Mig segle buscant la pau a Xipre
El conflicte de l’illa, en què ha faltat diàleg entre les comunitats, es percep com una qüestió legal
Les negociacions continuen congelades des de les converses d’alt nivell de l’any 2017
Organitzacions de la societat civil fomenten la convivència a través de projectes d’educació per la pau
“El problema principal és que no s’han curat els traumes i els dolors”, afirma Thekla Kyritsi
El barri de Varosha –en turc Maras– de la ciutat xipriota de Famagusta, a l’est de l’illa, s’ha convertit en un parc temàtic. En l’edició de l’11 de juliol, aquest diari recordava la ciutat fantasma com un símbol del dolorós passat de l’illa. Havia estat una de les ciutats més populars i turístiques abans dels anys setanta, amb hotels a primera línia de les platges turquesa i amb alguna estrella de Hollywood que s’hi passejava.
Ara també s’hi passegen turistes, tot i el descontentament d’Europa. Venen a banyar-se a les mateixes platges, però les cases abandonades i els cartells descolorits i a punt de caure marquen la diferència. Els carrers s’han tornat a asfaltar i encara que només hi circulen cotxes de policia, els visitants es poden desplaçar amb bicicletes llogades a l’entrada –on també pots menjar una hamburguesa o un gelat– i patinets elèctrics. En un restaurant encara hi queda la nevera i a l’església, les campanes.
“Els meus familiars van haver de marxar de Famagusta després de la invasió turca; jo no hi he tornat perquè em faria massa mal”, explica el Pavlos, ciutadà grecoxipriota que viu al sud-est de l’illa. El 20 de juliol de 1974 Turquia va començar la invasió de Xipre, amb el pretext de protegir la minoria turca després d’un cop d’estat ultranacionalista grec. Els anys anteriors, els conflictes entre grecoxipriotes i turcoxipriotes –que representaven un 18% dels habitants– havien comportat el desplegament de tropes internacionals de les Nacions Unides.
“Penso que el problema principal és que no s’han curat els traumes i els dolors. La gent està cansada del tema, però no hi ha hagut un diàleg de base entre les dues comunitats. El problema es veu com un tema polític i legal d’estat”, explica la Thekla Kyritsi, membre del Centre per la Igualtat de Gènere i la Història (KIIF). “A cada zona s’utilitza una narrativa basada en l’heroisme d’uns mateixos i les diferències dels altres. Els mitjans de comunicació també fomenten aquest discurs”, hi afegeix. Passejant per la part grecoxipriota de Nicòsia hi ha fotos i textos de ciutadans morts durant la invasió i persones desaparegudes; i a la part turcoxipriota, escultures dedicades als soldats caiguts i banderes de la República del Nord de Xipre al costat de les de Turquia.
“Nosaltres Xipre l’hem afegit a l’anuari del 2024 com una oportunitat de pau. Alguns dels motius són l’aproximació entre Erdogan i Mitsotakis; l’elecció d’un nou president a Xipre; o el mandat de l’enviada especial de l’ONU, María Ángela Holguín Cuéllar, que té la voluntat de buscar alternatives més enllà de les dues solucions”, expliquen des de l’Escola de Cultura de Pau de la Universitat Autònoma de Barcelona. Una unió federal és la proposta que actualment avala la política grecoxipriota. Continuar amb la divisió i la independència és el full de ruta de la República del Nord de Xipre, només reconeguda per Turquia. El 2004, amb el pla Annan, els papers estaven intercanviats: eren els turcoxipriotes que buscaven la unió, mentre que els grecoxipriotes, la divisió.
“Crear confiança i empatia”
Tot i que hi hagi hagut algunes accions polítiques que mostrin un interès de retornar al diàleg, la conversa continua congelada oficialment des del 2017, quan es van tancar les negociacions sense solució entre els dos màxims representats de l’illa a Crans-Montana, a Suïssa. “El procés de pau, sobretot la metodologia, és jeràrquica i tancada”, argumenta la Thekla.
Per potenciar la convivència basada en l’educació per la pau, el KIIF ha organitzat, en els últims anys, uns tallers en els quals es reuneixen dones de les dues parts de l’illa i s’expliquen els traumes compartits: “Utilitzem l’educació transformadora. Per exemple, en un taller dones de les dues comunitats van compartir com es van sentir amb el so de les primeres bombes. Van descriure-ho i eren situacions comunes. Això va fer que la cura fos immediata, sobretot perquè veus que ho pots expressar i que l’altre no en fa befa”, expliquen des de l’organització.
Iniciatives semblants també s’han organitzat per als infants d’escoles. El projecte Imagine va començar el 2017 i es va aturar el 2022, després de la decisió unànime dels polítics turcoxipriotes. Fins ara tenia els suport dels ministres d’Educació dels dos costats de l’illa. El 60% del total d’infants escolaritzats van participar en aquests tallers organitzats per l’Associació per al Diàleg Històric i la Recerca (AHDR): “Els mestres portaven els grups a la zona tampó. L’objectiu era crear diàleg i donar eines per desenvolupar un pensament crític, així com crear confiança amb l’altre i empatia”, argumenta la Melis Guvensoy, responsable del projecte educatiu.
Llibres, música i cervesa
Un altre dels projectes de l’AHDR és la Home for Cooperation, un centre cultural bicomunal a la zona tampó obert des del 2011 i situat davant del Ledra Palace, l’hotel més luxós de Nicòsia, des d’on el periodista espanyol Arturo Pérez-Reverte va escriure cròniques de la invasió i que ara serveix de base per a l’ONU. A dins de l’espai cultural, pots trobar tant llibres en turc com en grec i, a la terrassa, la parella del costat toca música grega mentre es beu una Bomonti.