política
La sobirania fiscal neix el 2025 però no té data final
“Estàs d’acord que Esquerra Republicana voti a favor de la investidura del candidat socialista a canvi de la sobirania fiscal, la promoció i protecció de la llengua catalana, la convenció nacional per a la resolució del conflicte polític i la resta de mesures acordades?” Aquesta és la pregunta que ERC farà divendres als seus 8.700 militants en la decisiva consulta interna que haurà de ratificar o no el preacord amb el PSC per fer Salvador Illa president. El document, que es va fer públic ahir al migdia abans que els republicans iniciessin a la tarda un seguit d’assemblees territorials presencials per explicar-lo, confirma que es farà un “canvi de paradigma” en el model de finançament.
Amb això, el text fixa “l’assumpció progressiva” per part de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), que preveu guanyar múscul amb el traspàs de personal des de l’estatal, de la gestió, la recaptació, la liquidació, la inspecció i la disponibilitat de “tots els impostos suportats a Catalunya” però evita anomenar-ho “concert econòmic” i no fixa cap horitzó temporal per a la consecució de la sobirania fiscal plena. El calendari que sí que s’estableix és que, durant el primer semestre del 2025, la comissió bilateral entre els governs –socialistes– de la Generalitat i de l’Estat, que es crearà segons els acords de la investidura de Pedro Sánchez, serà qui “formalitzarà” el preacord pel que fa a la concreció d’un nou model basat en la negociació bilateral amb l’Estat, i en concretarà el calendari de desplegament. El model, a més de preveure que tots els impostos, llevat dels de naturalesa local, els recaptarà i gestionarà la hisenda catalana –el desenvolupament de la qual haurà de ser una “prioritat” per al nou govern socialista–, també fixa que la Generalitat assumirà un “augment substancial” de la capacitat normativa tributària, “amb coordinació amb l’Estat i la Unió Europea”. L’aportació a les despeses de l’Estat, a imatge del cupo basc, “s’establirà a través d’un percentatge de participació en els tributs”, però no concreta com es calcularà. Tampoc concreta l’aportació que farà a la solidaritat amb altres comunitats, ja que només parla del fet que ha de ser “explícita i s’ha de reflectir de manera transparent”, i que ha de tenir com a fi que tots els seus serveis públics puguin assolir “nivells similars” sempre que duguin a terme “un esforç fiscal també similar”. Fonts de la negociació admeten que totes dues quotes s’aniran concretant amb “negociació política”, ja que hi ha diversos possibles mètodes de càlcul.
Canvis legislatius
El preacord apunta que també serà al llarg del 2025 quan s’impulsaran les “modificacions legislatives necessàries” –que s’enumera que són a la Lofca, en què s’haurà d’incorporar Catalunya a les excepcions del règim comú, a la llei de finançament de les comunitats autònomes i a la llei de cessió de tributs de Catalunya–, per a les quals els republicans admeten que caldrà buscar “els suports parlamentaris necessaris” perquè tirin endavant, que ara no estan assegurats. Tant els acords de la comissió bilateral com les modificacions legislatives es traslladaran a la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat perquè es puguin aterrar i aprovar el 2025.
El primer tribut en què avançarà la implementació del nou model serà el principal impost, l’IRPF, el 2026 amb relació a la declaració de l’any anterior. En el document tot just s’afegeix, pel que fa a calendaris, que les comissions esmentades també faran propostes al llarg del 2025 per, “com a mínim”, avançar en la recaptació de l’IVA de les petites i mitjanes empreses, i en el d’arrendaments turístics. “Hem definit l’estació d’arribada, com es construeix i hem identificat els primers passos, que són la prova de vida; a partir d’aquí anirem construint el camí”, resumeixen fonts republicanes. Això sí, mentre no es desplegui del tot el nou model –durant un temps, doncs, indeterminat–, també es fixen uns criteris que han de servir per rebaixar el gran dèficit fiscal actual, entre els quals destaquen l’assumpció del principi d’ordinalitat –Catalunya ha de quedar en la mateixa posició del rànquing en allò que dona i allò que rep al pot comú– i la creació d’un consorci paritari Estat-Generalitat per a la gestió i execució de les inversions de l’Estat al país.
Programa republicà
Si les bases avalen el preacord, els republicans se n’aniran a l’oposició, però el govern socialista s’haurà de guiar en gran part pel programa que ja ha endegat l’actual executiu, que se seguirà aplicant en gran part, i fins i tot haurà d’anar més enllà, empassant-se alguns “gripaus”. El text preveu, així, que es rescati l’oficina de la renda bàsica universal que el PSC va vetar en la negociació pressupostària del 2023, i que ara apunten que “actualitzarà” el pla pilot ja dissenyat. Els socialistes, a més, assumeixen aprovar elevar el tipus impositiu del joc vinculat als casinos i tornar al règim de fiscalitat anterior, és a dir, retornar del 10% que es va aprovar per facilitar l’arribada del Hard Rock al 55%. Així mateix, el preacord aposta per crear un model aeroportuari descentralitzat en què el govern de la Generalitat “sigui un actor determinant en la presa de decisions estratègiques” relatives en concret a l’aeroport del Prat.“Hem arrossegat bastant el PSC a la nostra agenda”, es van vantar ahir fonts de la negociació. Els socialistes fins i tot es comprometen a culminar la creació del cos d’acció exterior i consolidar i ampliar la xarxa de delegacions actual. Igualment, assumeixen el clam pel reconeixement de les seleccions esportives catalanes, per la qual cosa es constituirà una oficina del govern que oferirà suport sobretot a les federacions que poden optar a la participació directa en l’àmbit internacional.
El preacord inclou també tot un paquet de mesures a favor del foment de la llengua, entre les quals destaca la creació d’un departament de política lingüística que implanti un “pla d’acció transversal” dins el govern, i que en els 100 primers dies aprovi el Pacte Nacional per la Llengua i un calendari d’execució, per al desplegament del qual no es preveuran menys de 200 milions el primer any.
El primer gran punt del pacte estableix l’impuls, en el primer ple del Parlament després de la constitució del nou govern, d’una convenció nacional per a la resolució del conflicte polític, que estarà integrada per representants de tots els grups que així ho vulguin i presidida per un diputat d’ERC. El seu objectiu serà impulsar un “ampli debat polític, social i ciutadà” al voltant del conflicte polític sobre l’organització territorial de Catalunya, per contribuir així a bastir una proposta catalana que contribueixi a abordar la seva resolució, que al capdavall haurà de ser posada a votació del conjunt de la ciutadania. Per facilitar els treballs de la convenció, el govern crearà també una oficina que haurà d’assegurar els recursos tècnics, humans i materials. “És aconseguir que no mori l’Acord de Claredat”, descriuen negociadors republicans. L’espai també servirà per fer un seguiment de l’aplicació de la llei d’amnistia.
Si hi ha acord finalment, el ple podria fer-se el 7 o 8 d’agost, ja que abans el president del Parlament, Josep Rull, hauria de fer la tanda de converses i s’hauria de reunir la diputació permanent, que es va constituir ahir, per convocar-lo oficialment.
PUNTS D’ACORD
Els comuns, a punt per a l’acord
Els comuns i el PSC també estan ultimant un acord per tirar endavant la investidura de Salvador Illa, segons van confirmar ahir a l’ACN fonts de les negociacions. L’espai de Jéssica Albiach ha convocat una reunió del consell nacional aquest matí per explicar-ne els termes, per ara desconeguts, i valorar i eventualment ratificar l’entesa. Entretant, la prudència és màxima en el PSC, que ha convocat una reunió extraordinària de l’executiva per dissabte, just l’endemà de la consulta d’ERC. En un comunicat emès ahir, els socialistes expressaven el “respecte” pels processos interns de la resta de forces polítiques i explicaven que serà en la reunió de dissabte quan valoraran els resultats de la negociació. “Estem davant una oportunitat única i des del PSC es confia en un resultat positiu per a la ciutadania”, apuntaven en el comunicat.
