“Sembla que hi ha dos Canets: el del centre i el dels barris”

Cert. Vam guanyar amb 1.296 vots i vam ser la primera força. A més, cal remarcar que la resta de forces que estaven governant, totes van perdre vots i, per tant, van perdre la confiança dels seus mateixos votants. El 2019 Canetencs, el partit de l’actual alcalde, va quedar segona força i nosaltres els vam oferir el nostre suport perquè aconseguís l’alcaldia. La seva resposta va ser que ells sempre respectarien la voluntat del poble, i si havia guanyat ERC, ERC havia de governar. No vaig entendre que no complís la seva paraula i quan l’any passat vam quedar primers nosaltres no va respectar la voluntat del poble i no ens va donar suport per obtenir l’alcaldia.

Vam quedar en un empat tècnic amb quatre regidors el PSC i quatre Canetencs. Vaig parlar amb en Pere Xirau i li vaig oferir l’alcaldia dos anys. També vam estendre la mà als Comuns. Tot i això teníem molt coll avall que es reeditaria el pacte del 2019, però també confiava en la paraula donada, que és el més important que té un polític. Em vaig equivocar de ple.

Més del mateix. Són els mateixos malgrat que hagin canviat les cadires. La forma de treballar manté una direcció idèntica encara que ara el govern no el capitanegi ERC, sinó Canetencs. Cert que hi ha entrat Junts, però no oblidem que la seva cap de llista és una exregidora d’Esquerra. Em fa gràcia quan des del govern s’argumenta que les coses s’han de fer de mica en mica. Aquesta seria la meva excusa si hagués entrat jo, que no hi he estat mai, en el govern, i volgués anar aplicant el meu projecte. Però parlem de gent que hi porta deu anys, i aquest “de mica en mica” ja no convenç ningú. No pots tirar pilotes fora eternitzant els recursos del Sunsi Mora, o el clavegueram de l’avinguda Maresme quan cada vegada que plou s’inunden els aparcaments. Has de tenir clares unes prioritats que ja ho eren fa deu anys!

Per a nosaltres és molt important, entre d’altres, el tema de l’habitatge. Tenim un parc limitat que hauria de cobrir les necessitats que hi ha. Tenim gent dormint al carrer, i això un municipi de 15.000 habitants en ple 2024 no s’ho pot permetre. També és prioritari un casal per a la gent gran que municipis molt més petits ja en gaudeixen. Hem d’eliminar els barracons de l’institut i entomar una nova construcció. Canet és molt ric en teixit associatiu i esportiu, i s’ha d’apostar fort pels equipaments, com ara el pavelló, que està saturat.

A Canet tenim el contracte del tractament de residus urbans més car de tot el Maresme, amb un cost de prop de 2 milions d’euros anuals. A banda de la recollida, tenim delegades les competències de neteja viària, platges i deixalleria. Soc consellera comarcal, i el 2021 vaig entrar una queixa que l’empresa adjudicatària, que depèn del Consell, no estava complint amb el contracte. La resposta del govern va ser que no els constaven els problemes i que només eren sensacions. El 2022 aquest mateix govern va demanar una auditoria externa a la Diputació amb el resultat que totes les mancances que com a PSC ja havíem denunciat eren del tot certes. Hem estat pagant per un servei que no es complia al cent per cent.

Nosaltres n’hem fet un dels nostres cavalls de batalla. Estem en un moment de creixement pel que fa a les ocupacions, tant d’habitatges com en el cas particular de les fàbriques abandonades amb episodis com el de l’incendi de Can Xumetra, que va estar a punt de convertir-se en una desgràcia. Hem passat d’una trentena de casos a una quarantena. Hem tingut autèntiques màfies dins de la Pulligan. Això genera por i sensació d’inseguretat. L’ocupació per a mi no està mai justificada, perquè si és un problema social és el govern de torn el que ha de trobar una solució i, evidentment, les delinqüencials no es poden permetre de cap de les maneres. Pel que fa a la presència policial, a Canet no es veuen els agents pels carrers. Hi pots veure els cotxes voltant, però no la policia a peu. És una llàstima, però sembla que hi ha dos Canets: el del centre i el dels barris, els de la perifèria, que queden més abandonats. I no ens podem permetre aquestes dues realitats.

Tenim un municipi no de deu, d’onze! Amb mar i muntanya, amb unes peculiaritats que el fan únic, amb una riquesa cultural enorme i on et pots trobar pel carrer o fent un cafè a en Lluís Homar, en Xavier Sardà o en Miquel Àngel Pasqual de La Trinca. Sovint des del govern es treu pit d’unes qualitats de les quals no n’és responsable. Tenim la bandera blava per la qualitat de l’aigua de mar, però ens ve donada. On son els lavabos a la platja? Tenim quatre guinguetes quan al municipi de costat n’està ple. On és la promoció tan a nivell comercial, turístic o d’oci. Simplement no hi és dins la cartera d’aquest govern.

Aquest govern l’està ofegant. Ara tanquen al trànsit de vehicles la riera Buscarons els caps de setmana, una de les artèries principals del municipi! Amb la majoria de comerciants en contra, perquè s’hi estan jugant el pa. Van recollir quatre-centes signatures per evitar el tancament i la resposta de l’alcalde va ser que li era igual que portessin quatre-centes que quatre mil perquè la decisió ja estava presa. No pots governar d’esquena a la gent. Pots proposar mesures per minimitzar l’impacte de la circulació al centre urbà, però en cap cas a canvi de perjudicar tot un sector. Quan els hi preguntes perquè tanquen la riera Buscarons et responen que és perquè s’hi pugui passejar. Doncs hi ha un magnífic passeig de la Misericòrdia per poder-ho fer, o un passeig Marítim que no ens l’acabem i que, per cert, amb el que portem d’any ja s’hi han carregat vint palmeres. I no poden dir que s’ho han trobat perquè porten molts anys a govern i el que calia era prevenció, no tallar els arbres.

Estudiarem les diferents opcions que hi hagin i triarem la que sigui més beneficiosa per a la ciutadania, evidentment. Parlem d’un contracte a llarg termini i malgrat que no s’ha de tancar cap porta hem de saber ben bé que representa. A Mataró funciona la municipalització i a Pineda el contracta amb Agbar. És imprecindible fer un estudi acurat, sense apriorismes ni amb decisions preses abans de conèixer els resultats. Que pel fet de ser d’esquerres no ens decantem per la municipalització sense abans saber quin cost pot representar per l’Ajuntament haver d’assumir el personal. Cal recordar que d’un pressupost de 16 milions d’euros, el personal s’endú la meitat. S’ha de ser molt curós perquè parlem de diner públic.

A principi del mandat passat l’actual tinent d’alcalde, Lluís Llovet ens va dir que era inviable. Quan la Generalitat el 2022 li va presentar un projecte amb un semàfor perfectament viable després sí que es podia fer, però no hi havia diners. Això sí, invertim en un altre semàfor a la carretera N-II a pocs metres del que ja hi ha davant la policia local i per beneficiar només als clients del càmping El Globo Rojo. Quan demanem explicacions ens ho justifiquen dient que es tracta de l’únic càmping que tenim a Canet de primera categoria i que el semàfor també servirà perquè els infants puguin utilitzar es instal·lacions del Club Vela. Un Club Vela que no es troba precisament en les millors condicions.

La pregunta és qui va ser el promotor de la compra de l’Odèon? Un alcalde socialista, Quim Mas. A Canet s’ha apostat molt per la cultura sí, perquè per la neteja i la seguretat segur que no s’ha fet. S’han deixat molts diners en aquest equipament i en la compra de la Rectoria Vella. Però encara se’n deixaran molts més en la rehabilitació. Amb el que s’ha invertit en la recuperació del teatre es podrien haver construït set d’Odèon. Tornem amb l’elecció de prioritats. Que calia fer obres al Centru perquè és un equipament emblemàtic, d’acord. Que calia comprar la Rectoria Vella per dotar de vestidors un teatre que no en té, també d’acord. Però potser és tan o més important tenir un casal de la gent gran, que fa mes falta. Nosaltres estem a favor de la cultura, però Canet no és només cultura, sinó que és també entitats socials i esportives, és seguretat, és neteja, son parcs i jardins de qualitat… Està molt bé jugar fort per un projecte en concret, però que no faci desaparèixer tots els altres.

La inversió en el camp de futbol. La gespa la va posar en Quim Mas en el seu mandat i ara quan calia canviar-la s’ha fet. També ha estat un encert l’APP ÉsCanet que facilita el contacte i la interacció de la ciutadania amb l’Ajuntament. Nosaltres ja la portaven en el programa del 2019 perquè ens vam fixar en una experiència semblant que hi havia a Caldes d’Estrac. El 2023 la vam tornar a portar, quan ningú del govern la contemplava.

Nosaltres treballem el dia a dia i ho fem per atendre les necessitats i els requeriments de tots els ciutadans, independentment de a qui votin. Ho estem fent de forma efectiva, eficient i eficaç des del 2019 quan vam començar a pujar i l’augment de vots s’ha mantingut des de llavors. Esperem no només consolidar els suports obtinguts sinó sumar-ne de nous d’aquí a tres anys i necessitar els menys pactes possibles. Tot i això, és evident que es coalicions formen part habitual de la política, perquè en última instància els pactes no els fan els partits, sinó les persones. Poden passar moltes coses.