El Tribunal de Comptes s’hi atreveix i és el primer a dur l’amnistia al TJUE

El Tribunal de Comptes (TdC) ha acordat plantejar una qüestió prejudicial a la justícia europea sobre la llei d’amnistia en el marc del procediment sobre el presumpte desviament de fons públics per al “procés”, argumentant els dubtes que la norma entri en col·lisió amb la legislació comunitària. Tot i que no hi ha cap precedent, i que en teoria el trasllat de preguntes prejudicials correspondria als tribunals ordinaris de justícia, el TdC s’atreveix a dur el seu cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)

Si la setmana passada el Tribunal Suprem va decidir portar la llei al Tribunal Constitucional, convençut que vulnera la Carta Magna, aquest dilluns ha estat l’òrgan comptable qui ha acordat consultar la norma per primera vegada al TJUE. La consellera encarregada del procediment que afecta Carles Puigdemont i una trentena d’exalts càrrecs del govern el 2017 subratlla a la seva interlocutòria, a la qual ha tingut accés EFE, que és “ molt difícil conciliar” la llei d’amnistia amb la “prevenció de la impunitat del frau i la corrupció” que persegueix el dret de la Unió Europea. I incideix que diversos preceptes d’aquesta llei podrien donar lloc, “precisament, a la impunitat de les responsabilitats comptables que, si escau, es poguessin declarar pels fets enjudiciats” en aquest procediment, que ara queda en suspens després d’aquesta decisió.

El TdC s’alinea així amb les tesis del Suprem que la suposada malversació en organitzar el 1-O pot afectar la viabilitat econòmica europea, per intentar no amnistiar els alts càrrecs.

Esdevé qüestionable que el TdC pugui dirigir-se al TJUE, perquè els membres del tribunal que avalua l’actuació de les administracions a l’Estat no són jutges, ni formen part del Consell General del Poder Judicial, ni tampoc han de jutjar aquelles qüestions que són atribució dels tribunals de justícia. És probable que les defenses dels investigats demanin la inadmissió de la prejudicial.

La fiscalia del Tribunal de Comptes (TdC) va demanar 3,1 milions d’euros de responsabilitat patrimonial a una trentena d’ex alts càrrecs del govern per les despeses d’Exteriors i l’1-O durant el ’procés’, entre els quals hi ha els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, diversos exconsellers i altres càrrecs de l’executiu, el Diplocat i de les delegacions a l’estranger. La vista va quedar llesta per a sentència, encara en espera. No cal recordar que les defenses dels acusats en van demanar l’absolució, entre d’altres, emparant-se en la llei d’amnistia i que els fets ja havien estat jutjats o estan a punt de fer-se, pels tribunals de justícia. Amb aquest pas, la consellera del TdC ha aturat la resolució del cas, fins que contesti el TJUE. La Fiscalia i les defenses s’hi van oposar, mentre que Societat Civil Catalana considera que la norma de l’oblit penal vulnera drets.

Tot i que la consulta del Tribunal de Comptes només és per al procediment comptable de l’1-O, si el TJUE acabés acceptant d’analitzar la consulta podria provocar que el Suprem, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, per ara, no volen aplicar en alguns casos la llei d’amnistia als líders independentistes, podrien aturar aquestes resolucions fins a saber què manifesta la justícia europea.