ESTAT FRANCÈS
L’hora de la veritat per a la ultradreta lepenista
L’hora de la veritat arriba avui a l’Estat francès amb la segona volta de les eleccions legislatives, convertides en un referèndum sobre l’entrada al govern de l’extrema dreta del Reagrupament Nacional (RN) i una hipotètica cohabitació entre el president Macron i Jordan Bardella de primer ministre.
Una situació inèdita en la història de la República –l’accés d’un partit ultradretà al poder a través de les urnes– propiciada per una jugada de pòquer de Macron la mateixa nit del seu naufragi en les eleccions europees. La victòria contundent de l’RN en aquella contesa el va portar a dissoldre l’Assemblea i avançar les legislatives en un temps rècord, amb l’objectiu d’agafar els contrincants a contrapeu i frenar l’escalada ultra. El que no comptava el president era que l’esquerra eternament dividida aparcaria diferències i s’uniria d’urgència en un Nou Front Popular (NFP) format per socialistes, comunistes, ecologistes i La França Insubmisa, amb la missió de contenir l’onada lepenista. Enmig dels dos blocs, queda l’afeblit camp presidencial.
Front amb esquerdes
La confrontació política en dues grans trinxeres ha polaritzat la campanya, mentre sorgien les crides a construir un anomenat front republicà per impedir a l’RN aconseguir la majoria absoluta. Així, l’NFP i la coalició de Macron, Junts per la República, es van retirar de més de 200 circumscripcions en la segona volta per tal d’evitar la dispersió del vot i afavorir el candidat més ben situat per derrotar el representant lepenista.
Tot i les apel·lacions a la responsabilitat i a fer tot el que fos necessari per barrar el pas de la ultradreta al poder, aviat van sorgir senyals de vacil·lació en el terreny presidencial. Els dubtes van aparèixer després que el mateix Macron i algun dels seus ministres, com el d’Economia, Bruno Le Maire, intentessin calmar les pors de l’electorat liberal assegurant-los que frenar la ultradreta no equivaldria a pactar amb els insubmisos de Jean-Luc Mélenchon, equiparats, per la seva radicalitat d’esquerres i la visceralitat del seu líder, amb l’extremisme dretà de l’RN. Ara, l’aparició en la recta final de la campanya de diversos sondejos allunyant la ultradreta de la majoria absoluta ha donat ales a la discussió sobre una “gran coalició” de partits dispars per trencar l’hipotètic bloqueig i governar el país.
Violència final
O, si no és possible, la constitució d’un govern “tècnic” com el de Mario Draghi a Itàlia del 2021 al 2022. O encara, un executiu en minoria que busqui suports per aprovar lleis cas per cas. Tots els escenaris continuen oberts avui, al final d’una campanya en què s’han multiplicat les agressions a candidats i militants, fins a mig centenar, segons el ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, que ha anunciat el desplegament de 30.000 policies i gendarmes per garantir la seguretat de la votació. En previsió de violència, Darmanin ha demanat també al prefecte de París la prohibició d’una concentració antifeixista avui davant de l’Assemblea.
