Regne Unit
Starmer forma un govern eclèctic per dur el canvi urgit per les urnes
Sir Keir Starmer s’ha imposat amb una majoria històrica inqüestionable en les eleccions britàniques, que han confirmat l’esfondrament dels conservadors. Els laboristes van aconseguir 412 diputats (211 més que el 2019); els conservadors, 121 (-250); els liberaldemòcrates, 71 (+63); l’SNP, 9 (-38) –una dolorosa derrota per als nacionalistes escocesos–, i per primer cop, va entrar al Parlament Reform UK, la ultradreta segons alguns, de Nigel Farage.
En el seu primer discurs com a primer ministre a la porta del número 10 de Downing Street, Starmer va dir que entén que la gent ha votat pel canvi i una altra manera de fer política. Rishi Sunak va presentar la dimissió com a líder conservador i va demanar perdó.
Són uns resultats contundents, però amb matisos. Els laboristes han guanyat amb un percentatge de vot de només el 34%, inferior al que va aconseguir Corbyn el 2019, en les eleccions en què Johnson va infligir als laboristes la derrota més gran en un segle. O sigui que Starmer ha aconseguit un vot eficient: màxim nombre d’escons amb al mínim de vots.
Starmer ha aconseguit la més gran victòria laborista amb 412 parlamentaris, per sota dels 418 de Tony Blair el 1997. Però venia de més avall, de 202 parlamentaris, quan Blair, de 271. Es pot dir que aquestes eleccions les han perdut els conservadors perquè, fora d’Escòcia, on han arrasat, els laboristes només han tret un 0,6% més de vots a Anglaterra i un 3,4% menys al País de Gal·les, on el vot ha anat a parar als nacionalistes gal·lesos.
Ahir mateix, a la tarda, Starmer va formar el seu gabinet amb majoria de dones als ministeris principals i de polítics moderats, però amb representants de totes les faccions. Al Ministeri de Justícia, Shabana Mahmood, una advocada musulmana. A Afers Estrangers, David Lammy, un advocat que va donar suport a Corbyn. La cartera d’Interior l’ocuparà Yvette Cooper, una exministra de Gordon Brown, blairista. A Finances, Rachel Reeves, primera dona a encapçalar aquest ministeri.
Un gran ‘reset’ polític i ètic
Anna BalcellsTot i la contundència del resultat (només superat pel mític rècord de Tony Blair el 1997), hi ha una percepció compartida al Regne Unit que, més que als mèrits propis, la victòria laborista és atribuïble a la implosió dels tories, a les seves accions matusseres, escàndols i pèrdua de rumb. L’expressió sorgida de les urnes suposa una esmena a la totalitat a aquests últims catorze anys d’hegemonia conservadora, marcada per les polítiques d’austeritat que han empobrit la població, els desajustos provocats pel Brexit i la gestió erràtica de la pandèmia a mans d’un Boris Johnson que va tardar a confinar el Regne Unit i que, quan ho va fer, no va tenir cap problema per saltar-se les pròpies restriccions. La mateixa dada de participació, 60% –la més baixa de la història del país, només superada pel 59% del 2001–, ja és una mostra significativa del cansament i la desafecció de bona part dels votants. Fins i tot el primer ministre sortint, el conservador Rishi Sunak, admetia en el seu discurs de comiat que el clam pel canvi és ensordidor. És per això, que el flamant premier, Keir Starmer, va parlar ahir d’un “gran reset”, de reconstruir el país amb un pla de regeneració ètica i política que situï les persones al centre i el govern en missió de servei.
L’enveja de Macron
Paraules boniques que exigiran més que compromís per ser traslladades a la realitat. Reflotar el Regne Unit, materialment i èticament, no serà tasca fàcil encara que Starmer pugui comptar al Parlament de Westminster amb una majoria absolutíssima –en certa manera enganyosa, pel sistema electoral majoritari britànic– que ara mateix és l’enveja de Macron, Sánchez o Scholz.
Un centrista que es defineix com a moderat
Daniel PosticoKeir Starmer té 61 anys i va ser elegit líder del Partit Laborista el 2020, després de la desfeta de Corbyn l’any anterior. És un polític de centre que es defineix com a moderat i a qui acusen d’haver fet una purga de l’extrema esquerra dins del partit. Va expulsar Corbyn en la seva lluita per erradicar l’antisemitisme dins del partit. Està casat amb una dona jueva i educa els seus fills en aquesta fe. Va liderar els europeistes durant el referèndum del Brexit. És un reputat advocat en causes internacionals, exfiscal general de l’Estat condecorat per la reina.
