àfrica
Angola anuncia un alto el foc en el conflicte entre l’M23 i l’Exèrcit de la RD Congo
A començament del mes de juliol, els EUA van aconseguir una treva que només va durar tres dies
La Presidència d’Angola, mediadora en la guerra que lliuren el grup rebel Moviment 23 de Març (M23) i l’Exèrcit de la República Democràtica del Congo (RDC) en l’est del país, ha anunciat un alto el foc a partir del pròxim diumenge entre l’RDC i Ruanda, vinculada als insurgents.
“La segona reunió ministerial entre l’RDC i la República de Ruanda, celebrada avui a Luanda sota la mediació de la República d’Angola, ha acordat l’establiment d’un alto el foc que entrarà en vigor a partir de la mitjanit del 4 d’agost de 2024”, ha assenyalat la Presidència angolesa en un comunicat difós a última hora d’aquest dimarts.
Els ministres d’Exteriors de la RDC i de Ruanda van encapçalar les negociacions per a l’alto el foc, del qual no es va detallar la durada i que estarà “supervisat per un mecanisme ‘ad hoc’ de verificació reforçat”, han assegurat fonts angoleses.
El precedent dels EUA
El passat 4 de juliol, els Estats Units van anunciar una treva humanitària de dues setmanes en l’est de la RDC per a “permetre el retorn voluntari de les persones desplaçades i proporcionar als treballadors humanitaris accés sense restriccions a les poblacions vulnerables”.
No obstant això, el poderós M23 va acusar les Forces Armades de la RDC (FARDC) de trencar el tracte, per la qual cosa els combats es van reprendre tan sols tres dies després de l’anunci d’acord per part de la Casa Blanca.
“En aquest moment, els civils i les nostres posicions estan sent atacades per la coalició de forces del règim de Kinsasa”, va afirmar llavors un portaveu del M23, Lawrence Kanyuka, en el seu compte de la xarxa social X.
Més d’1,6 milions de refugiats
Més d’1,6 milions de persones han hagut d’abandonar les seves llars pels combats del M23, i les recents escalades han obligat altres desenes de milers més a buscar refugi en condicions d’amuntegament.
L’activitat armada del M23 es va reactivar l’octubre de 2021, després d’anys de relativa calma. Des de llavors, ha avançat per diversos fronts fins a situar-se a uns vint quilòmetres de la capital de la província de Kivu del Nord, Goma, que va ocupar durant deu dies en 2012, abans de retirar-se per la pressió de la comunitat internacional.
Els insurgents han pres el control de carreteres que uneixen la resta del país amb aquesta estratègica ciutat, de més d’un milió d’habitants i base de nombroses ONG internacionals i institucions de l’ONU.
A part d’una crisi humanitària, els seus combats han desencadenat greus tensions entre l’RDC i Ruanda per la presumpta col·laboració de Kigali amb el grup rebel, un extrem que les autoritats ruandeses sempre han negat malgrat haver estat confirmat per l’ONU.
Des de 1998, l’est de la RDC està sumit en un conflicte alimentat per milícies rebels i l’Exèrcit, malgrat la presència de la missió de pau de l’ONU (Monusco).
