Escac i mat pel cas Tsunami

L’obcecació de Manuel García-Castellón d’intentar entaforar una acusació de terrorisme a l’expresident Carles Puigdemont, a Marta Rovira o al diputat Ruben Wagensberg, entre altres, aprofitant la causa oberta contra Tsunami Democràtic, ha topat amb un mur infranquejable. Acorralat per la força dels fets, el jutge va suspendre ahir les vacances per ordenar, a última hora del vespre, l’arxivament del procediment. Una decisió abrupta, i no volguda, que era conseqüència directa d’una resolució que poques hores abans, concretament al matí, havia adoptat la sala penal de l’Audiencia Nacional i que ordenava la nul·litat de totes les investigacions d’aquest procediment que es van dur a terme amb posterioritat al 29 de juliol del 2021, que és quan s’acabava el termini establert per poder-les dur a terme. A la pràctica, la decisió feria de mort la instrucció de l’afer ja que si el jutge volia continuar tirant-la endavant, només ho podia fer a partir de les diligències practicades abans d’aquest període. I això deixava en via morta la imputació que va dictar sobre Puigdemont el 6 de novembre del 2023. Escac i mat.

Segons el criteri la sala penal de l’Audiencia Nacional, García-Castellón va utilitzar una argúcia per poder continuar insuflant aire a un procediment que llanguia, com va ser la de dictar una pròrroga de sis mesos just l’endemà que expirés el límit de què disposava per investigar els fets, i no abans com està previst. Pels magistrats de la sala aquesta maniobra va ser irregular i contrària al dret penal, i descartava l’argument de García-Castellón que sostenia que l’afegit donava continuïtat a la instrucció duta a terme fins aleshores, ja que “no es pot mantenir, sense que se’n ressenti la congruència, que un termini s’acaba el 29 de juliol de 2021 i també que no s’ha acabat el dia 30. Encara que tots dos fets, l’expiració i la pròrroga, siguin propers –estan separats per menys de 24 hores– és palmari que el primer ja s’havia produït quan es va acordar el segon”. El contingut d’aquesta resolució es coneixia al matí i només unes hores després, al vespre, García-Castellón signava una interlocutòria en què exposava que la decisió de la sala penal només li permetia actuar en dues direccions: o continuar les actuacions per la via del procediment abreviat, o el sobreseïment i arxivament de la causa. Ell mateix, però, admetia que en cas d’optar per la primera via ho hauria de fer únicament amb les diligències que havia practicat fins al 29 de juliol del 2021, i que van ser més aviat poques ja que, per exemple, per aquelles dates ni tan sols havia citat a declarar els ara investigats. També hauria hagut de renunciar a totes les cerques que va ordenar a partir del novembre del 2023, quan la seva investigació va assolir un insospitat vigor coincidint amb l’anunci de les negociacions per a l’aprovació de la llei d’amnistia. I entre les decisions que passaven a estar invalidades hi ha les peticions d’informes del jutge a la seguretat aèria europea, els informes mèdics sobre la mort del turista francès a l’aeroport del Prat i diversos informes de la Guàrdia Civil.

El final, doncs, estava escrit, i per això García-Castellón admet en la interlocutòria d’arxivament que de tot plegat “se’n desprèn la impossibilitat de continuar per aquesta via perquè abans d’aquesta data no es va poder acordar ni dur a terme la declaració de cap dels investigats... Hem d’acudir al sobreseïment i arxivament de la causa previst en l’apartat 1 de l’article 779, que en aquest cas, tenint en compte els diferents atestats policials aportats, així com la valoració conjunta i total de tot el que s’ha recopilat fins al 29 de juliol del 2021, cal acordar de forma provisional d’acord amb el que disposa l’article 641.2 de la llei d’enjudiciament criminal”, malgrat que en un dels paràgrafs no s’està d’emfatitzar que ho fa a contracor ja que, segons el seu parer, i “de manera inequívoca” els fets investigats “són susceptibles de ser qualificats de terrorisme”.

Amb l’arxivament d’aquesta carpeta la secretària general d’ERC –Marta Rovira–, Oleguer Serra, el periodista Jesús Rodríguez, Flavio Giulio, Oriol Soler, Marta Molina, Josep Campmajó, Josep Lluís Alay, Xavier Vendrell i Jaume Cabaní poden respirar, a priori, alleugerits. El cas de Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg és un pèl diferent ja que, en tant que aforats, la seva és una carpeta que està en mans del Tribunal Suprem. I la jutgessa instructora que la porta, Susana Polo, és qui haurà de decidir què fa.

http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/2437234-garcia-castellon-enterra-per-forca-el-cas-tsunami.html

2437234