Política

política

Eufòria de Sánchez i PSOE tot i obviar ‘concert’ i no tenir vots per a la Lofca

El concert era anatema fa només quinze dies, quan la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va presidir el Consell de Política Fiscal i Financera i va ser taxativa. “El que ERC sempre ha plantejat en la reforma del model de finançament és una mena de concert econòmic per a Catalunya. Jo no comparteixo el concert econòmic per a Catalunya, ho he dit en múltiples ocasions i així també ho ha expressat el PSC a Catalunya”, va afirmar el 15 de juliol tot afegint-hi que “el govern no hi participa però confia totalment en Salvador Illa i que el fruit de la seva negociació serà raonable”. Amb el preacord exposat per ERC que a priori creua la fins fa poc línia vermella i amb la consulta a la militància pendent, ni el govern de Pedro Sánchez ni el PSOE dissimulen l’eufòria per una entesa que obre la porta al primer govern socialista de la Generalitat en solitari. Ni el fet d’obviar deliberadament el mot concert, ni el funambulisme d’esquivar qualsevol valoració pública sobre el fons de l’acord a Ferraz i a La Moncloa, ni l’evidència de no tenir ara els 176 vots necessaris al Congrés per reformar la llei de finançament de les comunitats (Lofca) per la negativa de Compromís i la Chunta (dins de Sumar) ni el crit al cel dels barons moderen l’alegria dels socialistes, que s’imposen no entrar en controvèrsies sobre l’abast real del text fins que els 8.700 militants d’ERC votin divendres en la consulta vinculant. “És una extraordinària notícia, el preacord que s’ha assolit. Estem obrint una etapa nova, d’entesa transversal i d’acord entre diferents. És bo per a Catalunya i per a Espanya”, va lloar Sánchez des de Palma després del seu despatx amb el rei Felip VI. La unanimitat a l’executiva va ser total amb una sola excepció, l’abstenció del president de la diputació de Conca, Álvaro Martínez Chana.

Igual que amb l’amnistia, Sánchez i el PSOE desafien de nou l’hemeroteca, però ara amb un component més inflamable que l’oblit penal del procés perquè hi ha en joc el finançament comú i la solidaritat entre territoris. Significativament, Montero –present al Consell de Ministres i a l’executiva del partit com a vicesecretària d’organització– es va amagar ahir per no explicar-se. “No sé si no ho podem qualificar de revolucionari”, enaltia la ministra portaveu Pilar Alegría en l’afany de respondre amb evasives emocionals les preguntes pel contingut.

Chunta i Compromís, no

Qui lidera l’enuig intern és el baró socialista manxec Emiliano García-Page, que avui ha convocat la premsa amb l’esquer d’un anunci. “El tronador silenci davant el greu atemptat a la igualtat anunciat per ERC em té perplex”, va dir Page tot censurant l’“assentiment intolerable” del PSOE” que el deixa amb “estupefacció”. “És una ruptura bruta de la igualtat entre espanyols. Inadmissible”, etzibava el líder del PSOE aragonès, Javier Lambán. “Cap novetat. Hem vist les crítiques en altres moments i sempre venen de les mateixes persones”, relativitza Alegría. El problema és que ja no és arrencar el sí de Junts o el BNG sinó que la coalició PSOE-Sumar no té ara els vots per arribar als 176 de la majoria absoluta que cal per reformar una llei orgànica com la Lofca. “Que ningú ho dubti, votaré en contra de qualsevol finançament singular mentre no es posin en marxa les eines bilaterals de finançament de l’Estatut d’Aragó”, avisa el diputat Jorge Pueyo (Chunta-Sumar), nascut a Fonts (Osca). I el mateix diu Compromís, que té dos diputats al Congrés: Águeda Micó i Alberto Ibáñez. Micó admet l’infrafinançament català i respecta la bilateralitat, però votarà en contra de la nova Lofca “si no s’aborda la singularitat del problema valencià d’infrafinançament”. Així que els vots són insuficients. Només el lehendakari Imanol Pradales defensa el model català i aplana el sí del PNB. “En la mesura que permet avançar en termes d’autogovern a Catalunya és positiu”, diu Pradales.

Conscient dels recels, Sánchez es va aturar en els efectes sobre la resta: “El que puc traslladar i així està recollit en l’acord és el compromís de la solidaritat interterritorial, de la qualitat i la cohesió dels serveis públics i de la igualtat dels espanyols es visqui on es visqui”. I va lloar ERC tot confiant en l’aval de la militància: “El desig, lògicament, que surti el sí, perquè això significarà que no hi ha una repetició electoral i que la legislatura arrenca a Catalunya.” Ni una paraula, però, del pes de l’hemeroteca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.