pròxim orient
L’Iran tria entre un moderat i un radical en la segona volta de les presidencials
Les enquestes tornen a situar el reformista Pezeshkian al capdavant
L’Iran celebra aquest divendres la segona volta de les eleccions presidencials, que es disputen el reformista Masoud Pezeshkian, qui busca una obertura del país, i l’ultraconservador Saeed Jalili, oposat a Occident.
En joc està també la participació després que en la primera volta de fa una setmana es registrés la més baixa en els 45 anys d’història de la República Islàmica, la qual cosa va posar de manifest el descontentament de bona part de la població amb el sistema polític.
Pezeshkian, cirurgià cardíac i exministre de Sanitat de 69 anys, i Jalili, l’exdiplomàtic i exnegociador nuclear de 58 anys, amb visions oposades del país, pugnen per succeir al president Ebrahim Raisi, qui va morir en un accident al maig.
Pezeshkian busca un acostament a Occident i ha criticat l’ús del vel, mentre que Jalili aposta per aprofundir els llaços amb Rússia i la Xina i ha defensat l’obligatorietat del hijab.
Les enquestes situen Pezeshkian lleugerament davant de Jalili, a qui ja es va imposar en la primera volta. El bloc reformista ha alimentat durant la campanya electoral la por a Jalili, conegut també com el “màrtir vivent” perquè va perdre una cama en la guerra Iran-Iraq, i que té una reputació d’ “intransigent”.
Durant el mandat de Raisi va augmentar la repressió política i social. I es van deslligar les majors protestes contra la República Islàmica després de la mort de la jove Mahsa Amini després de ser detinguda per no portar ben posat el hijab.
La importància de la participació
Si importa qui vota, també importa qui no ho fa, que fa una setmana va ser el 60,1% dels 61 milions d’iranians cridats a les urnes.
El rècord d’abstenció de fa una setmana va suposar un cop per a la República Islàmica, que sempre ha donat molta importància a la participació com a prova del suport popular i de la seva legitimitat.
Per això, el líder suprem de l’Iran, Alí Jamenei, ha fet una crida de nou a votar quan ha dipositat la seva papereta a primera hora del matí, una crida que ha reiterat una vegada i una altra en les últimes setmanes. “He sentit que l’entusiasme ha augmentat entre els ciutadans. Tant de bo que així sigui”, ha afirmat.
A mitjan matí la Comissió Electoral va informar que havia pujat la participació i les enquestes auguren un número lleugerament major que el 39,9% anterior.
Encara així quedarà lluny del 48,7 de 2021 i del 73% de 2017, mostra del creixent desencantament de molts iranians amb la República Islàmica.
