Junts deixa molt tocat Sánchez
Nogueras tomba els pressupostos a la primera de torn i també la llei d’estrangeria, i arrisca la legislatura
En l’aire el repartiment de menors i Hisenda té un mes per al nou objectiu d’estabilitat que guiï la Generalitat
El Congrés sí que aprova el decret anticrisi amb l’IVA de l’oli al 0%, la llei de paritat i la renovació judicial
El que havia de ser el primer i feliç aniversari de les eleccions del 23 de juliol es va convertir per a Pedro Sánchez en el cruel recordatori de la seva debilitat i l’anunci prematur que la seva legislatura pot morir abans d’hora per obra de Junts, que, hores abans de la visita del president a Barcelona per reunir-se amb Pere Aragonès, va celebrar l’efemèride prement el botó del vot en contra en els dos punts més importants per al govern dels nou que es votaven ahir al Congrés: la presa en consideració de la reforma de la llei d’estrangeria per fer obligatori el repartiment dels menors no acompanyats arribats a les Canàries i que des del 2022 és voluntari i, per a sorpresa de tothom, els objectius d’estabilitat que són el primer pas dels pressupostos estatals del 2025 i la guia amb què treballa la Generalitat. Si Míriam Nogueras era qui posava veu al no al repartiment obligat de menors dictat des de Madrid –“Catalunya és i ha estat terra d’acollida. La resposta del govern espanyol a la solidaritat de Catalunya ha estat la de sempre: abusar-ne”, va dir–, qui verbalitzava el no als objectius d’estabilitat pressupostària era Josep Maria Cruset tot invocant l’execució pressupostària (“el 45% a Catalunya és un 212% a Madrid, cinc vegades més”) com a motiu. El doble torpede a la línia de flotació va agafar a contrapeu la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, molt enfadada amb Junts, segons van relatar fonts del seu entorn a aquest diari tot i que en públic preferia mossegar-se la llengua i carregar contra el PP. “Junts també governa en ajuntaments que en resulten perjudicats”, es va limitar a dir Montero. Més dur era Gabriel Rufián (ERC): “Som més a prop que ahir d’una moció de censura d’Alberto Núñez Feijóo votada per Junts. I és poc opinable per la dinàmica de vot de Junts amb la dreta i la ultradreta espanyoles, amb PP i Vox. Feijóo no va pactar amb Junts fa un any perquè no va poder i Vox li ho va impedir, però al final acabarà passant”, etzibava Rufián. “Junts està donant l’esquena al llegat més social de Pujol, aquell que deia que és català qui viu i treballa a Catalunya, i entre Pujol i Sílvia Orriols està elegint Orriols”, va reblar.
L’objectiu del govern amb el clàssic ple escombra del juliol era tancar la carpeta legislativa i enviar un missatge de salut de ferro abans de les vacances i a set dies que el jutge Juan Carlos Peinado visiti La Moncloa per prendre declaració al president en el cas contra la seva dona, Begoña Gómez, però el doble disgust de Junts va fer que Sánchez acabés incomplint l’agenda personal i no acudís al Congrés per evitar la fotografia en l’hora greu de la derrota en el primer aniversari electoral del 23-J. Hi havia nou votacions en joc: la presa en consideració de la reforma de l’article 35 de la llei d’estrangeria per fer obligatori el repartiment de menors quan les comunitats receptores sobrepassin el 150% de la seva capacitat, els objectius d’estabilitat pressupostària que serveixen de guia per a Hisenda i per a la Generalitat i la resta, el decret de l’escut anticrisi que inclou la mesura de Junts de l’IVA del 0% a l’oli, la llei de paritat (amb una sorpresa en forma d’esmena que no hi té res a veure, que és l’aval al Congrés per fer un itinerari de dèficit tot i el vet del Senat), la llei d’agents forestals, la llei de bombers forestals, la llei de creació de l’autoritat d’investigació d’accidents ferroviaris, i, finalment, la reforma de la llei del poder judicial i els nomenaments al Consell General del Poder Judicial.
Set votacions guanyades a dues
El govern encaixava el fracàs de veure tombats els dos primers punts, i va obtenir l’aprovació dels set últims. La ministra Montero va recordar que el camí del dèficit oferia a la Generalitat i a la resta 10.000 milions més i una mica més d’oxigen perquè fins ara tenien l’obligació de registrar un superàvit del 0,1% el 2025 i el 2026 i ara guanyaven dues dècimes més de marge fiscal nou amb un dèficit del 0,1% el 2025, el 2026 i el 2027, però va culpar el PP de “l’assetjament i derrocament”. “No s’entén que el PP estigui perjudicant els seus governs”, va dir Montero en al·lusió a les onze comunitats populars.
Enuig de Montero amb Junts
El revés de Junts al pròleg dels pressupostos no implica que no es puguin presentar en temps i forma, segons Montero, però la lectura política que fa el govern és que Junts no és de fiar per navegar la legislatura –“estava tot parlat i això no es porta a votació sense diàleg i garanties d’aprovació”, avisen des d’Hisenda– quan impugna l’acord del Consell de Ministres i del Consell de Política Fiscal i Financera de fa vuit dies en què va participar la consellera Natàlia Mas. L’entorn de Montero sosté que no va saber el vot de Junts fins deu minuts abans que intervingués Cruset al pati del Congrés davant la premsa a un quart de nou del vespre (el ple havia arrencat deu hores abans, a les 10 del matí, i va durar dotze hores ininterrompudes), i Junts ho rebat: “Estaven avisats.” Qui es permetia presumir en l’hora de l’adeu de diputat i rumb al Senat era Eduard Pujol: “Set és un número màgic i no és xantatge. És política.”
Debat migratori apassionat
El ministre Ángel Víctor Torres (Política Territorial) intentava fins al final que Junts passés a l’abstenció en la llei d’estrangeria, en un debat d’una passió que difícilment recollirà el diari de sessions en tota la intensitat. “Es tracta de nens i nenes que no tenen veu però que amb els seus ulls criden dolor i por perquè el patiment que ells han viscut no l’ha viscut ningú de vostès mai”, va etzibar Luc André Diouf, un home de 59 anys nascut a Joal (Senegal) que no va arribar a les Canàries en cayuco sinó en avió amb visat de turista però que va dormir 45 dies al carrer, a la vora de la platja de Las Canteras (Las Palmas), abans de ser referent sindical i des del 2019 diputat del PSOE. “Ni per uns nens són capaços d’aparcar l’odi que es tenen. Avui no puc arribar a les Canàries dient que el Congrés ha dit que no. Jo no tinc discurs per explicar a les Canàries que el Congrés no és capaç de treballar en matèria migratòria i reformar la llei i adaptar-se a la nova situació”, implorava Cristina Valido (Coalició Canària) a punt de plorar. “La caritat és ordenada. No se’ls pot treure el pa als nostres fills per donar-lo a altres. Per això la solidaritat és amb els nostres fills”, rebatia Andrés Alberto Rodríguez Almeida (Vox).
El ministre Torres anunciarà avui quin és el pla B per a l’acollida dels menors (que hi hagi ara els 6.000 nens a les Canàries és com si a l’Estat n’hi hagués 130.000, compara el ministre) després de la desfeta parlamentària, però el d’ahir era un ple dels que serveixen de brúixola i alhora de test d’estrès a la legislatura. I Junts va decidir que el dia de l’aniversari electoral i el dia de la reunió de Sánchez a Barcelona amb Pere Aragonès amb investidura de Salvador Illa com a teló de fons, els titulars són per a Junts. “Apel·lo a gent com Xavier Trias, Jordi Turull, Josep Rull, gent que té un llegat al darrere i que potser no comparteixin els discursos que s’escolten aquí molt pròxims a la ultradreta”, etzibava Rufián a Junts. Que Sánchez pensi a tornar a tirar els daus el 13 d’octubre si no hi ha investidura catalana i hi ha eleccions al Parlament, avui ja sembla menys irreal que ahir.