Amnistia cita la infiltració policial entre els “atacs sistemàtics” a la protesta

Amnistia Internacional ha publicat un informe sobre la desprotecció i la restricció del dret de protesta a 21 països europeus que apunta a la infiltració de policies en moviments socials o a la impunitat d’actuacions policials com alguns dels exemples en el cas de l’Estat espanyol. Segons ACN, l’informe destaca els nou anys de vigència de les lleis mordassa –Seguretat Ciutadana i reforma doble del Codi Penal– així com la “impunitat d’abusos policials”, la “demonització” de la protesta, la persecució d’activistes i les infiltracions policials en moviments socials com a exemples de vulneració d’aquest dret humà a l’Estat espanyol amb episodis ocorreguts a Catalunya.

De manera general a Europa però també a l’Estat espanyol, Amnistia denuncia l’ús “generalitzat” de la força excessiva per part dels cossos policials contra els manifestants pacífics i recorda les lesions de diversos òrgans causades per les bales de foam per part dels Mossos d’Esquadra entre 2018 i 2019. L’informa registra que dues persones van perdre un ull; una altra, un testicle; i dues més van patir lesions cranioencefàliques greus –el 2021 una altre manifestant va perdre l’ull. Amnistia reconeix que el Govern ha introduït millores en el protocol d’ús del foam i que va anunciar la retirada de la munició més lesiva però sense posar data. L’organització pro-drets humans també denuncia que el cas d’una manifestant que va perdre l’ull en una protesta per l’empresonament de Pablo Hásel es tancava al maig “amb impunitat policial i absència de rendició de comptes”.

Amnistia denuncia que el govern espanyol continua rebutjant donar explicacions sobre les infiltracions de policies en moviments socials a Catalunya, el País Valencià i Madrid al·legant que es tracta “d’informació classificada”.

L’organització alerta sobre una “tendència alarmant” a Europa d’estigmatitzar la protesta i els manifestants amb un discurs nociu que comparteixen els governs per referir-se a ells amb termes com “terroristes, delinqüents, agents estrangers, anarquistes i extremistes”. A l’Estat espanyol posa l’exemple de dues organitzacions contra el canvi climàtic classificades per la Fiscalia sota l’epígraf de “terrorisme nacional”.

L’informe també adverteix que cada vegada més els estats utilitzen noves tecnologies i instruments de vigilància massius amb rastreig, emmagatzematges de dades personals i seguiment. Les principals víctimes d’aquesta desprotecció i restricció de la protesta són les minories racials, estigmatitzades, perquè són les que pateixen en major mesura l’efecte dissuasiu que suposa la repressió de la protesta.