Els militants d’ERC avalen Illa (PSC) com a president de la Generalitat

La militància d’ERC ha optat per donar llum verd a Salvador Illa com a candidat a l’investidura a president de la Generalitat. La votació sobre el preacord amb el PSC ha tingut una gran participació, superant el 75% dels afiliats, que han donat suport al preacord firmat per la seva executiva que facilitarà l’investidura socialista amb un 53,5% dels vots (3.397 vots), mentre que els partidaris del no han estat 2.847 (44,8%). Hi ha hagut 105 vots en blanc, un 1,7% en una jornada que s’ha decidit per mig miler llarg de vots.

A la pregunta “estàs d’acord que ERC voti a favor de la investidura del candidat socialista a canvi de la sobirania fiscal, la promoció i protecció de la llengua catalana, la Convenció Nacional per a la resolució del conflicte polític i la resta de mesures acordades?”, més de la meitat dels consultats han votat afirmativament, tot i que el marge ha estat estret. Tan estret, que la mateixa secretària general d’ERC, Marta Rovira, ha admès que serà un “sí vigilant” des de “l’oposició que farem al Parlament”.

El ‘sí’ de les bases d’ERC a l’acord amb el PSC destapa la capsa dels trons en molts flancs, si bé encara no assegura del tot la presidència de Salvador Illa. La raó, el fet que el Jovent Republicà, que és una organització autònoma, s’ha oposat frontalment al pacte, i té una diputada, Mar Besses, que és decisiva. La formació, que queda ara en l’ull de l’huracà, convocarà en breu un consell nacional per valorar com queda la situació política, en què es decidirà el sentit final del seu vot, si bé és evident que rebrà ara moltes pressions, començant per les d’ERC, perquè voti en sintonia amb la resta del grup parlamentari.

Sense haver-se destapat encara aquesta darrera incògnita, el PSC, que aquesta setmana ha evitat valorar el preacord per evitar sulfurar les bases republicanes, reuneix avui l’executiva per valorar el sí d’ERC que gairebé dona la presidència a Illa. Si es confirma, probablement el mateix presidenciable trucarà el president del Parlament, Josep Rull, per demanar-li que es convoqui la propera setmana un ple d’investidura. És clar que aquesta mateixa convocatòria desencadenarà una altra variable que ho pot acabar distorsionant tot. Si més no, els calendaris. I és que el president a l’exili Carles Puigdemont ja ha anunciat la seva intenció de creuar la frontera per assistir-hi, fet que el destina a una segura detenció, ja que el Tribunal Suprem s’ha negat a aplicar-li la llei d’amnistia i manté l’ordre de detenció sobre ell. Si aquesta es materialitza abans del ple, com és plausible, el mateix Rull té en ment una suspensió de la sessió, a què fins i tot els comuns ja han dit aquest matí que donarien suport. També Marta Rovira va dir ahir que, si es produïa aquest escenari, tampoc els republicans es quedarien de braços plegats, i tenien plantejades diverses opcions. Si en efecte el ple s’ajorna, i l’aixecament de l’ajornament es lliga a un eventual alliberament de Puigdemont, que ningú té clar quan es podria produir, s’entra de nou en una dinàmica diabòlica. Rull tindria de temps fins al 26 d’agost per convocar de nou el ple, però si en aquella data l’expresident romangués a la presó, tota la pressió recauria sobre ell: permetria la investidura d’Illa, amb tot l’enrenou polític i ciutadà que es podria tornar a generar? O deixaria expirar el termini tot abocant a noves eleccions, sense un motiu legal sòlid aparent i exposant-se a noves querelles judicials i noves acusacions de cop a la democràcia? Tant en una com en l’altra hipòtesi, les conseqüències serien imprevisibles...

El sí de les bases republicanes, en tot cas, també tindrà segurament conseqüències a nivell intern i a nivell del moviment independentista. En els propers dies i setmanes, es podrien veure militants que han defensat el no estripant carnets, o organitzant-se per muntar una candidatura alternativa, desmarcant-se de l’eix junqueristes-roviristes, aprofitant el gran suport que malgrat la inferioritat de condicions han tingut en la consulta. Però és que a nivell del moviment independentista, el fet que ERC faci president un defensor del 155 també serà un terratrèmol que es veurà probablement amb les protestes al carrer que ja ha anunciat l’ANC, i obrirà un nou esvoranc que farà molt difícil reconciliar les postures a fi de reprendre el debat pendent encara no resolt des del 2017: refer la unitat, com a mínim, per trobar una estratègia compartida. Venen setmanes molt calentes.