García-Castellón enterra per força el cas Tsunami

L’obcecació de Manuel García-Castellón d’intentar entaforar una acusació de terrorisme a l’expresident Carles Puigdemont, a Marta Rovira o el diputat Ruben Wagensberg, entre d’altres, aprofitant la causa oberta contra el Tsunami Democràtic, ha topat amb un mur infranquejable. Acorralat per la força dels fets, el jutge ha acordat a última hora d’avui l’arxivament del procediment després que hores abans, concretament al matí, la sala penal de l’Audiència Nacional hagués decretés la nul·litat de totes les investigacions d’aquest procediment que es van dur a terme amb data posterior al 29 de juliol del 2021, que es quan s’acabava el termini establert per poder-les dur a terme. En la pràctica, aquesta decisió ja deixava tocada de mort la instrucció de l’afer ja que si el jutge volia seguir tirant-la endavant, només ho podia fer a partir de les diligències practicades abans d’aquest període. I això deixava en via morta la imputació que va decretar sobre Puigdemont el 6 de novembre de 2023.

Segons el criteri la sala penal de l’Audiència Nacional, Garcia-Castellón va utilitzar una argúcia per poder seguir insuflant aire a un procediment que llanguia, com va ser la de dictar una pròrroga de sis mesos just l’endemà que expirés el límit de que disposava per investigar els fets, i no abans com està previst. Pels magistrats de la sala aquesta maniobra va ser irregular i contrària al dret penal, i descartava l’argument de García-Castellón que sostenia que l’afegit donava continuïtat a la instrucció duta a terme fins aleshores, ja que “no es pot mantenir sense, que se’n resenteixi la congruència, que un termini s’acaba el 29 de juliol de 2021 i també que no s’ha acabat el dia 30. Encara que tots dos fets, l’expiració i la pròrroga siguin propers —estan separats per menys de 24 hores— és palmari que la primera cosa ja s’havia produït quan es va acordar la segona.”

D’aquesta manera, la sala penal acceptava el recurs presentat en el seu dia per una de les acusades, Marta Molina, que va denunciar que la pròrroga de la investigació s’havia adoptat fora de termini. En canvi, l’Audiència desestimava el recurs de Josep Lluís Alay, que demanava que s’arxivés el seu cas amb el mateix argument.

Amb aquest pronunciament de l’Audiència Nacional, García-Castellón només es podia aferrar a les diligències fetes després del 29 de juliol de 2021 i que van ser més aviat poques ja que, per exemple, per aquelles dates ni tant sols havia citat a declarar als ara investigats. D’haver optat per continuar, el jutge hauria hagut de renunciar a totes les cerques que va ordenar a partir de novembre de 2023, quan la seva investigació va assolir un insospitat vigor coincidint amb l’anunci de les negociacions per a l’aprovació de la llei d’amnistia. I entre les decisions que passaven a estar invalidades hi ha les peticions d’informes del jutge a la seguretat aèria europea, els informes mèdics sobre la mort del turista francès a l’Aeroport del Prat i diversos informes de la Guàrdia Civil.

Amb l’arxivament d’aquesta carpeta la secretària general d’ERC Marta Rovira, el directiu d’Òmnium Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez, i el ciutadà italià Flavio Giulio, Oriol Soler, Marta Molina, Josep Campmajó, Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell i Jaume Cabaní ja poden respirar alleugerits, ja que s’han tret de sobre un jou pesat que els hi castigava les esquenes. El cas da Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg és un pèl diferent ja que, en tant que aforats, la seva és una carpeta que està en mans del Tribunal Suprem. La jutgessa instructora que la porta, Susana Polo, haurà de decidir ara que fa, decisió que s’espera que pugui ser imminent.