política
La consellera Natàlia Mas predica a Madrid que el finançament singular no perjudica ningú
Catalunya escolta al Consell de Política Fiscal un clam en contra del model particular liderat pel conseller aragonès que va aplicar l’article 155 el 2017
Castella-La Manxa qüestiona la legitimitat de la consellera republicana pel fet d’estar en funcions
“Si venen els catalans és que s’han adonat que és aquí on se’n parla. Però és egoista i busca la clau de la caixa per trossejar la riquesa”, etziba el socialista Juan Alfonso Ruiz en nom de Page
La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha portat a Madrid la prèdica sobre el model de finançament singular i ho fa al Consell de Política Fiscal i Financera, l’òrgan que aplega el Ministeri d’Hisenda amb els titulars autonòmics del ram i que dibuixa l’horitzó pressupostari i del dèficit. “Venim de mesos d’explicar arreu de Catalunya la proposta de finançament singular, basada en la responsabilitat fiscal i en la recaptació. I ho volem explicar bé avui: és una proposta que no causa cap perjudici a cap altre territori. Es pot materialitzar perquè l’Estat en els últims deu anys ha incrementat de forma substancial els seus ingressos mentre que el conjunt de les comunitats ho hem fet en molta menor mesura, en els últims deu anys l’estat ho ha fet un 90% i les comunitats, un 40%, S’ha de reequilibrar aquesta proporció d’ingressos de cada nivell d’administració i amb aquest reequilibri es planteja l’operativitat d’aquest model que no va en contra de ningú ni perjudica ningú”, ha defensat Mas a l’entrada del Ministeri d’Hisenda. “Que Catalunya pugui reduir el dèficit fiscal i fer un guany de sobirania amb aquests tributs”, ha reblat.
Si bé el finançament singular com a tal no figura enlloc a la convocatòria d’avui, en l’ordre del dia s’hi ha inclòs com a últim punt –i moment previ als precs i preguntes– que la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ofereixi “informació sobre la postura del govern d’Espanya pel que fa al finançament autonòmic”. Les comunitats del PP –i Castella La Manxa, en mans del PSOE– són un clam en contra de tota bilateralitat i hi acudeixen amb l’afany de forçar la vicepresidenta Montero a comprometre’s que el nou finançament català surti d’una negociació multilateral a quinze –Euskadi i Navarra seuen a part– en el si del Consell de Política Fiscal i Financera. Entre els ariets que combaten el finançament català hi ha des de la consellera madrilenya Rocío Albert López-Ibor fins al conseller aragonès Roberto Bermúdez de Castro, un vell conegut de la Generalitat perquè va ser l’artífex de l’aplicació de l’article 155 com a secretari d’estat d’Administració Territorial entre 2016 i el 2018 i mà dreta de Soraya Sáenz de Santamaría al govern de Mariano Rajoy. Es dona la circumstància que Bermúdez es vanta que va ser precisament la seva experiència en la suspensió de l’autonomia catalana com a gestor de la Generalitat intervinguda el que li va ensenyar que “Catalunya no està infrafinançada”. “Vam aplicar el 155 durant 200 dies i puc dir que, si hi ha una comunitat ben finançada, aquesta és Catalunya”, sentencia l’actual conseller d’Hisenda en el govern del popular Jorge Azcón. Aragó, això sí, és una de les comunitats que ja amb l’actual model es queda per sobre de la mitjana.
Caducat des del 2014
La base del finançament de l’estat autonòmic és la llei orgànica (LOFCA) aprovada el 1980 i que ha estat reformada tres vegades (2001, 2009 i 2015) en democràcia) i el model actual vigent des del 2009 –pactat per Antoni Castells primer amb Pedro Solbes i més tard amb la seva successora, Elena Salgado, tres anys després de l’Estatut– està caducat des del 2014, quan Mariano Rajoy –amb majoria absoluta i la pràctica totalitat de les comunitats en mans del PP– va esgrimir les estretors de la crisi econòmica per no complir amb la seva obligació. “Catalunya fa 40 anys que forma part de la multilateralitat, s’ha implicat en les sis negociacions de model de finançament que hi ha hagut i el resultat sempre ha estat negatiu per a Catalunya i per al conjunt. És un model opac, arbitrari i injust”, ha denunciat la consellera catalana. Mas aporta la seva experiència dels seus deu anys de vida a Alemanya per recordar als seus homòlegs que un estat com Hesse recapta els impostos que genera al seu territori.
Dubta de la legitimitat
El conseller de Castella-la Manxa, Juan Alfonso Ruiz, ha agraït que no calgui arribar al torn de precs i preguntes per abordar el finançament i ha posat en qüestió la legitimitat de Natàlia Mas de proposar res. “Venen els catalans, així que s’han adonat que és aquí on s’ha de parlar de finançament autonòmic. És cert, però, que sembla ser que qui ve a explicar la seva proposat de finançament singular per a Catalunya és una consellera en funcions, no sé jo si té la legitimitat suficient per parlar de temes tan importants en representació de Catalunya...”, ha gosat dir el conseller d’Hisenda del govern socialista presidit per Emiliano García-Page. “El que es proposa per a Catalunya és un xantatge per a la governabilitat de Catalunya i d’Espanya i, per descomptat, com a xantatge que és un model injust, egoista que només busca privilegis i fer-se amb la clau de la caixa comuna de tots els espanyols per trossejar la riquesa del país”, ha reblat.
El Ministeri d’Hisenda es reuneix avui amb les conunitats en el si del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per fixar el camí del dèficit en el qual poden incórrer els territoris el proper curs i que serà la base per a l’elaboració dels pressupostos de la Generalitat. Les xifres que aprovi avui Hisenda seran també la guia sobre la que elaborarà els pressupostos del 2025 –actualment l’estat funciona amb els comptes prorrogats– a l’hora de fixar el límit de despesa per a l’Estat i l’itinerari de dèficit a tres anys, un camí que demà serà aprovat al Consell de Ministres i que serà traçat sobre un nou quadre macroeconòmic que millorarà la previsió de creixement.
Entregues municipals
Ja a porta tancada, la vicepresidenta María Jesús Montero ha comunicat que les entitats locals rebran el 2025 unes entregues a compte rècord de 26.983 milions, un 13% més que el 204. El camí de l’estabilitat, a més, es flexibilitza per a ens locals perquè fins ara tenien assignat un superàvit del 0,1% el 2025 i del 0,2% el 2026, però amb el nou itinerari de dèficit 2025-2027 és d’equilibri pressupostari, amb la qual cosa guanyen una dècima d’oxigen. La previsió és que la reunió del Consell de Política Fiscal acabi a les quatre de la tarda.
