OTAN
Els líders de l’Aliança fan pinya amb Ucraïna a l’inici de la cimera
Stoltenberg creu que si hi ha un alto el foc, el país hauria d’entrar a l’OTAN per evitar noves agressions de Rússia
Biden destaca el compromís de tots els membres per mantenir l’organització “forta”
Diversos líders de l’OTAN han reiterat aquest dimecres el seu suport a Ucraïna i el compromís amb l’entrada d’aquest país a l’Aliança Atlàntica. El secretari general de l’organització, Jens Stoltenberg, ha destacat que els aliats aprovaran en la cimera que se celebra aquesta setmana a Washington un paquet integral d’assistència a Kíiv que institucionalitzarà el paper de l’OTAN en la coordinació de l’ajuda internacional a Ucraïna. Stoltenberg s’ha mostrat convençut que a més suport a llarg termini donin els aliats a Ucraïna, abans acabarà la guerra. Pel que fa a la incorporació del país a l’Aliança, el noruec ha defensat que si hi ha un alto el foc, Ucraïna hauria d’entrar a l’OTAN per evitar noves agressions de Rússia. “Si hi ha un nou alto el foc, un nou acord, hem d’estar 100% segurs que [Rússia] s’atura aquí, al marge d’on estigui aquesta línia”, ha indicat durant el Fòrum Públic, que se celebra als marges de la cimera. “Crec que la manera de garantir que [Rússia] s’atura és la pertinença a l’OTAN”, ha reblat.
En la mateixa línia, el president finlandès, Alexander Stubb, ha manifestat que un dels reptes de la cimera és enviar “un missatge al Kremlin que ara el pont d’Ucraïna a l’OTAN és irreversible”. El primer ministre noruec, Jonas Gahr Store, ha precisat que d’aquesta trobada no en sortirà una invitació formal a Kíiv per unir-se a l’organització, però qualsevol indicació “apuntarà cap a aquest futur”. El president lituà, Gitanas Nauseda, ha demanat anar més enllà i donar “senyals positives” a Kíiv. “El pont [cap a l’Aliança] és important, però per suposat els nostres amics ucraïnesos esperen més”, ha opinat. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha promès que els aliats mantindran en tot moment la solidaritat amb Ucraïna perquè, quan acabi la guerra, continuï sent, com abans de l’agressió russa, un país lliure i independent.
Compromís amb l’Aliança
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha subratllat, en la seva intervenció a l’inici de la sessió inaugural, el compromís conjunt de defensar “cada polzada de territori”.
En aquest sentit, ha destacat el compliment per part de gran part dels membres de l’objectiu de gastar el 2% del seu PIB en Defensa –ja hi han arribat 23 dels 32 membres– i la promesa d’ampliar la seva base industrial. Un augment, ha indicat, que “no ha estat per casualitat sinó per elecció”. Segons ell, aquests avenços envien el missatge que “tots els membres de l’OTAN estan compromesos amb complir la seva part per mantenir l’Aliança forta”. Biden ha celebrat l’entrada de Suècia i Finlàndia a l’Aliança i ha afirmat que “avui som més forts del que hem estat mai”. El mandatari nord-americà ha explicat que per mantenir aquest escut fort cal reforçar la base industrial, tal i com ho està fent Rússia “amb l’ajuda de Xina, Corea del Nord i l’Iran”. “No ens podem quedar enrere”, ha avisat.
Stoltenberg ha explicat que en aquesta reunió prendran decisions en favor de la seguretat futura de l’Aliança, d’un augment del suport a Kíiv a llarg termini, i reforçaran les seves associacions a la regió Àsia Pacífic davant el “creixent alineament de la Xina, l’Iran i Corea del Nord”. El secretari general sortint de l’OTAN ha afirmat que no hi ha millor lloc per celebrar el 75è aniversari de l’Aliança que a Washington, “on es va signar el Tractat de l’Atlàntic Nord el 1949”. Stoltenberg també ha volgut donar la benvinguda a Suècia en la seva primera cimera aliada com a membre de ple dret.
