ha mogut encara més a la dreta per quedar-se amb els votants conservadors més moderats en lloc de moure’s cap als treballadors socialistes progressistes del Partit Laborista. I és una mica decebedor, perquè aquesta part del laborisme no té on anar.”
Aquest gir fa preveure una confrontació amb els sindicats, una part fonamental del laborisme. “Jo crec que Starmer està disposat a enfrontar-s’hi o a incomodar-los com va fer Blair”, diu Timoner. “Segurament, sap que això és el que li tocarà. Tindrà el capital polític d’una majoria extraordinària i històrica segurament amb una inèrcia per a un segon mandat.”
Renacionalitzar serveis
Entre les promeses de Starmer, hi ha la renacionalització de les companyies d’aigua i de ferrocarrils, serveis públics privatitzats en l’època de Thatcher, venudes a capital estranger que ha obtingut dividends multimilionaris les últimes dècades sense invertir en infraestructures, mentre que aquests serveis cada cop són més cars per als ciutadans.
A tot això cal afegir que els principals empresaris britànics han donat suport a Starmer, tot i que els conservadors sempre s’han considerat com el partit de les empreses al Regne Unit. Ara Starmer s’ha autoproclamat nou partit de les empreses. “El laborisme ha aconseguit connectar amb el món empresarial perquè és el partit que es percep que dona estabilitat reguladora i estabilitat política al país i això és el que necessita un empresari”, afirma Timoner. “A més, es percep que és un partit que arribarà a acords amb la Unió Europea (UE) que siguin més beneficiosos per al món empresarial i el comerç.”
Starmer, de 61 anys, un prestigiós advocat en dret internacional i exfiscal general de l’Estat, es convertirà en primer ministre amb una majoria extraordinària i una popularitat baixa. Ningú no sap del cert què farà. “Mai no he vist un polític amb tanta evidència audiovisual de tenir una opinió i, al cap d’una setmana, mes o any després, tenir exactament l’opinió contrària”, sentencia Yung.
