De la batalla de Waterloo a la de Trafalgar
Puigdemont apareix i desapareix sota l’Arc de Triomf, versiona el “Ja soc aquí” de Tarradellas i fa anar de corcoll els Mossos, que engabien Barcelona com el 17-A
La policia dispersa amb gas pebre els manifestants que volien accedir al parc de la Ciutadella
De batalla en batalla. De Waterloo a Trafalgar. Pel passatge de Sant Benet fins a trobar el carrer que recorda la derrota que va significar el principi de la decadència d’Espanya. Per a qui li agradi l’èpica, el plat està servit. Aquest és el carrer on primer es va veure el president Carles Puigdemont en el seu retorn, ahir, a la Catalunya del Sud. L’hi esperava la plana major de Junts per Catalunya i una munió de periodistes congregats per esperar la tornada del president des de l’exili. La Guàrdia Urbana va tancar el trànsit a Trafalgar, així que l’arribada només podia ser a peu. I així va ser. Faltaven cinc minuts per les nou del matí quan el Molt Honorable va aparèixer caminant decididament flanquejat pel secretari general del partit, Jordi Turull.
De seguida es va col·locar al mig de la calçada i va avançar amb dificultat a causa de la gernació que l’envoltava. Va pujar a l’escenari de l’Arc de Triomf, va treure’s un full de paper de la butxaca i va pronunciar l’“Encara som aquí” de ressons tarradellians. Puny alçat, “Visca Catalunya lliure” i gent cridant “Independència”. Vist i no vist. A les nou i quatre minuts el discurs ja havia acabat. Quan va baixar de l’escenari, per la part del darrere, una veu va demanar per megafonia als 10.000 assistents, segons l’organització –3.500, per la Guàrdia Urbana–, la col·laboració popular per crear un passadís per acompanyar el president. Amb tothom disciplinat, la comitiva va començar a caminar entre crits de “President”, però ho devien cridar al president Artur Mas o al president Quim Torra, que anaven saludant la gent, perquè el que és el president Carles Puigdemont, ja no hi era. En una exhibició d’il·lusionisme, havia desaparegut davant la mirada de milers de persones, davant dels flaixos de desenes de periodistes i davant dels Mossos de paisà que hi pogués haver. El president havia pujat en un cotxe blanc i s’havia fet fonedís, com l’1 d’octubre del 2017 amb el canvi de cotxe sota el pont de la carretera de Sant Julià de Ramis a Cornellà del Terri.
La policia, ara sí, anava boja buscant el president de manera activa, i va desplegar el dispositiu anomenat Gàbia per detenir Puigdemont, un dispositiu que incloïa instal·lar controls a les principals sortides de la capital, com es va fer per l’atemptat a la Rambla el 17 d’agost del 2017. És a dir, una operació utilitzada tant per a la lluita antiterrorista com per perseguir presidents de la Generalitat que són diputats electes, tant per Younes Abouyaaqoub com per Carles Puigdemont. La Gàbia es va desactivar al cap de quatre hores de recerca infructuosa i d’haver generat cues quilomètriques, però els controls es van reprendre a la tarda a tot el país. Com qui cerca urnes i paperetes i no les troba.
La policia va detenir un mosso vinculat al cotxe blanc en considerar que havia donat cobertura al president.“Un dels mossos lleials a la presidència de la Generalitat a l’exili ha estat detingut pels que actuen de policia judicial i han desplegat una cerca que ja voldríem per a delinqüents perillosos, no per a un diputat del Parlament. És un patriota i un mosso exemplar”, piulava la presidenta de Junts, Laura Borràs. A la tarda en van detenir un altre. Tot plegat posa en el punt de mira el conseller d’Interior en funcions, Joan Ignasi Elena, i el mateix cos dels Mossos, i encara més quan es va saber que citaran Turull a declarar.
Mentrestant, al passeig de Lluís Companys, els concentrats es van dividir en dos grups. El primer va anar fins a la porta del parc de la Ciutadella del carrer Pujades i el segon, cap a l’accés per l’avinguda del Marquès de l’Argentera. Aquella era l’única entrada oberta, però només per a diputats i periodistes. Allà també es congregava un grupuscle anecdòtic d’ultradretans amb banderoles de Vox, d’Hazte Oír, rojigualdas amb aguilucho i un ninot de Puigdemont vestit de presoner.
A Pujades, en canvi, la força popular va trencar el cordó policial. Els Mossos van escampar gas pebre i 22 manifestants van haver de ser atesos pels serveis d’emergències mèdiques per picor als ulls, a la pell i irritació al coll. Hi havia nens i gent gran. “Ens han aturat amb gas, ens han llançat a terra com si fóssim animals. On s’és vist això? Aquesta és la nostra policia?”, es lamentava la Neus, filla de Jami Matamala, amic del president. “Avui he tastat el gas pebre dels Mossos a la porta de la Ciutadella. Llàgrimes, esternuts i molts cagondéus”, denunciava el director teatral Joan Lluís Bozzo. Centenars de persones van poder accedir finalment a l’interior del bunqueritzat parc de la Ciutadella i arribar fins a la porta del Parlament.
La incògnita sobre el parador de Puigdemont continuava viva. Fins que el president de la cambra, Josep Rull, no va cridar al faristol el líder del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, no es va esvair el dubte de si Puigdemont apareixeria a l’hemicicle, però la intervenció de Batet va afegir més llenya al foc, ja que va dir que esperava que abans que acabés el ple d’investidura Puigdemont pogués “exercir els seus drets com a electe i com a diputat”. A tot això, la guàrdia pretoriana del president, formada per l’advocat Gonzalo Boye; el director de la seva oficina, Josep Lluís Alay, i el seu amic Matamala, van abandonar l’escena per agafar un taxi a la ronda de Sant Pere.
Davant de la porta de Pujades, en Pep, de Cardedeu, defensava que el retorn de Puigdemont pot significar el revulsiu que l’independentisme necessitava. “Jo no soc de Junts, ni de bon tros, però és un acte de democràcia, per això soc aquí. Torna per no normalitzar una situació que no és normal. Si ara iniciem una legislatura com si tot fos normal, vol dir que donem per bo tot el que ens han fet”, argumentava. Al seu costat, la Núria, de Vic, hi deia la seva: “Jo sí que soc de Junts i penso que era molt important que tornés perquè hem d’evitar com sigui el que estan a punt de fer els nostres compatriotes d’ERC, és una vergonya a qui estan a punt d’investir. El president ha vingut a veure si tenen una mica de consciència nacional i evitem la investidura de Salvador Illa.”
Durant l’espera de primera hora a Trafalgar, diversos diputats d’ERC, Raquel Sans, Marta Vilaret, o Jose Rodríguez, van acostar-se a saludar els seus exsocis, no sense algun crit de retret de passavolants pel suport a la investidura.
Quan es preguntava als manifestants si el procés ha acabat responien amb un llarg no. “El procés simplement està esperant la seva oportunitat”, observava la Francesca, de Vilanova i la Geltrú. I com van veure el president? “Cansat, però animat i amb ganes. Si el detenen, li farem costat”, advertia la Sònia, del Pla d’Urgell. Per la seva part, en Miquel considerava que la tornada de Puigdemont ha de servir perquè l’independentisme recordi que no està tot perdut. Hi coincidien la Carme i la Mercè, de Barcelona: “Hem vingut a acompanyar el president i veure si es reactiva tot d’una vegada.” Totes dues van recordar que, en un país normal, és a dir, democràtic de veritat, Puigdemont estaria amnistiat.
Hi haurà temps de valorar les intencions polítiques del cop d’efecte d’ahir. Fa uns dies, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, es preguntava per què Puigdemont tornava per “deixar-se detenir”. Amb els esdeveniments a Lluís Companys queda clar que el president no va posar fàcil la seva detenció. Puigdemont no va aparèixer al Parlament, el socialista Salvador Illa és el president 133è i Catalunya és lluny de recuperar la normalitat.
