europa
Grècia celebra 50 anys des de la restauració de la democràcia al país
L’intent fallit d’annexionar-se Xipre i la invasió turca del nord de l’illa va acabar per col·lapsar el règim militar
Grècia commemorarà aquest dimecres el 50è aniversari de la restauració de la democràcia al país després de la fi de la ’dictadura dels coronels’, un règim repressiu que durant set anys va fer callar brutalment a opositors i veus crítiques.
En una sessió extraordinària i commemorativa del Parlament hel·lè, el primer ministre grec, el conservador Kyriakos Mitsotakis, ha afirmat aquest dimecres que la democràcia al seu país “és ara més forta que mai”.
Fa exactament mig segle, el 24 de juliol de 1974, l’ex primer ministre grec Konstaninos Karamanlis va tornar de l’exili a França i va presentar el seu nou gabinet, la qual cosa va marcar l’inici de la Tercera República Hel·lènica, la més longeva en la història de Grècia.
Un dia abans, la dictadura militar, liderada per Dimitrios Ioannidis, havia col·lapsat sota el pes del fracàs de l’intent de cop d’estat a Xipre.
En lloc d’aconseguir el seu objectiu d’annexionar l’illa a Grècia, el fallit aldarull va desencadenar una resposta violenta de Turquia, l’exèrcit de la qual va envair cinc dies després el nord de Xipre sota l’argument de protegir els turcoxipriotes.
Des de llavors, l’illa està dividida, amb un conflicte congelat que segueix avui sense perspectives realistes de solució.
“En aquest dia de celebració dels 50 anys des de la restauració de la democràcia en la terra que la va veure néixer, volia estar en el Parlament, el lloc que la dictadura va profanar durant set anys”, ha dit avui Mitsotakis.
El mandatari ha recordat com el país es trobava “asfixiat” per la dictadura, amb milers de presos polítics en les presons i exiliats a l’estranger, mentre els coronels violaven de manera sistemàtica drets i llibertats.
Mitsotakis ha destacat també el paper exercit per Karamanlis, fundador del seu partit, la conservadora Nova Democràcia, en la transició cap a la democràcia i l’estat de dret. Va ser Karamanlis qui “va assumir la responsabilitat d’aixecar al país i gestionar la tragèdia de Xipre”, ha indicat.
El període 1967-1974 va ser un dels capítols més foscos de la història grega, ja que la dictadura va establir un règim autoritari policial que va torturar i va empresonar a opositors polítics, a més de parar el progrés i la liberalització social que havia començat en la primera meitat de la dècada de 1960.
Si bé van ser els esdeveniments a Xipre els que finalment van desencadenar el col·lapse de la ’Junta dels Coronels’ a Grècia, ja abans hi havia hagut moviments de resistència contra el règim.
Aquesta resistència havia aconseguit un punt màxim uns mesos abans, durant l’aixecament estudiantil en la Universitat Politècnica d’Atenes, que va ser brutalment reprimit el 17 de novembre de 1973. En la llista de morts durant l’alçament elaborada després de la caiguda de la dictadura figuraven els noms de 55 persones, si bé el recompte oficial tan sols parla de 24 morts.
El país celebra avui la restauració de la democràcia amb diversos actes, com a cerimònies oficials, exposicions, concerts i l’emissió d’una moneda commemorativa de 2 €.
